Reflexions "aldeanas" a l'atenció de Carolina Punset

Entrada anterior: Merkel, la noia palestina i Savater

Sembla que el partit Ciudadanos té la intenció de presentar mocions contra l'ensenyament en la llengua valenciana al País Valencià. Vol presentar les tals mocions en tots els ajuntaments on té regidors. Ja he comentat una intervenció de la seua portaveu a les Corts valencianes, Carolina Punset (1). Intervenció malaurada des del punt de vista cultural, per quant va demostrar el seu odi a la immersió lingüística i la profunda ignorància del valor de les llengües per al desenvolupament de la intel·ligència, de la cultura, de l'economia, del progrés i de l'aprenentatge en general. Cap llengua, i menys el valencià, pot ser una amenaça de incultura, de ninguna manera pot ser una via que ens podria portar a la ignorància, a l'endarreriment o a la pobresa. Aquesta amenaça inversemblant és allò que la Punset vol suggerir amb la paraula castellana "aldea".

Una llengua no és mai un instrument individual. En tot cas, seria col·lectiu. Però és més que un instrument: és la característica essencial de l'ésser humà. L'ésser humà és intel·ligent, perquè té la capacitat de parlar i viceversa. Com diu Aristòtil: l'ésser humà és un animal racional: "zoon logon éjon". És intel·ligent perquè parla, i parla perquè és intel·ligent (o racional), animal que parla amb les altres persones. En la Grècia clàssica parlar és raonar (i en Catalunya, també. Diuen: "estem raonant", per significar que estan parlant). El "logos" forma part de l'essència humana. Cada societat humana té el seu "logos", la seua llengua, que és la seua forma de pensar i raonar, la porta que enllaça els uns amb els altres, allò que caracteritza la humanitat i el seu progrés. Una llengua és sempre una via d'accès a la cultura (d'assimilar la que hi ha i d'ampliar-la d'una manera creativa). Saber moltes llengües equival a disposar de molts accessos a la cultura i a les diverses cultures: també molts lligams a altres i variades persones. Se suposa que el mot "aldea" recorda una col·lectivitat isolada, ignorant i pobra. Hi ha "aldeas" de gran mida amb milions d'habitants. No és la llengua allò que fa "aldeas", són altres les circumstàncies que les fan, entre les quals podríem citar el monolingüisme fanàtic que es nega a aprendre idiomes (o alguns idiomes), dels quals fuig com si estigueren maleïts o portaren en sí un virus destructiu. Comportaments com aquests manifesten el símptoma de la superstició. Menysprear una llengua és menysprear la intel·ligència. No hi ha llengua sense intel·ligència ni intel·ligència sense llengua. Destruir o aniquilar llengües i civilitzacions és propi de bàrbars. Recordem Atila, rei dels Hunos, el cavall del qual on posava la pota esterilitzava el terreny, on no creixia ja més herba; és a dir (pense jo), les potes del cavall exterminaven civilitzacions, cultures, humanisme... Amb un mot: la llengua dels països conquerits. 

Quan en els dominis de la corona imperial espanyola no es ponia el sol, solia dir-se (al menys això ens explicava el professor d'història al batxillerat, amb un to de "sano orgullo patriótico")  que els soldats i els funcionaris espanyols, quan passejaven per aquests dominis, governant-los i manifestant llur superioritat, anaven "españoleando"; és a dir, s'expressaven en castellà tot ignorant les llengües dels sotmesos: en Amèrica, en el Franc-Comtat, en els Països Baixos, en Milà, en Orà, en Tunísia, etc. A vegades dóna la impressió que alguns espanyols, quan visiten el País Valencià, també passegen entre nosaltres "españoleando", plens i plenes d'orgull i de menyspreu. No voldria pensar açò dels afiliats i de les afiliades a Ciudadanos, però els seus dirigents ho demanen a crits.

Heu aquí la llengua de la intel·ligència

Pel que fa a la immersió lingüística en l'ensenyament del valencià als distints nivells educatius, no m'estic de fer referència al filòsof Wittgenstein. Diu que el significat de les paraules no són conceptes fets i acabats, independents uns dels altres, representatius dels objectes, estats o accions, etc., als quals sembla que es refereixen. No, el significat de les paraules és l'us. Usant-les en les relacions socio-culturals és com aprenem el significat (per exemple, en el verb "volar", l'us determina el significat respecte a "una mosca vola" i a "el temps vola"). El significat de cada paraula depèn del sistema lingüístic. Així doncs, en l'us del llenguatge s'aprèn el significat de cada una, el qual depèn de tots els altres i, sobre tot, del sistema. Per això la millor manera d'aprendre un idioma, per no dir l'única, és la immersió lingüística. Segurament la cultura de Punset no aplega, no dic ja al filòsof Wittgenstein, sinó a l'experiència dels emigrants que han après la llegua del país on han anat a parar, ajudats, principalment, per la immersió lingüística en l'ambient on s'han desenvolupat. No com els espanyols de l'imperi que s'hi passejaven "españoleando". 

O sí que hi aplega, i per això sap (Atila renascut) com esborrar del "mundo mundial" qualsevol rastre de cultura valenciana. 

Horror! Volen prohibir la immersió!

(1) Cliqueu