La llei del Tic–Tac

Entrada anterior: Rescat o segrest?

Sístole i diàstole

O la llei del batec del cor (sístole i diàstole, contracció i expansió, tic i tac).

Tot començà, quan un punt de densitat infinita, com diuen els científics, explotà (“Big Bang”) i s’expandí produint en 13 mil milions d’anys un univers tan enorme que un raig de llum en necessitaria 90 mil milions per travessar-lo. És la gran explosió que produí la gran expansió (expansió més ràpida que la llum!). Hi hagué, doncs, un “tic” de concentració infinita, o quasi, i un “tac” d’expansió corresponent ("tic-tac"). Una cosa així com la sístole i la diàstole originàries del món. Allò curiós, però, és que hi ha una teoria (la de la “Big Crunch”) que defèn la idea que el final de l’univers actual serà la tornada al punt inicial mitjançant una progressiva concentració. Així, desprès de la gran explosió ("tac") vindrà la gran implosió ("tic"), dilatació i concentració (i, possiblement, tornada a començar: desprès del “tic” un altre “tac”: "tic-tac"). L’univers, doncs, estaria tot dins d’un gran batec, que abraçaria milions i milions de batecs més o menys petits de classes infinitament diferents. Noves nebuloses que apareixen i desapareixen, noves estrelles, el sistema solar. El sol, que un dia explotarà i destruirà els seus planetes. En tots els casos hi ha concentracions i dilatacions. La realitat és dinàmica, i eixe dinamisme inacabable, per concentració i dilatació, per processos que concentren i processos que dilaten sense aturar-se mai, forma el "tic-tac" de la realitat, manifest en altres aspectes com hivern-estiu, sequera-pluja, bonança-tempesta. "Tic-tac" que trobem, també, en els éssers vius. Un dia trobem centenars de formigues en la cuina de casa ("tac") que deixaran els ouets ("tic") en el cau i desapareixeran per aparèixer més avant ("tac"). Una llavor ("tic") concentra en sí l’energia que s’expandirà ("tac") en una planta o un arbre. Aquest arbre produirà els seus fruits ("tac") en què concentra la llavor ("tic") de l’arbre futur ("tac").

El Big Bang de l'univers podria haver estat així

I què direm dels mamífers i, amb ells, de l’ésser humà? Allò primer que ens ve a la ment és el batec del cor ("tic-tac", sístole-diàstole, concentració-dilatació). També tenim l’òvul fecundat ("tic") que es converteix en ésser viu ("tac").

Pel que fa a l'àmbit de l’activitat humana, podríem mirar el treball com concentració ("tic") i la festa com expansió ("tac"), la pobresa o la crisi com concentració ("tic"), mentre que els períodes d’esplendor econòmic diríem que són expansió ("tac"). 

Per altra banda, podem considerar el "tic-tac" com dues cares del mateix fenomen ("tic/tac"), més o menys simultànies, de manera que quan una creix, l’altra s’arronsa i viceversa: l’augment de la pobresa d’uns (concentració, “tic”) sol anar acompanyada de l’augment de la riquesa d’altres (expansió, “tac”): pobre/ric, no n’hi ha un sense l’altre, “tic/tac”. Inclús en èpoques de crisi, amb la riquesa disminuïda, el parell d’oposats complementaris persisteix. La victòria en una guerra és expansió per als vencedors i destrucció per als vençuts (victòria/derrota, “tac/tic”, l’una conseqüència de l’altra); l’expansió d’una llengua ("tac") pel poder dels seus parlants i del govern que els tutela comporta l’aniquilació d’altra ("tic"), per la debilitat dels seus o perquè estan desemparats; a mesura que la salut augmenta en un cos (expansió, “tac”) la malaltia s’arronsa, disminueix ("tic") i viceversa (si una augmenta, l’altra disminueix); economia en expansió/vida en retrocés (el desenvolupament amenaça el planeta: l'escalfament global). Per això segurament, les classes poderoses, beneficiàries del neoliberalisme, han provocat la crisi econòmica definitiva: el "tac" etern per a elles i el "tic" etern per a les febles. Es pretén així salvar el planeta fins el "Big Crunch" final? No ho sé.

Podríem adduir un reguitzell de centenars d’exemples, i no acabaríem mai.

Així, doncs, amic lector o lectora, tu i jo, i tots els altres, al capdavall, no som més que un “tic” que s’ha expandit en un “tac” (o es complementa amb un “tac”) dins de la immensitat de l’univers. I para de comptar. Encara que alguns solem ser més "tic" que "tac", sobre tot en les crisis. En aquesta crisi ("tic") hi ha una majoria "tic" i una minoria "tac", la qual, gracies als "tic" és cada dia més "tac". Les primes de risc, per exemple, les paguem els "tic" per a que progressen els "tac".

Hem descobert una llei científica? Es tracta d’una imatge suggeridora? És més bé un disbarat? “Chi lo sa”? Respectem, però, com podria haver aconsellat Calderón de la Barca en “La Vida es Sueño” (però no ho va fer), a

                                  qui pensar i dir pretenga

                                  que aquesta vida en conclusió

                                  sols és un tic-tac rodó

                                  en ca que ningú no ho entenga.

                                                                               Rais

Un "tac"

                                            

El "tic" d'aquell "tac"