Els coneixereu pel que fan

                                                                         Entrada anterior: De la societat líquida a la vegetal

Segons llegim a l'Evangeli de Sant Mateu, es pot conèixer les persones per les obres que fan, més que pel que diuen, com passa amb els arbres, car coneixem la classe a què pertanyen pels fruits que produeixen. Aquestes sentències ja fa temps que  em persegueixen amb insistència i em desassosseguen el cervell. He aplegat, però, a una conclusió provisional. Atès que parlar és, també, fer, fer obres (un llibre, conjunt de paraules, és una obra), podem conèixer les persones per les coses que diuen i per les coses que realment fan. Però, sobretot, pel desfase o, si de cas, congruència entre obra verbal i obra no verbal. La incongruència entre paraula i obra (entre: "No tocaré las pensiones" i baixar-les; "no subiré el IVA" i pujar-lo; "Actuaremos como Dios manda" i actuar com ordenen els dimonis) ja ens indica alguna cosa sobre el que són les persones. En aquest cas, allò que fa Rajoy, les seues obres, per contraposició al que ha dit, ens informen del que és ell, el seu partit i el neocapitalisme que actua a l'ombra. També és sospitòs que es limiten a parlar i no facen res.

Tot açò ve a propòsit del llibre bíblic, el Gènesi, quan diu que Javéh creà l'home (home i dona) a la seua imatge i semblança. Aplicant, doncs, les paraules de Jesucrist suara esmentades, "per les seues obres els coneixereu", m'aventure a dir que aquestes obres reflecteixen una natura divina bastant decebedora. Quins éssers va crear (viva estampa del creador) que a la menor ocasió li són infidels menjant-se la poma i que, poc desprès, un fill mata a l'altre? Primer plat, desobediència; segon, crim. Això per començar. Aquests personatges exemplars originen una humanitat sempre ficada en guerres, fabulista de mentides i calumnies, maquinadora d'estafes, perpetradora de robatoris, enemiga del proïsme i amiga de l'esclavitud, destructora del medi vital. Un creador, Javéh, més paregut al "Aprendiz de brujo" que a un Senyor omnipotent i omniscient, que personifica la bondad i la santedat.

Pel que fa a la responsabilitat del creador, les deficiències no són minses: còlera freqüent, castics cruels, com són les malalties, les epidèmies i les pestes, la mort, les destruccions de ciutats com Sodoma i Gomorra, la intervenció en guerres, els terratrèmols, els volcans, les inundacions, els huracans, els tsunamis, etc. Podríem dir que Javéh és més incompetent que el Dr. Frankenstein, perquè allò que ha produït és una humanitat monstruosa i destructiva, perseguida amb castics per tal senyor. Bon model per a tal imatge.

La cosa es complica si atenem a la història dels àngels bons i dels àngels dolents. Sembla que Javéh va crear, abans de l'home, els àngels, esperits purs, intel·ligents, bells i bons que vivien feliços al cel. Un dia, però, una part d'ells, es van revoltar, car segurament pretenien ser com Javéh. Potser volien instaurar la democràcia (o el comunisme, qui sap?). Javéh, ajudat per l'arcàngel sant Miquel i pels àngels addictes, s'enfrontà a ells i els dominà, llançant-los a les tenebres exteriors, conegudes com infern. Inaugurà així la posterior aversió religiosa a la democràcia i al comunisme. 

Pobre Javéh! Quin creador més barroer! Quina creació més desgraciada! No us sembla? És possible que fora la primera creació i no tinguera pràctica. Pot ser que desprès n'haja fet d'altres millors en altres mons possibles.

Per acabar d'arreglar-ho, envia el seu fill, el qual és ajusticiat pel "poble elegit", els descendents d'Abraham, els jueus. La intenció sembla que era substituir la religió de la llei, per la religió de l'amor i la solidaritat; l'afany de riquesa, per l'amor a la pobresa, a més d'altres coses que explicarien millor els teòlegs. Ara bé, aquesta baixada del seu fill a la terra va suposar un altre fracàs. Els seus seguidors, coneguts sota el nom de cristians, allò que buscaren ben prompte va ser esdevenir els amos del món. Si Jesucrist va dir que el seu regne no era d'aquest món, els cristians no han buscat altra cosa al llarg dels segles que regnar en aquest món. Si va dir que donaren al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu, ells han volgut sempre ser amos de Déu i del Cèsar. En això consisteix el seu amor, que diuen caritat. Són partidaris de donar almoines, però no de donar drets, llibertat i poder al poble. Volen organitzar la societat i no respecten la democràcia. En el passat deien que el liberalisme era pecat (perquè pretenia donar la llibertat a tots) i ara són liberals i neoliberals, perquè els neoliberals són rics i defensen la llibertat per a ells i els seus negocis, mentre retallen la llibertat del poble. Practiquen una religió d'amor, originàriament altruista, que s'ha convertit en una religió d'amor egoista i amor al poder; que necessita pobres per a exercir la caritat i salvar així la pròpia ànima al temps que satisfà sentiments de compassió. Que fuig, però, de donar-los drets, llibertat i poder.

Comptat i debatut, les obres de Javéh, basant-nos en el mètode de l'evangelista Mateu i en l'esmentada narració bíblica, ens revelen un Javéh poc intel·ligent, poc poderós, maldestre i no gaire bo. La seua creació ha resultat un fracàs. No ha tingut sort, el pobre. Més encara nosaltres, que n'estem sofrint les conseqüències.

Ara, a les albors del nou any, us aconselle que més que la fusta de la creu ("toca fusta!"), toqueu el ferro de l'espasa ("toca ferro!") pel que puga passar. I que resistiu "indesinenter" (aquí) la ferotge agressió neoliberal.