Lee, pero no prenunsia

Occident llegeix els Drets Humans,
pero no els sap pronunciar

        Ahir encara, com aquell que diu, Tunísia, Egipte i altres Estats d'Orient mitjà eren democràcies (?) (o no se sabia el que eren, perquè no s’hi parlava. No ho eren, en canvi, Iran, Cuba o Venezuela, dels quals sí que es parlava, i continua parlant-se, ben mal). Aquells, si més no, eren estats estimats per Occident, pel BM i pel Fondo Monetario Internacional (això mateix és el que diu Berlusconi). Sobre ells queien euros i dòlars a doll, que s’arreplegaven al si d’algunes famílies. Aquesta circumstància deixava a la intempèrie econòmica a milions de ciutadans. Avui sembla que ni eren democràcies ni ho són, però volen ser-ho. Ho aconseguiran? No ho sé. És molt possible que apleguen a ser no més que dictadures moderades. Si s’acompleixen els desitjos dels USA, la UE i Israel, seran dictadures moderades, per a l’estabilitat del sector. Blair ja ha dit que la crisi s’ha de tractar de forma moderada; el mateix diu Obama i Sarcozy, etc. I, a més, Zapatero ha suggerit que la transició d'Egipte podria seguir el model espanyol... (mort del dictador al llit i transició amb polítics i ministres de la dictadura?).

        El factor estabilitat, que ha sigut, fins ara, la causa per la qual el Magreb ha sigut i és un conjunt de dictadures, possiblement serà la causa d’allò que esdevindrà. Encara no sabem què. Aquí  teniu USA, els Estats de la UE i Israel per a fer-ho possible. I no digueu que aquests Estats són democràcies i estimen la llibertat. Però estimen la seua, com també estimen la seua les corporacions econòmiques que els regeixen (podeu llegir: mercats), encara que a la resta dels habitants d’aquests els apleguen només les miquetes. Miquetes força més grans que les que  apleguen als habitants del Magreb. Saben el que és democràcia i llibertat, però no ho practiquen quan no els interessa o en la mesura que no els interessa (és com el burro d’una falla de València, amb ulleres, un llibre obert i un cartell que deia: “lee, pero no prenunsia”). Defensen els drets humans, però no els practiquen. Jo anomenaria això hipocresia i cinisme. Potser, però, que m’equivoque i caldria dir neoliberalisme capitalista i mercats.

Mireu l'humanisme que destil·la
el món democràtic