Teníem un problema i l'hem resolt

                                                                                  Entrada anterior: No basta voler, cal respectar

No és una càrrega policial del PP.
Tant se val: és Alexandre el Gran 
tallant més nusos

"Teníem un problema i l'hem resolt", va dir Aznar en certa ocasió per justificar una maniobra legal i moralment tèrbola. En altra època, Alexandre el Gran tenia, també, un problema: el de desnuar el nus gordià per tal de poder conquerir Àsia, segons havia dit l'oracle. El va resoldre tallant-lo, "cortó por lo sano" (com aquell que diu, sense contemplacions ni melindros). Zeus, de seguida, va donar a entendre, mitjançant una forta tronada, que tant valia tallar com desnuar ("tant munta tallar com desnuar"). Crec que Zeus va estar a l'altura de les circumstàncies, atesa la manera habitual que tenien i tenen els déus, els polítics i les masses de fer les coses. "Qué importa que el gato sea blanco o negro, lo importante es que cace ratones", frase de Deng Xiaoping, emprada per Felipe González, no recorde bé si per justificar el GAL o per excusar-se del fet que l'Estat del govern socialista tinguera clavegueres. En altra ocasió (crec) Felipe s'acollí a la teoria de Max Weber sobre l'ètica de la responsabilitat, més eficaç que ètica, com la que està aplicant Rajoy, quan actua a les ordres de déu ("como dios manda") fent el que s'ha de fer ("lo que hay que hacer").

Ni blanc ni negre: el problema és un altre

Ara, al segle XXI d. C., teníem un problema i ens l'han resolt tallant per la part sana de la població. No han tallat pels defraudadors, pels banquers, pels mercats, pels paradisos fiscals, pels que ens han introduït l'epidèmia econòmica, no. Han tallat i estan tallant per la part sana, pels honrats, pels que es guanyen el pa diàriament, pels pobres. Han tallat i estan tallant el nus, no s'han entretingut en desfer-lo. Tenen sempre en les mans l'espasa  disposada "a cortar por lo sano". Travessen sempre pel camí d'enmig. No tenen la malaltissa tendència a la compassió, no: no tenen sensibilitat moral. Amb sentimentalismes no es va enlloc, pensen. Són durs, insensibles. Així és com decideixen el nostre present i el nostre futur.

Tallar el nus per resoldre un problema ha estat habitualment un acte (o molts) de violència. És el que ens mostra l'ésser humà al llarga de la història. Es pot explicar la història a base de batalles entre estats, ètnies o grups socials. I quan no hi ha batalles, hi ha crims, lladronicis, imposicions de força bruta més o menys individual; hi ha la delinqüència il·legal (la de la gentola vagarina) i la legal (la de les classes honorables). La història humana es la història dels nusos tallats, és la història de les peripècies de la força bruta. La força bruta de la raó, la força bruta de la fe, la força bruta de la manipulació, la força bruta de la ciència (?) econòmica, la força bruta de la competitivitat, la força bruta del "no hay más remedio para salir de la crisis".

La gesta d'Alexandre manifesta qui era: un home expeditiu, disposat a vèncer de qualsevol manera. Així, car el nus era complicat, venceria amb la força de les armes: "tant munta tallar com desnuar". Vèncer, guanyar, conquerir és allò que importa. Amb la citada gesta s'estableix la victòria com el valor suprem. Restaria algú que hi dubtara des del punt de vista ètic?

Si escorcollem allò que s'amaga darrere d'aquesta sentència segurament trobarem moltes coses: des de la fermesa d'estar en la veritat i/o de tenir el poder (de tenir la paella pel mànec y el mànec també: la prepotència d'uns), fins la inseguretat personal d'aquell que no sap per on va i ha de tapar els dubtes amb violència i victòries (la por i la inseguretat d'altres). Tant els uns com els altres utilitzen la violència verbal, la violència racional, les martingales dialèctiques, el saber dels científics, les manipulacions dels experts, etc. Però el dubte honest, la disponibilitat per acceptar el possible error, això no: teníem un problema i l'hem resolt per la via ràpida, tallant el nus.  

Però, i si la realitat no és com creiem? I si la veritat no és la veritat? I si en tallar el nus l'hem destruïda? I si el nus del món i de la vida és tan complex que tallar-lo equival a amagar-lo, que la victòria és una derrota? El món admira Alexandre, perquè va conquerir un imperi, un imperi que va ser el resultat de tallar un nus complex. Ningú no sabrà mai allò que aquest nus encobria. Una cosa és destruir tallant; una altra, respectar, desnuant pacientment, una realitat complicada. L'imperi va ser el resultat de la destrucció, i aquest fet va reforçar la manera de fer humana en la història: tallar nusos, mai construir la solidaritat humana, mai desnuar pacientment els problemes.

Hi ha altres coses que tallar