 |
| De què parlaran? |
Confesse que he rebut amb esperança la dimissió d’un expert
economista, alt càrrec veterà del Consell Executiu del Fons Monetari
Internacional, Peter Doyle. Amb esperança, dic, especialment pels motius que
addueix, resumits en la incompetència, la ineficàcia i la nocivitat d’aquest organisme llargament demostrada
pel que fa a la present crisi i, també,
a crisis anteriors. És possible, i ho espere, que aviat altres persones
competents i honestes abandonen aquest i altres organismes nefastos.
Heu aquí, si fa no fa, algunes idees de la carta (vide) que
dirigeix al Dr. Saalan, Degà del Comité executiu de l’esmentat Fons.
 |
| Peter Doyle |
Se’n va,
perquè, desprès de vint anys de servei, ja no pot aguantar
la vergonya de mantenir una relació, qualsevulla siga, amb el FMI. No solament
per la incompetència d’aquesta entitat davant la crisi global, sinó sobretot
perquè els problemes substancials de la crisi actual, com els de les d’altres,
tot i ésser identificats per diversos i competents analistes força abans que es
produïren, foren, malgrat tot, negats pel FMI.
Ha estat negligent:
era i és essencial copsar a temps els perills i assessorar
prest els afectats sobre la manera d’enfrontar-los. En aquest sentit, el fracàs
del FMI a l’hora de fer-ho suposa un fracàs de primer ordre. Les conseqüències
d’aquest fracàs han suposat i suposen sofriments per a moltes persones. I,
compte!, que el pitjor està per venir.
Entre els probables factors
que han causat aquestes fallides en la tasca de vigilància
del FMI és especialment notable el nomenament de Directors Gerents, els quals,
durant l’última dècada, han actuat d‘una manera infausta, es mire com es mire.
Les causes d’aquesta actuació infausta
són transparents: negligència en els anàlisis,
compromisos indeguts amb potents grups de pressió, prejudicis dogmàtics
inacceptables.
L’actual Directora Gerent
Tot açò afecta, és clar, a l’actual Directora Gerent, Christine Lagarde, perquè
ni el fet de ser dona, ni la seua integritat ni el seu impuls dirigent poden
compensar la il·legitimitat essencial del procés de selecció. En una institució
jeràrquica com aquesta, les conseqüències implícites de tals designacions es
transmeten en cadena a altres llocs administratius via nominaments, contracte per
temps definit i planificació de la renovació de personal de direcció, fins
contaminar l’organització sencera, malgrat tots els esforços per evitar-ho.
L’opció del Comité Executiu produeix un FMI baldat, reduït en la seua capacitat
d’acció per les mateixes causes estructurals que han provocat les fallides de
vigilància descrites.
Comiat:
“Tant de bo que haguera comprés açò fa vint anys.
Hi ha molta gent bona i sàvia en aquesta institució. Però el
sotasignat se’n va per sempre. Potser no vulgueu perdre la resta.”
Sincerament,
Peter Doyle”
 |
| Merkel, afectada per la dimissió |
No oblidem que Argentina va caure en el “Corralito” quan
seguia les directrius del FMI i que se’n va sortir quan trencà tota relació amb
aquest organisme.
Com deia al principi, he rebut la notícia de la dimissió amb
esperança. Ara afegisc: amb alegria exultant. Car és el primer indignat que
surt de la plana major enemiga; el primer vampir que s’aixeca contra els seus
congèneres; el primer escorpí que es rebel·la contra la seua tendència natural;
el primer escurçó contra natura.
És el primer. Esperem que no siga l’últim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada