 |
La gallineta ha dit que prou,
ja no vull pondre cap més ou,
(...)
La gallina ha dit que no,
visca la revolució.
(Lluís Llac)
|
Quina serà la nostra revolució?
No oblidem que de revolucions n'hi ha moltes. Des del moviment de rotació d'un cos al voltant d'un eix fins a les revolucions econòmiques i socials.
La Gran Eciclopèdia Catalana defineix aquestes últimes: "Canvi en profunditat, global i dràstic de les institucions polítiques i socials o de les estructures econòmiques d’una societat".
Si llancem una ràpida mirada a la història, de seguida toparem amb unes quantes. N'hi ha per a tots els gustos. Basta que es tracte d'un canvi global i dràstic. Heu aquí les més conegudes, a mesura que se m'acudeixen: la revolució neolítica, la revolució francesa, (burgesa i liberal), la revolució comunista, la nacional sindicalista..., la..., la... Citaré la neoliberal? No ho sé, perquè ha estat una revolució en forma d'evolució (no dràstica) que ara ha explotat revolucionàriament. La crisi ha estat el seu cop final. Ocasió per a la presa del poder definitiu.
A sota reproduïsc un gràfic que representa una de tantes estadístiques que solen fer-se als EUA (el país de les oportunitats). Quan aquestes estadístiques presenten un panorama dolent, hem de suposar que el d'Espanya és infinitament pitjor, però desconegut.
En els anys anteriors a la implantació per Reagan del neoliberalisme, l'increment de la renda de l'1% super ric als EUA era inferior al del 90% menys ric. A partir de Reagan (1981) i el neoliberalisme, començà a disminuir la renda dels 90% més pobres per sota de la renda dels 1% més rics, fins a les retallades actuals. Si açò no és una evolució revolucionària reaccionària, que vinga déu (déu, no els bisbes o el rector del poble) i ho veja.
La tal evolució ha desembocat en la crisi, com podem imaginar. Crisi que està facilitant al citat 1%, i als espavilats que se li unisquen, d'aconseguir l'objectiu acaronat durant tants anys: tenir, a més dels diners, el poder de fer les lleis, d'aplicar la justícia, de controlar el govern i de suprimir la democràcia com inservible, perquè no pot respondre a les necessitats que planteja la complexa economia global. La política només poden fer-la els tecnòcrates; és a dir, els super rics. O, millor, els tècnics empleats al seu servei. Hom ha de privatitzar-ho tot (en això estem). Tot en mans d'empreses com la trama Gürtel.
No us heu adonat que tots el missatges que rebem són els mateixos? Cal, sí, fomentar amb ajudes la col·locació juvenil, cal, sí, empentar el desenvolupament de les petites i mitjanes empreses. Però, compte! no oblideu les retallades que queden per fer, l'austeritat indefugible, les reformes estructurals. L'1% necessita el 90%. El necessita, com es pot veure al gràfic. L'1% puja, si el 90% baixa. Es necessita la pobresa del pobres per a la riquesa del rics. I ens volen fer creure que la riquesa dels rics és la sortida de la crisi. És la plusvàlua de Marx (el gran negoci d'Amancio Ortega rau, diuen males llengües, en l'explotació infantil i els salaris tan baixos que paga en les fàbriques del tercer món: plusvàlua per a ell, minusvàlua per als treballadors. Ell puja, perquè altres baixen). Els rics són la flor i nata de la societat, el todo Madrid, el todo Paris, el todo mundial. Els pobres només són comparses per a que els rics destaquen. Si uns pugen, baixen els altres i viceversa. L'economia social és com un balancí: el que més pesa està baix i el més lleuger, dalt. Allò, però, que semblen no saber els més pesats és que, si deixen el balancí, els lleugers s'afonen.
Per què no pensem una mica açò tan senzill? Si la UE, tal com està construïda, s'alimenta de nosaltres i ens necessita a sota de les seues botes, per què no ens en anem? Veuríem amb satisfacció com es trenquen la crisma. I podríem refundar una altra UE que equilibrara el balancí.
La gallineta ha dit que prou, [cliqueu]
ja no vull pondre cap més ou,
(...)
La gallina ha dit que no,
visca la revolució.
(Lluís Llac)
 |
| El balancín, de Goya |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada