dissabte, 9 de juny del 2012

"Fiat lux!" I aparegueren les tenebres.





La corrupció satànica no està sols en Espanya (en la judicatura, en la banca, en els polítics, en els governs autonòmics, en el govern de l’Estat, en gran part dels ciutadans). També està fora d’Espanya. I ara es parla, mira per on, del Vaticà. Només cal llegir recents articles de "El País". Allí ens assabentem que L’IOR (Institut per a les Obres de Religió), conegut també amb el nom de “El Banc de Déu” està fent ús del nom de Déu en va, ja que es dedica a obres no solament profanes, sinó a negocis que hom podria anomenar impius o sacrílegs. Blanqueja capitals d’origen més que dubtós i fa inversions que, de moment jo encara ignore, però imagine, gràcies al dret i l’estimul que em dóna l’opacitat vaticana, la més fosca i més impenetrable de tot el planeta, més que la transparència opaca de Rajoy (l’opacitat misteriosa incita la imaginació), a més dels suggeriments que trobe a la premsa lliure. Podrien ser fàbriques o tràfic d’armes, podria ser tràfic de drogues, podrien ser casinos de joc, podrien ser inversions en els famosos hedge funds, podrien ser tèrboles relacions amb la màfia, podrien ser alguns d'aquells que exigeixen una alta prima de risc tot donant-li a Rajoy l'excusa per a no parar de fer retallades, podrien ser...).


Fiat lux!

Llegim al Gènesi: “Déu digué: Siga la llum. I la llum va ser. Aleshores Déu veié que la llum era bona i separà la llum de les tenebres” (segurament l’escriptor bíblic s’oblidà d’afegir: “I posà les tenebres al Vaticà, a Espanya i a al cor de la Jerarquia eclesiàstica”).
A més de tot açò, sembla que el Vaticà és un camp de batalla de faccions enfrontades (“niu de corbs”, diu algú). Ettore Gotti Tedeschi, president del IOR, el banquer de Déu, destituït recentment, temia ser assassinat ("El País"). Fins i tot, hi ha molts qui temen l’assassinat del Papa. Al cap i a la fi, no seria el primer ni el segon.
Joan Francesc Mira diu a la RevistaEl Temps”, 5/6/12, que els darrers fets escandalosos ocorreguts al Vaticà, “... són mostres de fosques lluites de bàndols dins i fora de la cúria, i de la posició incerta del secretari d’estat, Tarcisio Bertone. I al fons de tot, [hom pot veure] la figura trista i distant del sobirà: Benet XVI, aïllat, impotent, sense esperança, incapaç d’aguantar ferm el timó en aquell petit món ple de cobdícia i d’ambicions, de negociacions i de complots, i de visions oposades sobre l’Església present i futura. Més o menys com ha estat sempre, a l’interior dels murs del Vaticà”.




En altra part de la Bíblia, en algun Evangeli, hom pot llegir: “Vosaltres sou la llum del món... Ningú encén un llum i el cobreix amb un atuell, o el posa sota d'un llit, sinó que el posa sobre el portallànties, perquè els qui entren en vegen la llum. Car no hi ha res amagat que no s'haja de descobrir, ni res de secret que no s'haja de saber i descobrir”.
Els que creuen en la Bíblia poden tenir l’esperança que tot allò que roman amagat i secret al Vaticà aplegarà a descobrir-se i algun dia se sabrà.
Desgraciadament, alguns dubtem que la llum aplegue al govern i política espanyoles, a la banca, a les transmissions financeres, a la justícia, a la Generalitat valenciana, ni tan sols a Mouriño, potser perquè els espanyols no estan generalment dotats per a la llum: viuen des de sempre en les tenebres polítiques i religioses. És en els ulls d’aquests espanyols on Déu posà part de les tenebres que separà de la llum, les que li sobraren del Vaticà.


Caricatura de la revista "Flaca", 1869,
sobre el clero carlí.