D'escurçons i escorpins

Entrada anterior: "La llei del tic -tac   "

El llaurador i l'escurçó

Un escurçó

Caminant pel camp gelat d'un hivern cru, el llaurador d'aquesta història descobreix inesperadament un escurçó gairebé congelat a la vora del camí. L'home s'hi compadeix i l'abriga sota el tabard al calor del seu pit. Quan l'escurçó es recupera, mata el llaurador, tot seguint la tendència de la seua natura. Aleshores, sentint-se morir, el llaurador exclama: "Bé m'ho meresc per haver cregut en la bondat d'un ser malvat!"

Un altre

L'escurçó  neoliberal,  un ésser  egoista,  traïdor  i malvat, es fingeix, o s'hi troba realment, congelat a la vora del camí. Nosaltres, persones de bon cor, però de poques llums, el reanimem amb el calor del nostre pit. Renunciem a tot  allò  que  havíem  assolit,  li  regalem 100.000 milions d'euros, es reanima i ens inocula el verí de la nostra mort social i política. Ho mereixem per haver cregut en la bondat d'éssers malvats.

L'egoisme natural, recolzat pel principi del màxim profit, és difícil de canviar. Car qui té el cor depravat pel sistema que tots acceptem no pot estar-se de seguir la  seva inclinació egoista de guanyar  més  i  més  caiga  qui  caiga. Si el fundador del cristianisme alçara el cap, se li posarien els cabells de punta quan vera en què s'ha convertit el seu missatge. Ja Dostojewski, en "El Gran Inquisidor", relat dins del capítol cinquè de "Els germans Karamàzov", destacava el materialisme satànic i la religiositat sense déu del cristianisme occidental. Jesús hauria tornat un dia a la terra en Sevilla, on acabaven de cremar heretges a la plaça. En veure'l, la multitud el seguia. El Gran Inquisidor començà a tèmer que aquesta presència li robara autoritat, i ho considerà una intromisió herètica. L'empresonà, doncs, tot amenaçant-lo de cremar-lo com heretge. Per fí el va soltar. A guisa de comiat, li ordenà que no tornara més a destorbar la seua missió pastoral.

El Gran Inquisidor

La lletra cristiana està present per tot arreu; l'esperit, però, no se'l troba en cap lloc.

--------------------------------          



La granota i l'escorpí

Un escorpí

Un escorpí que havia rebut l'ordre de travessar un riu per incrementar els beneficis totals, li va dir a una granota:

- "Porta'm sobre la teua esquena, a través del riu econòmic, fins a l'altra vora neoliberal, on es troba el regne de Xauxa, el de la riquesa per a tots, on es viu lliure i feliç sense treballar, amb cases, palaus, comptes corrents inesgotables; educació, sanitat i medicaments gratuïts; viatges, cotxes, iots, festes, futbol, Fórmula 1..."

Xauxa (Bruegel)

-"Que et duga a la meva esquena?" Va contestar la granota. -"Ni pensar-ho! Et conec! Si et duc a la meva esquena, em picaràs i em mataràs, em deixaràs en la misèria i sense els drets assolits amb tanta lluita social i política!"

-"No sigues estúpida, li va dir llavors l'escorpí. "¿No veus que si et pique i t'enfonse, m’enfonsaré amb tu?" 

Els dos animals van seguir discutint durant una estona, i l'escorpí es va mostrar tan persuasiu que la granota va acceptar passar el riu amb ell. El va carregar sobre la seva lliscosa esquena, ell s'hi va agafar, i van començar la travessia.

Arribats enmig del gran riu, de sobte, l'escorpí va picar la granota. Aparegueren les hipoteques subprime, esclatà la bombolla immobiliària, hom començà a fer retallades imprevistes, es van descobrir balafiaments exorbitants, corrupcions immesurables i hom va fer lleis econòmiques, socials, polítiques, de comunicació que destruïen tota possibilitat d’aplegar a l’altra vora del riu, on es viuria rics, lliures i feliços sense treballar. Adéu a l'ensenyament i sanitat gratuïts, als drets laborals, a una edat de jubilació i una pensió dignes, a un treball ben remunerat i segur... La granota va sentir que el verí mortal s'estenia per tot el seu cos social i, mentre s'ofegava, i amb ella l'escorpí, li va cridar: -"Veus? T'ho havia dit! Però què has fet?" -"No puc evitar-ho", va contestar l'escorpí abans de desaparèixer en les glauques aigües del rescat, "-És la meva naturalesa avariciosa irrefrenable de diners i de poder". Era el neoliberalisme de la senyora Merkel, era la corrupció generalitzada, era l'avarícia infinita. Eren les primes de risc que estaven i estan fent més opulents encara els que dirigeixen els escorpins. Quant més rescats hi ha, més diners guanyen; superada la crisi, se'ls acaba el negoci.

Altres escorpins

I nosaltres, pobres granotes de mentalitat simple, lliurem la nostre vida i el futur dels nostres descendents als malvats escorpins neoliberals. Amb ells acabarem tots. Una de les promeses sí que assolirem els que restem en vida: viurem, com siga, amb penalitats, però sense treballar.

Una forma d'acabar amb els escorpins