dissabte, 7 de febrer del 2015

L'elit econòmica i els pàries de la terra

Entrada anterior: "El mal ve de dalt"







L'última enquesta del CIS dóna, en estimació de vot, al PP un 27,3%; a "Podemos", 23,9% i al PSOE, 22,2%. Els comentaristes continuen dient que el bipartidisme s'ha acabat. Jo no estic tan segur. Si "Podemos" és el dimoni (populista i d'extrema esquerra, com diuen) i el PSOE amb el PP ha firmat un pacte antiterrorista que ve a completar l'acord aquell, origen de totes les retallades (la reforma constitucional de 2011 que modificà l'article 135 de la Constitució Espanyola de 1978, modificació que determina l'estabilitat pressupostària y la prioritat absoluta del pagament de "la deuda pública" en els pressupostos generals, sense cap esmena o modificació possible); si, a més a més, es va fer sense referèndum, a espatlles del poble sobirà; si per qüestions tan greus ja s'han compromés i ajuntat sense demanar parer a ningú de l'arena política espanyola, cal esperar que en el futur aniran també junts quan ho creguen convenient, "sponte sua". Ja tenim, altra vegada, assegurat el bipartidisme: el PPSOE. Entre els dos sumen un 50% de vots, mentre que el dimoni de Podemos a penes frega el 24. Afegint-li tots els altres partits, no es pot aproximar a eixe 50%.

No obstant, com podem veure, en intenció de vot, el resultat és molt distint (Podemos 19,3; PP 12,9; PSOE, 12,4), però el PPSOE encara guanya. Ja veurem en què queda.

A tot açò hem d'afegir el recolzament que està donant-los la UE, el BCE (a través del President Draghi) i, si més no, Junker amb la Merkel. A Syriza li va a resultar difícil sortirse'n de l'estacada. Hom farà tot el que es puga per afonar-los. Hom ha d'evitar que Podemos, Syriza i els pobles exhaurits de la UE aixequen junts el cap, democràticament, contra l'explotació a què els sotmet la Troika (Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional) i la Bundesrepublik Deutschland, possiblement l'autèntica dictadora de la UE. Han d'afonar Syriza per a que Podemos no triomfe. Tenen por a la revolta pacífica i democràtica de les famèliques masses europees.

Tenen por a la democràcia, tenen por a la llibertat, tenen por que Syriza i Podemos siguen el principi d'allò que acabà mal quan s'entonava aquesta cançò a principis del segle XX, perquè la situació s'assemblava a l'actual:

A dalt, pàries de la Terra! 
¡En peu, famèlica legió! 
Retrona la raó en marxa: 
és la fi de l'opressió.

(Debout! les damnés de la terre!
Debout! les forçats de la faim!
La raison tonne en son cratère:
C’est l’éruption de la fin.

Du passé faisons table rase,
Foule esclave, debout! debout!
Le monde va changer de base:
Nous ne sommes rien, soyons tout!)


Si tenen por, per què no canvien? Per què provoquen allò que no volen? No seria millor que ens entenguéssem tots i reduíssem eixes discrepàncies, les grans desigualtats, tan cruels  per als febles? (1). Com és que quan més pateix el poble pla, més beneficis obtenen aquells que no pateixen? 

Tot passa com si les classes dominants visquessen millor amb la guerra dels rics contra els pobres, com si la pau no la considerassen rendible. De fet, ara ens hem assabentat que la crisi ha sigut el gran negoci per als grans bancs. És això raonable? És això just? Quina és aquesta llibertat? Quina és aquesta justícia? És açò democràcia?

Sembla, doncs, que l'elit econòmica necessita pàries de la terra i famèliques legions.

Veurem el sol al final del túnel? O serà el principi d'un altre túnel? Alguna cosa positiva haurien de dir Draghi, Merkel, Schäubel, Juncker, Lagarde i altres  (així com els amos del PP espanyol) a les propostes de Varoufakis, alguna cosa que mostrara empatia davant del sofriment de milions d'europeus famèlics, ofegats per la pobresa i pels deutes, dels quals els deutors no són responsables, però els han de pagar perquè són "pàries de la terra". Els innocents paguen sempre pels pecats dels altres.

Ja tenim dos revolucions a l'espatlla en la història de la civilitzada Europa (la francesa i la russa) per culpa de la neciesa dels amos. Són com aquells simis que ficaven la ma per un forat estret dins del qual hi havia nous; els agafaven, però amb la ma plena, el puny tancat, no podien tràure-la, perquè el forat era massa petit. Preferien ser atrapats pels caçadors, abans que soltar la presa: el grapat de nous. Ara són grapats i grapats de milions d'euros. Serà també aquesta la neciesa neoliberal de la UE? En aquest cas serien ells, els caçadors, caçadors caçats.

Haurem d'oir cantar altra vegada:

A dalt, pàries de la Terra! 
¡En peu, famèlica legió! 
Retrona la raó en marxa: 
és la fi de l'opressió?

Per què els rics i avariciosos s'entesten en repetir la història? No cap dubte: "Stultorum infinitum est numerus". Infinit nombre de necis (en el passat, present i futur), amb una neciesa infinita cadascú.
----------------------

(1)"...El 60% del 0,1% de los que más ganan son ejecutivos de las finanzas y de grandes empresas; otro 10% son abogados y promotores inmobiliarios. En 2009, los 25 gestores de fondos de alto riesgo mejor pagados del mundo ingresaron 25.900 millones de dólares. Entre 2008 y 2014, los años de la crisis, se duplicó el número de milmillonarios. Etcétera, etcétera, etcétera…" (Parla dels EUA). Luis Matías López: "Son el 1%, somos el 99%", 6/2/15 Público.es


Seran robots que han perdut el cor?:

O no n'han tingut mai?

1 comentari:

Pura Peiró Bertomeu ha dit...

El primer pacte entre els dos grans partits espanyols -PPPSOE- va ser nociu per al benestar del poble per mor de l'estabilitat pressupostària que ha justificat totes les retallades socials.
En el segon pacte, PPPSOE han acordat endurir el còdig penal per a combatre el gihadisme, el monstre finançat per l'Aràbia aliada d'"Occident" i ens retallen la llibertat.
Ens volen escurats i a la gàbia!
La socialdemocràcia i el neoliberalisme no són molt diferents en qüestions decisives : si la guerra de la UE contra Rússia acaba sent l'opció triada -els déus no ho vulguen!-, PPPSOE tornaran a posar-se d'acord per a enviar tropes espanyoles a Ucraïna.
Ara per ara, en les declaracions sobre les negociacions amb Putin, el socialista Hollande es mostra més belicós que la cancillera Merkel.
I Obama està per l'opció militar.

Sí amic, la guerra és una manera de guanyar diners... una forma nèciament criminal de reactivar l'economia.