Poble i política, política i poble

        Molts pensen que estem vivint a l’Estat espanyol un greu problema d’ètica, entre altres problemes, perquè sembla que a la gent no li impressiona la corrupció, ni la dels polítics ni l'empresarial ni la financera. Li basta pensar que tots són igualment corruptes o que els altres són més culpables, o simplement no l'importa, sempre que li vagen bé les coses o espere que li vagen bé en el futur. És possible, però, que el problema de fons més aviat siga cultural o, si voleu, intel·lectual: una mancança pregona d’hàbits intel·lectuals. La majoria d’espanyols no són crítics, són crèduls, rutinaris, arrossegats per la inèrcia; la seua visió del món no aplega més enllà dels nassos (El Príncep, de Maquivelo). Critiquen, no cap dubte, però sense un mínim de rigor. Per tant, no poden copsar la realitat que s'insinua en les aparences.

    

        Basta mirar els programes televisius de més audiència. Basta escoltar els discursos dels polítics de més futur, els dels partits que acumulen més expectativa de vots a les enquestes. No parlen a la intel·ligència, els seus raonaments no són més que aparença de tal cosa, sense lògica i sense matisacions, barroers i toscs. A través d’ells podem conjecturar l'opinió que tenen de la intel·ligència o hàbits culturals dels ciutadans a qui van dirigits. Aconsegueixen el que volen, sense importar que els valors humans siguen conculcats o enaltits. És això que em fa pensar que majoritàriament els ciutadans són com les televisions i els polítics creuen que són.

        A més, l’espectacle polític, va pareixent-se cada dia més a determinats programes de Tele 5. Aquest canal berlusconià està aconseguint configurar les relacions polítiques i populars de l’Estat espanyol. Amb ell, Berlusconi esdevindrà, si la cosa no canvia, el veritable educador dels espanyolets i espanyoletes.

És la política model de la televisió 
o la televisió model de la política?

        Norman Birnbaum diu a l'article: Drama histórico o teatro del absurdo (El País, 17/02/11): “Obama no puede apelar a la opìnión pública culta, porque no la hay en EE. UU.” Per què els USA són tan pareguts a Espanya en aquest aspecte? També els ha educat Berlusconi? O serà que Itàlia i Espanya han sigut educats per USA? Tal volta sobre aquest punt siga oportú recordar que Amèrica és un efecte europeu i també constatar que l'Europa actual en gran part està feta a imatge d'Amèrica. 

        

Mans, d'Escher

        Una ma dibuixa una ma, mentre aquesta dibuixa l'altra i viceversa. Els polítics eduquen el poble o el poble educa els polítics? És la televisió qui conforma el poble o és el poble qui conforma la televisió? És el pensament frívol o cobdiciós causa de la manca d'ètica o és la manca d'ètica causa d'aquell? No serà que tot està implicat en tot i que no hi ha manera de separar una cosa de l'altra? No serà que la política està condicionada per l'elector i l'elector conformat per la política; que la manca d'ètica produeix manca de rigor intel·lectual i aquesta,  manca d'ètica? Una cosa, però, sembla que no encaixa en aquest esquema: que entre televisió i política la influència va habitualment de la primera a la segona, perquè  la televisió és experta en tècniques publicitàries de seducció i manipulació que la política va adoptant a poc a poc.