Rajoy, Felipe i Merkel contra la independència de Catalunya

Entrada anterior: El negoci de fabricar masses

Abans

----------------------------------------------------------------------------------

Desprès

Què passa amb Felipe González? Ha sofert o està sofrint una metamorfosi, evolució o quelcom de semblant? Només cal mirar-li la cara i comparar-la amb la de la Transició. Era aquella la cara autèntica, o era una aparença, una ficció, allò que es posen els polítics per aparentar el que no són? Era aquella cara de fa uns anys la cara real, dissimulada, però, sota una espècie de carassa amable, la cara d'aquell que nomenà alguns amics (Roldán, Barrionuevo, Galindo, Mariano Rubio) per a alts càrrecs i tots acabaren en la presò (com ens recorda Lluís Llach)? La d'Aquell que digué: "El Estado de derecho también se defiende en las alcantarillas" (potser per a justificar l'assassinat de 27 persones per part del terrorisme d'estat …així com la pràctica habitual d'innombrables tortures)? O la cara del que diu, com Den Xiao Ping: “No importa si el gato es blanco o si el gato es negro. Lo que importa es que cace ratones”, que significa, clar i català: "El fi justifica els mitjans"?

¿?

Ara resulta que els independentistes catalans volen crear un Estat que serà nazi i/o feixista (Felipe dixit). És això el que eren (i ara són) els ciutadans dels Estats Units d'Amèrica del nord, quan s'independitzaren d'Anglaterra? És això el que eren els hispanoamericans quan s'independitzaren d'Espanya? És això el que són els escocesos que voten la independència? O nazi-feixistes són només els catalans que volen independitzar-se d'una submissió resultat de dues invasions bèl·liques: una, la del borbó Felipe V (conegut per Felipe V "el porc"); altra, la del nazi-feixista Franco (confirmada desprès en la transició per una Constitució que votaren els franquistes i els esporuguits ciutadans, acceptant aquests el mal menor)?

Philippe de Bourbon "le Cochon"

És cridaner que Merkel ens predique la unitat; Merkel, la presidenta dels alemanys, els pares dels quals, al costat de Franco, el defensor de la "unidad" d'Espanya a sang i foc, van matar espanyols i catalans, van bombardejar Guernica i altres poblacions de la península. En fi, van col·laborar aportant personal militar i armament per a destruir un país amb la pretensió d'unir-lo. Els guiava, potser, el principi estrany de "destruir per a unir desprès els trossos que queden". Merkel ens predica la unitat, Merkel, l'actual führerin alemanya, la presidenta d'un país que, a més a més, acaba de menysprear la voluntat democràtica dels grecs, manifestada en el recent referèndum. He de confessar que les paraules d'aquesta senyora em sonen (diguen el que diguen) a mofa, befa i escarni, com un record sagnant i una amenaça. Podem superar el passat, podem perdonar, però és difícil oblidar-lo, quan estem veient que torna camuflat en neoliberalisme.  

La història ens ensenya que el nazi-feixisme imposa la unitat, la uniformitat, un sol partit, una sola llengua una sola nació. El partit exerceix la justícia mitjançant policies i jutges lacais. La democràcia, en canvi, és pluralitat en llibertat, tolerància, convivència en la diversitat.

I no oblidem que els nazi-feixismes regeixen amb lleis mordasses. En lloc de garantir les llibertats, les retallen mitjançant policies repressors i tribunals constitucionals adaptats en cada cas a les necessitats repressores del partit governant (p. e., la projectada reforma del tribunal constitucional per a castigar als seus enemics polítics). 

Les lleis democràtiques potencien la llibertat; les nazi-feixistes, la ofeguen. Les lleis casi sempre han estat lliberticides i funestes, des de la llei de Javéh al paradís terrenal. Lleis que garantitzen les llibertats n'hi ha poques. Abunden les repressores, les de les monarquies absolutes, les dels imperis, les de l'aristocràcia, les de les dictadures, les de l'esclavitut, les dels mercats lliures desregulats (llibertat per als rics i entrebancs per als altres. Una llei que allibera i legalitza l'espoliació). Les lleis sempre han estat i són majoritàriament instruments de repressió. No és estrany, doncs, que un partit corrupte i poc democràtic com el PP pose quotidianament, per activa i per passiva, el fre de la llei en boca dels seus.

Aquest país, gràcies als borbons i als franquistes, convertits ara en neoliberals (el nazi-feixisme per altres mitjans), s'està convertint en una podridura irrecuperable.

No ho sembla, però és capaç de fer molt de mal