Durant un estiu de la meua època universitària, recorria jo Alemanya en autostop amb dos companys. Cada dia sortíem a la carretera havent ja acordat la ciutat i el Jungendherberger on ens reuniríem per la nit. Un d'aquests dies, quan sols restàvem dos dels tres amics esperant en la cuneta, un cotxe per fi s'aturà i el conductor amablement ens va acollir als dos. Prompte s'adonà aquest senyor que érem espanyols. Ens digué aleshores entusiasmat que li agradava molt la filosofia d'Ortega i Gasset, especialment el llibre "La rebelión de las masas". Estava content de parlar amb nosaltres del pensament orteguià. Tant, que ens va convidar a dinar en un restaurant de carretera. El contacte amb aquesta persona, metge de professió, va ser l'orígen del meu interès pel concepte de 'massa', tant pel que fa al llibre d'Ortega, com, especialment, pel que fa al llibre de l'escriptor sefardí en llengua alemanya (premi Nobel de literatura), Elias Canetti: "Masa y poder" ("Masse und Macht"). De la existència del qual em vaig assabentar més tard.
Segons Ortega, en la societat trobem dos tipus d'éssers humans importants: les minories qualificades i les masses. La característica principal de l'home-massa consisteix a sentir-se vulgar i proclamar el dret a la vulgaritat, al temps que es nega a reconèixer instàncies superiors a ell. Per a Ortega, al segle XX, les masses s'han convertit en el factor decisiu de l'esdervenir social. És a dir, les masses s'han rebel·lat. Tenen l'orgull de ser un no res, de ser anodines, constituïdes per allò que se'n diu "home mitjà" (iguals tots, uns i altres: cervell pla, inculte, irreflexiu...). Podríem dir: "l'home mitjà ha ascendit al poder! Amenaça amb l'enderroc de les minories qualificades, l'aristocràcia intel·lectual, l'aristocràcia moral, l'aristocràcia econòmica!". La vulgaritat s'ha apropiat del món.
Avui, pense jo, eixe home mitjà, eixe home vulgar, eixe "uomo qualunque" italià, ja no és l'ésser rebel·lat orteguià: és un home sotmés, produït intencionadament; un producte que diríem industrial, fet a consciència per les minories qualificades, econòmicament qualificades. Ja no es tracta avui en dia de masses rebel·lades, és tracta de masses fabricades per la indústria neoliberal dirigida pels partits conservadors, amb experts directius, com Rajoy(¿?), de Guindos, Merkel, Wolfang Schäubel, Mario Draghi, Christine Lagarde..., etc., i recolzada per les tècniques especialitzades de televisions, revistes, diaris... Un poble convertit en massa, un poble idiotitzat, un poble sotmès i esclavitzat al servei de la indústria que fabrica masses; masses progressivament més pobres, que engreixen el capital de les minories qualificades. És un home que vota tapant-se el nas a favor dels seus enemics: els fabricants de pobres homes massa. Soldats al servei dels seus enemics i enemics dels seus semblants (germans, parents, amics, conciutadans..., etc.) i de sí mateixos .
 |
| Elias Canetti |
El punt de vista d'Elias Canetti és un altre: estudia i exposa el fenomen dels distints tipus de massa que hi ha hagut en les societats des de temps immemorials fins a aquelles que s'hi troben en l'actualitat. No s'interessa gaire de la dicotomia minoria-massa, sinó que es dedica a classificar i analitzar el fenomen de les masses del passat i del present.
De tota manera, no m'estic de reproduir un paràgraf de la pàgina 52 de "Masa y poder" (Muchnik editores, traducció de Horst Vogel), en el qual cita la revolta de masses en la França de 1789, que dóna pas a les societats que ara vivim. És un exemple d'allò que denomina "Masses d'Inversió" (Umkehrungmassen):
"MASAS DE INVERSIÓN
'Mi querido, mi buen amigo, los lobos siempre se han comido a los corderos; esta vez ¿se comerán los corderos a los lobos?' Esta frase se encuentra en una carta que Madame Jullien escribió a su hijo durante la revolución francesa. Contiene, reducida a una concisa fórmula, la esencia de la inversión (Umkehrung). Hasta ahora unos pocos lobos han subyugado a muchos corderos. Ya ha llegado el momento en que los muchos corderos se vuelvan contra los pocos lobos. Se sabe que los corderos no son carnívoros. Pero es que lo notable de la frase reside precisamente en su aparente falta de sentido. Las revoluciones son los tiempos típicos de la inversión. Los que tanto tiempo estuvieron indefensos, de pronto enseñan los dientes. Su número debe compensar lo que le falta en experiencia de maldad".
 |
| Seria bo que alguna cosa passara en les properes eleccions |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada