Sang que colpeja el meu cap,
Quan la memòria està absent,
Cant melancòlic que entona
Silenciós càntic planyent.
Escolteu la sang que plora
Recorrent camí de venes,
Amb la consciència fugida
I el cor batent a penes.
Escolteu el mut gemec,
Escolteu el cos clamant.
És l’immens dolor que aflora
Pels porus adolorits
Des de fondàries ignotes
De l’univers maleït.
---- ---- ----
Els ocells callaren.
La tarda moria.
Queien les ombres,
Queia el silenci.
Un sospir s’inicià
Dins del cor oprimit.
Un plor…, un sanglot…
Del cor oprimit.
---- ---- ----
Els ocells callaren.
La tarda moria.
Queien les ombres,
Queia el silenci.
Un sospir s’inicià
Dins del cor oprimit.
Un plor…, un sanglot…
Del cor oprimit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada