La imatge de l'ésser estimat que abraces és una màscara

                                                                             Entrada anterior: Les maquinacions enemigues

"...Quan abraces el teu [o la teua] amant, abraces la imatge que t'has construït d'ell [o d'ella]. I per a ell [o ella], la teva cara no és més que la màscara concreta que oculta un cos també idealitzat. Examinar què hi ha de sota, sota la superfície, no sempre resol les qüestions, diu Zizek,..." (Simona Skrabec en "Slavoj Zizek no existeix", a la revista  "L'espill", núm. 42).

Ordinàriament estimem, menyspreem o odiem les imatges (no la realitat) que ens hem fet dels éssers estimats, menyspreats o odiats. Aquestes imatges venen determinades per les múltiples informacions que ens apleguen de fora, interpretades per les experiències tingudes al llarg de la vida i anhels íntims, no tots coneguts i conscients. La imatge que tenim de nosaltres i les que tenim dels altres són imatges construïdes, no corresponen adequadament a la realitat. Pel que respecta a nosaltres ja Sòcrates (segle IV a. de C.) ens va dir: "gnozi seautón" (coneix-te a tu mateix), una tasca difícil i llarga, perquè el nucli del nostre jo és un forat negre pràcticament inaccessible.

Quan el ciutadà valencià o el ciutadà espanyol vota PP, seria interessant saber quina imatge abraça, car per les imatges que abracen es pot deduir d'alguna manera els anhels íntims a què corresponen. També seria interessant saber quina imatge abraça Merkel, i els alemanys que la voten, quan obeeix les ordres del Bundesbank alemany i quina relació hi ha entre aquest banc i la Troika europea (Comissió Europea -CE-, Banc Central Europeu -BCE- i Fons Monetari Internacional -FMI-): qui abraça a qui?. Així podríem esbrinar una mica dels anhels o intencions alimentades pel llurs cors.

I, un cop aplegats a aquest esquemàtic i superficial anàlisi, podríem preguntar-nos quin cony d'imatge abracen tots aquests i aquestes quan viuen tan tranquils sabent (perquè ho saben: si no ho saben ells no ho sap ningú), sabent, dic, la paorosa quantitat d'entre 26 i 24 bilions (bilions, no milions) d'euros o dòlars, la tercera part de la riquesa mundial, els PIB d'USA i Japó junts, que els milionaris del món, més de 130.000 polítics i empresaris de 170 països, inclòs Espanya tenen amagats als paradisos fiscals, on es fan el 50% de les transaccions  comercials mundials. 

Per què envaïren Irak, envaïren Afganistan, estan a punt d'envair Síria, però no són capaços d'envair els paradisos fiscals? Tots sabem quins són alguns d'aquests edèns. En cas que alguns ho ignoren aquí en pose uns quants: Isles Caiman, Samoa, Singapur, Isles Cook, Isles Vírgenes Britàniques, Suïssa, Andorra, Gibraltar, etc. Potser no són capaços d'envair-los, perquè aquells que ordenarien la invasió i/o la dirigirien serien els envaïts, s'autoenvairien. 

I és que els grans defraudadors de les hisendes són els que manen, els que manen com homes de palla o com titelles o els que manen amagats movent els homes de palla o les titelles.

Quin cony d'imatge abracen els nostres governants i quin anhel alimenten al cor, sobre qui  recau el seu amor quan ens diuen que nosaltres (no ells ni els beneficiaris del desfalc) "hemos vivido por encima de nuestras possibilidades", atès que ells saben que ens han robat i ens estan robant per damunt de les nostres possibilitats? O quan a unes famílies pobres que els han acomiadat del treball o que han estat víctimes d'alguna trampa econòmica neoliberal i bancària els espolien la casa i, damunt, s'han de passar la resta de la vida pagant una quantitat injusta? A aquells que ho tenen tot i ho roben tot o quasi tot, se'ls perdona tot i als que no tenen res o casi res no se'ls perdona res. Hom obsequia als lladres i hom roba als robats. Aquest és el sistema econòmic que ells han abraçat i molts de nosaltres també.

El 85% dels ingressos estatals provenen del treball, no dels rics. Aleshores dues qüestions: 1. Per què aquests manen tant si a penes aporten res? 2. Si tirem els treballadors al carrer, l'Estat tindrà encara menys capital i no manarà gaire. Amb quina finalitat?