Selva i civilització

                                                             Enrada anterior: Desviem-nos del camí traçat i fem el nostre

Quan l'home sortí de la selva, vull dir, quan a  l'home se li despertà la intel·ligència i començà a ser allò que diuen "homo sapiens" o "animal racional", s'emportà dins de sí la condició selvàtica. Començà a ser racional, evidentment, però no mai deixà de ser animal selvàtic (o salvatge, tant s'hi val). Un animal intel·ligent, però animal. Selvàtic, però racional. Tan animal i tan selvàtic, que l'instint de la selva, en lloc de ser dominat i extingit per la racionalitat, es potencià gràcies a ella (com els experts econòmics, que potencien la riquesa dels seus amos i no la superació de la crisi). La intel·ligència sorgí com una prolongació dels instints selvàtics i salvatges, esteparis o muntanyencs. El verí, per exemple, gràcies a la intel·ligència, paralitza millor, inutilitza millor, mata millor. La intel·ligència a vegades es comporta com un verí, tant o més nociu que el verí animal. A més a més, la intel·ligència crea nous verins materials i manipula els verins animals per a que els humans els apliquen. L'astúcia de la guineu s'incrementa vertiginosament a un nivell molt alt i molt cruel. No hem de creure que l'ésser humà, en ser racional, deixà de ser animal, no. Esdevingué un animal a qui li havien crescut unes noves eines de lluita. De la mateixa manera que les cobres i els escurçons disposen del verí per atacar i sotmetre la presa, l'homínid racional acabat de sortir de la selva, en lloc del verí, tenia la intel·ligència: un verí més potent, com un tigre a l'aguait, com una cobra a punt de mossegar un rival. Com un cocodril clavant-li les dents i els queixals a un cérvol que bevia a la vora del riu.

Les societats humanes han estat selves més perilloses que la selva purament animal. Els escurçons o les cobres maten amb el verí, però han d'apropar-se a la víctima. Els selvàtics racionals, en canvi, poden matar des d'un despatx a través d'altres que utilitzen unes urpes mortals. Urpes que a vegades produeixen crisis econòmiques i que a vegades viatgen volant ràpidament a més velocitat que les aus de presa (fletxes, projectils d'arma de foc, avions de bombardeig, drones... sicaris, policies, militars...). I el mal que fan és incommensurablement més gran que qualsevol desastre animal. Les catàstrofes produïdes per la intel·ligència humana poden arribar a ser tan descomunals que superen els càstigs bíblics de javéh o les desmesurades còleres de la natura. L'ésser humà és l'animal selvàtic més perillós de la selva, la selva animal i la selva humana.

Quin verí animal podria ser més dolorós que el dels bancs quan expulsen a les pobres famílies de sa casa?

Quines urpes salvatges podrien espedaçar els cossos com els mercats de la crisi espedacen els cossos i les ànimes, amb retallades, amb privatitzacions, amb copagaments, amb corrupcions de tot ordre...?

Quins queixals en la boca del cocodril podrien esgarrar millor el cos d'una persona que la policia d'ordre públic o les bombes llançades per la pau?

És més animal un xuclacabres de l'imaginari popular que un vampir humà real com ho són aquelles empreses que produeixen mercaderies essencials per a la vida a les quals posen preus de sangonera o aquelles altres que rebaixen els sous a nivell de misèria?

Quina espècie d'animals salvatges no descrits ni tan sols descoberts pels biòlegs i estudiosos dels diversos comportament i hàbitats naturals són els nostres governants que ens ho estan llevant tot amb l'excusa de donar-nos-ho tot?

Quin tipus d'animal salvatge és aquell que defensant el pobre el deixa nu; que defensant un país li escamoteja els bens i els porta als paradisos fiscals, com fa el partit comunista xinés? O com fan les persones honorables espanyoles?

Quin tipus d'animal salvatge a la repressió li diu llibertat, com fa Gallardón quan obliga les dones a parir nens i nenes deformes, discapacitats i torturats en vida?

Qui són més salvatges els animals salvatges o els intel·ligents homes civilitzats? 

En ma casa hi ha un gatet que alguna vegada ha embrutat el rebost, que si casualment troba un peix a l'abast, en menja una mica i deixa la resta per als humans de la casa. Tant de bo que els bancs, els experts en economia, els ministres, la Troica, el FMI, els mercats, els milionaris, etc. actuaren com el meu gatet que no té intel·ligència, ni l'ha educat mai ningú!

En vore i pensar tot açò, no puc estar-me d'exclamar com el vell Ciceró: "O dii inmortales! ubinam gentium sumus? in qua urbe vivimus? quam rem publicam habemus?" (Deus immortals! Entre quina gentola ens trobem? En quina classe de ciutat vivim? Quin tipus d'Estat tenim?).

                                        http://youtu.be/KUCFFDQKlkg