divendres, 13 de febrer del 2015

Uns paguem. Altres s'ho embutxaquen i dilapiden


                                               Entrada anterior: "L'elit econòmica i els pàries de la terra"







L'Alemanya ex-nazi, l'Alemanya vençuda pels aliats, "...el 8 de agosto de 1953 [diu Almudena Grandes a El Pais, 9/2/15] ...logró firmar el llamado Acuerdo de Londres, por el que su deuda pública quedó reducida a 14.500 millones de marcos, el 37,4% de la preexistente. El resto, más de 24.200 millones, le fue perdonada graciosamente por países como Grecia, Italia, Irlanda y España, entre otros".

La guerra, com sabem, va ser iniciada pel III Reich en invadir Polònia. Causà moltes desenes de milions de morts, a més de l'horrorós Holocaust, i la destrucció de magnituds incomparables en multitud de països. 

Doncs bé, un país, que va causar tant de dolor i tanta destrossa, al qual se li perdonaren 24.200 milions de marcs, una petita part del mal que havia causat, ara es nega a rebaixar el deute grec. Els grecs que voldrien negociar eixe deute no són els responsables que s'hi han beneficiat. Són els explotats pels beneficiaris, entre els quals figura la dreta grega, els bancs grecs i, sobre tot, un dels més grans bancs del món: el Goldman Sachs, líder a escala global en banca d'inversió, operativa de valors i gestió d'inversions. Mario Draghi, el president actual del Banc Central Europeu, en gener de 2006 va ser vicepresident per Europa de la firma Goldman Sachs, (vide). Aquest senyor és un dels que s'hi oposen, juntament amb l'Alemanya de Merkel i altres rics països europeus, tots els quals actuen sempre al servei dels seus bancs. S'oposen, dic, a concedir una millora a la situació d'extrema pobresa de la població grega. Cal remarcar que, tant la dreta que governava aleshores, com, sobre tot, Goldman Sachs, han sigut els beneficiaris, mentre que el poble que vota Syriza és el pagador que sofreix les penalitats de la carestia. Uns paguem; altres s'ho embutxaquen i dilapiden.

"Hay empresas que roban en nombre de la "corona imperial" para la cual trabajan sin que nunca les pase nada. Goldman Sachs es una de ellas. El banco de negocios norteamericano llenó sus arcas con un botín de 600 millones de euros (800 millones de dólares) cuando ayudó a Grecia a maquillar sus cuentas a fin de que este país llenara los requisitos para ingresar en el euro, la moneda única europea. La información no es nueva pero hasta ahora, se desconocían los detalles más truculentos del mecanismo con el cual Goldman Sachs engañó a todos los gobiernos europeos que participaban en la creación de la moneda única y cómo evitó luego responder ante la ley. El abanderado de la oligarquía financiera operó protegido por sólidas complicidades en el seno de las instituciones bancarias europeas y dentro del poder político, que hizo todo cuanto estuvo a su alcance para impedir las investigaciones". Es tracta d'un "cop d'Estat" contra Grècia, practicat per Goldman Sachs (vide). No cal que subratlle que les informacions d'aquest article es refereixen als anys en què la dreta governava Grècia). 

A partir d'aquí, algú podria pensar que aquells que degollen i cremen vius o assassinen a trets no són solament els gihadistes, també torturen i maten els Goldman Sachs, les Merkels, els Draghis i altres, els poderosos desconeguts, que, amagats, frueixen del banquet econòmic; aquells desconeguts al servei dels quals els esmentats funcionen com sicaris. Torturen deixant els pobres al carrer sense sostre, sense aliments, sense el calor necessari per a resguardar-se de la gelor; sense metges ni hospitals, sense medicaments; sense un servei educatiu digne; sense llocs de treball, etc. Es curiós que al poble que va covar l'ou de la serp nazi, que desprès va conviure amb ella i contribuí a destrossar el món, se li perdonaren milions de marcs. En canvi al poble grec, víctima d'enganys i d'espoliacions, no se li perdone res, ni gens ni mica, d'un deute que ell no ha contret. Crida també l'atenció que el primer que s'oposa al perdó siga el govern alemany, el govern del poble que prové dels nazis ("De casta li ve al llebrer..."? "Fills de gats, gatets"?). Però, compte, no tots els nazis porten uniforme (ni tampoc els gihadistes). De la mateixa manera que hi ha liberals nous que es titulen neo-liberals, sembla que hi ha nazis nous que haurien de qualificar-se de neo-nazis. I podria ser que la llista dels primers no fos gaire diferent de la llista dels segons. 


"Els deutes es paguen, s'han de pagar", insisteixen a l'Eurogrup. Excepte els deutes nazis, recorde jo.