Comentaris casi breus

I. Pel que fa al soberanisme de CDC

El congrés de CDC ha resolt “caminar cap a un estat propi". Ja era hora! 
Anem amb compte! però. Per què desprès de tant de temps hom descobreix quan bo és ser independent? És que hom ha descobert ara l’ànima sobiranista de Catalunya o bé hom vol compensar les  expropiacions i tantes retallades? Per què el sobiranisme va per un camí mentre el benestar del poble català es perd per un altre? És que la independència ha de ser sempre de rics? Quin estat propi podem esperar sota les exaccions dels totpoderosos mercats, als quals CiU presta homenatge i obediència? Quina independencia és dependre directament dels mercats en lloc de la dependència indirecta a través d’Espanya? Una independència neoliberal, directa o indirecta, és una independència en la qual solament són independents els banquers, els financers i els grans accionistes, siguen homens  o dones. Tinc el temor  que aquest siga ”l’estat propi” de CDC i que el camí que hi condueixi, una espècie de calvari.

II. En quant a Benet XVI

"Hoy es evidente que la ideología marxista en la forma en que fue concebida ya no corresponde a la realidad", va dir el Papa en aplegar a Mèxic abans d’entrar en Cuba. Açò em fa recordar quan bé s’entenien els dos Papes, l’anterior i aquest, (aquest, Prefecte de la Congregació per a la doctrina de la fe durant el regnat del primer i Papa desprès) i quin bon rotllo tenien amb Videla i Pinochet, així com amb els socis sudamericans de la confraria del crimen i de l’odi. I, a més a més,  quant poc els agradava Monsenyor Romero, bisbe de la República del Salvador, defensor del poble i assassinat pels feixistes. També recorde quant interés van posar a extirpar de l’Església qualsevol pensament i anul·lar qualsevol persona que evocara la teologia de l’alliberament. Però el que ara m’aborrona és pensar que aquest señor puga veure en el neoliberalisme que estem vivint i patint la ideologia que definitivament correspon a la realitat, perquè, si és així, significa que, segons el Papa Benet XVI, aquesta realitat, modelada pel neoliberalisme, és la que ens correspon a nosaltres, la merescuda, la bona (llei laboral, retallades, privatitzacions, el més dur ajustament de la democràcia i, per si algú dubtara al servei de qui estan, l'amnistia fiscal). Aleshores estem perduts: aquesta crisi és el final de la historia, com es pot deduir, si no m’equivoque, de les sàvies paraules del nostre Papa. No sé si es això el que pensava Francis Fukuyama, però ho sembla.

III. Respecte a Gallardón i l’avortament

És evident que l'il·lumina l'Esperit Sant

“El legislador no debe ser indiferente a la situación de muchas mujeres que ven violentado su derecho a ser madres por la presión que ejercen a su alrededor determinadas estructuras”. (...) “Ninguna mujer debería verse obligada a renunciar a la maternidad por un conflicto familiar, laboral o social” (Gallardón, El País, 7/3/12).  Efectivament. Però aixó no vol dir que la llibertat de la dona necessite també entrebancs legals. La dona ha de ser lliure per a avortar o per a parir. Els entrebancs legals cal posar-los en altre lloc. El que cal fer, doncs, és eliminar la violència estructural, no modificar restrictivament  la llei de l’avortament. Cal donar més llibertat legal a la dona. No disminuir-li-la. Eliminar la violència estructural en la major part dels casos consisteix a eliminar les retallades, la llei de reestructuració laboral,  l’ajust del pressupost, el més dur de la democràcia, etc. Es a dir, la violencia estructural contra la dona rau principalment en la manca del benestar  social que ens ha portat la crisi i la manera de tractar-la, pròpia del PP. 

"Hablo de una libertad que consiste en que una mujer que se enfrenta al gravísimo conflicto de decidir si interrumpe o no su embarazo tenga una respuesta por parte de los poderes públicos que llegue mucho más lejos de decirle: está despenalizado (el aborto), me olvido de tu problema" (Gallardón, Efe, 17/3/12 ). Per què els poders públics s’han d’oblidar d’aquest problema en el cas que l’avortament estiga despenalitzat? L’ajuda del govern és solament possible amb la penalització de l’avortament? Per què l’Estat no pot ajudar la dona en un àmbit legal de llibertat en el qual aquesta puga elegir des de sí mateixa l’avortament o la maternitat?

“La maternidad libre hace a las mujeres auténticamente mujeres” (Gallardón, El País, 27/3/12).  Si les monges, per no voler ser mares, no són autèntiques dones, com és que no s’els permet ser sacerdots, que, sembla, “es cosa de hombres”, com tantes coses, entre les quals figurava, temps enrere, el conyac Soberano?