Demòcrates del món: uniu-vos!

                                                                    Entrada anterior: La desigualtat no amaina, s'incrementa

En el llibre "El año que soñamos peligrosamente", al capítol on tracta de les relacions problemàtiques entre cultures, religions, ètnies i nacions enfrontades, Slavoj Zizec suggereix una solució: proposar i lluitar per un projecte universalista positiu que puga ser compartit per tots els participants.  Cita al respecte un fet singular que recentment havia succeït en la Franja de la Gaza ocupada: "a mujeres palestinas que se manifestaban contra el Muro se les unió un grupo de mujeres lesbianas judías. La desconfianza mútua incial se esfumó en la primera confrontación con los soldados israelíes que vigilaban el Muro, y una solidaridad sublime emergió culminando en el abrazo de una mujer palestina vestida al modo tradicional con una lesbiana judía de pelo púrpura. Un símbolo viviente de lo que debería ser nuestra lucha."

Aquest esdeveniment m'ha fet pensar en el conflicte de Catalunya-Espanya. Caldria en aquest cas que els demòcrates, els demòcrates espanyols i els demòcrates catalans, lluitaren units per un projecte positiu compartit per tots els participants: el vot democràtic sobre el que volen ser. Arreu d'el món hauria de ser possible que les col·lectivitats humanes pogueren decidir sobre això mateix. Les lesbianes no pretenien que les palestines foren lesbianes, ni que renunciaren als seus costums, a la seua religió, a la seua terra ni a les seues reivindicacions. Les palestines tampoc volien que les lesbianes jueves deixaren de ser el que eren. Cada grup, tot volent el que era seu, s'unia amb l'altre contra el mur. De la mateixa manera gose pensar que caldria que els demòcrates de ambdues nacions de la península s'uniren contra el mur que impedeix el referèndum català i que imposa que qualsevol decisió d'interès per a Catalunya l'hagen de decidir persones que no són catalanes, ni viuen en Catalunya, ni usen la llengua, ni comparteixen la cultura catalana (i, damunt, disposen de més vots perquè són més nombroses). Espanyols demòcrates i catalans demòcrates haurien de lluitar units contra imposicions antidemocràtiques, com les dones jueves i les palestines s'enfrontaren unides contra el Mur. Units contra el Mur d'imposicions antidemocràtiques que perduren en una Constitució "atada y bien atada, porque no se os puede dejar solos" (segons algun humorista diu que Franco digué). Cal que tots units lluitem contra els palesos dèficits de democràcia arreu del món.

No té el mateix significat la paraula unió o unitat quan es tracta de la unió amo-criats, dictador-manats, vencedor-vençuts, rei absolut-súbdits, metròpolis-colònies, que quan es tracta de la unió democràtica entre iguals. La separació de Catalunya no és necessari que signifique un trencament de relacions, com no significa cap trencament de relacions el fet que Espanya siga independent de qualsevol nació europea. La unió entre nacions igualment independens entre sí és una unió autèntica, pròpia de l'ésser humà, una unió democràtica. Per què, doncs, ha de ser dolenta? 

Estava jo prenent-me un cafè a la cafeteria del cantó pensant en tot açò, quan aplega a les meues orelles, la conversa de dos clients asseguts a la taula del costat: 

Un diu: "Acabe de llegir a El País que 16 línies en valencià dels centres educatius perillen a la Comunitat Valenciana".

L'altre comenta: "Per què les amenaçades no són les línies en espanyol?"

El primer: "Home, perquè açò és Espanya. No has oït mai l'himne de la Comunidad?: Para ofrendar nuevas glorias a España, nuestra región supo luchar...?"

L'altre: "Vols dir que ser espanyol, a més de ser una de las cosas más serias que se puede ser en el mundo, és sobre tot, una cosa que on es clava no en pot haver-hi una altra, com una d'eixes espècies invasores i depredadores que acaben amb la fauna autòctona, segons diuen els biòlegs?"

En aplegar a aquest punt, vaig pensar que la conversa s'estava posant en camisa d'onze vares i en carrer que no trau cap. Així és que, de cop i volta, me'n vaig anar.

Espècies invasores en la "Comunidad"