"Los gaditanos nos enseñaron que en tiempo de crisis no solo hay que hacer reformas sino que también hay que tener valentía para hacerlas". El presidente del Gobierno, Mariano Rajoy, ha echado manos de la Constitución de Cádiz para justificar las reformas adoptadas por su Ejecutivo. "El cambio es la reforma", ha asegurado Rajoy en el acto central de las celebraciones de La Pepa, en sus palabras "una de las mayores aportaciones a la cultura política universal". (El País, 19/3/12)
Aquesta constitució no va declarar que havia de fer reformes en temps de crisi, simplement les va fer. Intentà donar una solució de progrés a una crisi tot utilitzant alguns conceptes il·lustrats revolucionaris (no tots) del moment. Revolucionaris, perquè trans-formaven sociopolítiques immòbils i repressives. L'ocasió era que la Corona havia estat usurpada pel germà de Napoleó, desprès que aquest l'haguera comprat a Carlos IV. I perquè les forces napoleòniques havien invadit Espanya per tal de sufocar el poble revoltat. Havia, doncs, que alliberar la Corona i la nació tot augmentant les llibertats nacionals d'un poble que s'havia alçat en armes.
Si Rajoy vol prendre exemple d'aquella situació, el dia 29 té l'oportunitat: recolzar l'alçament popular (diguem-ho en sentit metafòric), o vaga general, contra la llei de reforma laboral, contra les retallades en salut, educació, pensions, etc. i ampliar les llibertats populars tot acceptant la llei d'avortament, el matrimoni homosexual, el sufragi universal igual per a tots (reforma de la llei electoral i dret a referèndums autonòmics). Açò si que seria una reforma tot seguint l'exemple gadità.
En la Pepa els ciutadans deixen de ser súbdits i esdevenen ciutadans. S'hi amplien, per tant, els drets i les llibertats. S'hi retallen les prerrogatives reials, el govern depèn de les Corts a les quals han de retre comptes (no a l'inrevés, com ara, en què els ministres sols reten comptes al president del govern). Allò, en canvi, que fa Rajoy és retallar llibertats i drets ciutadans. En els dos casos hi ha reforma dins d'una crisi. Però uns reformen, tot incrementant les llibertats i drets populars, mentre que l'altre reforma retallant aquests i aquelles (acomiadaments de treballadors, rebaixa de sous, convenis sindicals, retallades en salut, retallades en educació, etc.). No crec, doncs, que siga lícit ni intel·lectualment ni moral dir que els de Cadis ens van ensenyar a retallar les llibertats en temps de crisi. Trobe que a aquest home, president i tot, li manca rigor en les expressions, en el pensament i en l'ètica. A més a més, jo afegiria una contra-cita com argument "ad hominem". Rajoy, catòlic practicant, sembla que hauria d'inspirar-se més en una personalitat tan assenyalada dins de la seua confessió religiosa com és Ignacio de Loyola, del qual és ben coneguda la famosa prescripció: "en tiempos de tribulación no hacer mudanza". Per què Rajoy, doncs, fa canvis en un sentit contrari als de la constitució del 12 en lloc de quedar-se quiet davant la tribulació que patim, com aconsella San Ignacio de Loyola? Què no ha practicat mai els exercicis espirituals d'aquest famós sant? (Vaja, vaja! Quin catòlic tenim!).
Reformar o fer reformes són termes amb significat imprecís, el qual depèn d'allò que hom reforma i de l'objectiu i/o el resultat de la reforma, perquè reformar és canviar la forma de quelcom. En aquest sentit, el mateix valor d'exemple té la citada reforma constitucional de Cadis que la Reforma protestant. Les dues són reformes. Però l’objecte i el resultat o forma final d’ambdues no tenen cap similitud entre sí. Són d’un gènere dispar.
L'expressió: reformar en temps de crisi, té un significat totalment diferent quan ens referim a la Pepa i quan ens referim a les reformes del PP. Per tant estem parlant de coses diferents com si foren iguals perquè tenen el mateix nom (reforma en temps de crisi): un engany, una fal·làcia. Efectivament, el que fa Rajoy és la fal·làcia coneguda com metàbasis eis allo genos o passar d'una cosa a una altra que no té cap relació amb la primera (és d'un altre gènere).
Acudir a la paraula reforma i utilitzar-la com un argument, creient o fent creure que té un sentit únic, és una frivolitat intel·lectual i moral. La Pepa no ens ensenya a fer les reformes de Rajoy, perquè aquella augmenta la llibertat i el benestar, mentre que aquestes retallen els dos. Voler mostrar el contrari és un sofisma i, a més, una frivolitat de niño bien. És el que li passa a Rajoy, sobretot si recordem l'exemple de la niña de Rajoy:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada