Desacato irreverente (2006), oli de Gabriel Alonso.
(Heu aquí dos sistemes tancats i incomunicats entre sí. Els uns ho manifesten emprenyats; els altres, sorpresos i atemorits. És la descripció verídica d'un succés real: el pintor i una amigueta, amb una bici i un gos, anys enrere van irrompre inconscientement en una processó).
-------------------------- -----------------------
Obric la nevera i em trobe, dins la bossa de plàstic, que sembla hermèticament tancada, l’ensalada de primavera (ensisam, escarola, etc.) tota marcida i mústiga. L’havia comprada fa poc. Què ha passat? Encara falta un dia per a la data de caducitat. Escorcollant amb cura, prompte trobe un foradet al plàstic. El sistema hermèticament clos havia fallat. Aquest esdeveniment em va portar a altres consideracions: que només es tanca i aïlla de l’intercanvi universal de la vida allò que està mort i volem conservar, com ara la verdura separada de la planta viva arrelada a la terra, en contacte amb l’aire i el sol. De la terra, de l’aire i del sol rep l’aliment. Així, produirà flors, les quals, fecundades pel pol·len, es convertiran en llavors de noves plantes. No hi ha res que s’ature, no hi ha res que, viu o mort, deixe de fer intercanvis amb el món que l’envolta, bé per a seguir vivint, bé per a marcir-se i descompondre’s. Els vegetals morts són també sistemes oberts, però a la descomposició.
Així, doncs, l’examen d’aquest cas, em duu a la conclusió que l’alimentació i la reproducció són les dues obertures fonamentals d’un sistema viu i que l’obertura d’un sistema mort és la corrupció. Per a evitar aquesta durant algun temps, cal tancar-lo.
Pel que fa a l’alimentació i la reproducció, ara mateix em ve al cap una estrofa de Juan Ruiz, Arxipreste d’Hita, al “Libro del buen amor”:
“Como dize Aristótiles, cosa es verdadera,
el mundo por dos cosas trabaja: la primera,
por aver mantenencia; la otra cosa era
por aver juntamiento con fembra placentera.”
El que diu aquest simpàtic capellà és un saber tan antic com la humanitat i és comú a l’home i a tots els éssers vius, vegetals i animals. Diguem-ho d’una altra manera: l’alimentació i la reproducció, com acabem de dir, i ara ens ho ratifica la saviesa de segles, és la base sobre la qual descansa l’existència de la vida en aquest planeta.
De totes formes, trobe a l’estrofa algunes mancances. Per exemple: Què passa amb la “fembra”, “placentera” o no? Treballarà, també, per “aver juntamiento con omne placentero”? Segur que tots i totes treballen per “aver juntamiento”? I tots busquen la “fembra placentera”? Em pregunte, encara, si només són dues les coses per les quals els homens treballen. Què fem amb la diversió i la festa, amb la riquesa, les comoditats, el luxe, la fama, etc.? Potser totes elles estiguen implicades en la ”mantenencia” i el “juntamiento”.
Ara bé, l’ésser humà sembla que té una característica pròpia: no treballa sense pensar (al menys això diuen). Per tant, pensa com aconseguir aquestes dues coses i tot allò que amb elles està implicat. Pensa, per exemple, en el futur, en evitar calamitats, en aconseguir bones collites, en fer bons negocis… Així elabora una concepció de l’univers, gràcies a la qual preveu eclipses, explica estacions, marees, posició de la lluna… Concepció que en un principi va ser un sistema clos (sistema clos i definitiu de conceptes produït pel pensament, no de realitats), com era, per exemple, el sistema ptolemaic, aquell que posava la terra immòbil al centre de l’univers, i tots els astres, el sol també, pegaven voltes al seu entorn. Servia per a anticipar alguns fenòmens de la natura, útils a l’agricultura i la navegació. No obstant això, com que la realitat i la vida és un sistema obert, va arribar un dia en què Copèrnic va comprovar que era més adequat als fenòmens descoberts pensar d’una altra manera: no seria la terra la que estava al centre de l’univers, sino el sol, a l’entorn del qual tots els astres, la terra inclosa, pegarien voltes. Aquest trasbalsament va suposar la ruptura del sistema, el va obrir.
S’inaugurà, aleshores, una nova concepció de la ciència, en aquest cas oberta als canvis i a noves experiències, podríem dir provisional. Aquesta ruptura del sistema tancat, fix i definitiu, no es va fer sense dolors de part, ja que el pobre Galileu, savi seguidor i perfeccionador del nou sistema, amenaçat de mort per
Recapitulem: la vida és un sistema, o sistemes, obert. Els sistemes tancats serveixen per a mantenir algun temps allò que ja està mort. El pensament elabora teories, tancades unes i obertes altres. Les tancades no s’adapten a la realitat, perquè aquesta i el pensament són dinàmics i oberts. És el que, per ara, podem pensar a partir dels sistemes oberts de les ciències actuals. Perquè els tancats són pensament mort i conservat i, per tant, fix i definitiu.
Així és que podríem dir que les maneres de pensar intolerants, per exemple, són pensament en conserva, al qual un foradet de no res descompondrà? No està massa clar, perquè mira com aguanten i com duren. Efectivament, però, igual que la teoria astronòmica que posa la terra al centre de l’univers, aguanten per causes externes al pensament: per la força, la qual va tapant els foradets quan apareixen.
S’utilitzen diverses maneres de tapar els foradets dels sistemes tancats. Per exemple, el control de la informació, la prohibició de pensar d’una altra manera, la covardia de no atrevir-se a pensar, la voluntat de poder i dominar, el prestigi, la manipulació dels “masmedia”. Ara tenim un exemple amb la defensa del sistema tancat liberal capitalista que ens ha portat a la crisi: s’intenta impedir l’obertura, la innovació, el tanteig per adaptar-nos a la realitat nova, tot manipulant i acusant aquesta obertura d’improvisació i de caos. Es vol fer creure que l’obertura és la causa de la crisi i no la seua única sortida.
Direm que tenir conviccions firmes és estar mort dins d’un sistema tancat i que l’ideal estaria en ser un penell, que gira seguint la direcció dels vents, com el Zelig de Woody Allen, espècie de camaleó humà que reprodueix la personalitat dels que l’envolten? Això seria sotmetre’s als guies, en aquest cas, variables, una espècie de tancament. No es tracta d’elegir entre un guia fix o altres variables. Es tracta d’eixir del meu taüt mental (alguns dirien prejudicis, altres caverna, hi ha qui l’anomenaria reacció, o bé tossuderia) per comprendre el pensament dels altres i assimilar-lo en allò que tinga de raonable. Es tracta d’un pensament sempre provisional, com el de la ciència, i mai definitiu. Ho expressaria la frase: “fins ara, mentre no es demostre el contrari”.
3 comentaris:
L´autor mostra un pensament molt obert, relacionant tantes idees en apariència dispars. No obstant això, no em queda clara la questió de la crisi del sistema capitalista. Justament,el capitalisme sempre s´ha considerat un sistema obert comparat amb el tancament del sistema comunista. Quina és aquesta obertura, aquesta innovació que s´intenta impedir manipulant els mass media?
La crisi del sistema la estem patint, no cal demostrar-la. És un dels forats que té. Algú dirà: és tratacta d’una variant del capitalisme, no del capitalisme en sí. També el sistema ptolemaic tenia forats secundaris que s’anaven tapant amb hipòtesis secundàries anomenades “ad hoc”. Però, a més a més, abans d’aquesta crisi n’hi havia d’altres: en el món globalitzat augmentava la misèria, el clima anava canviant a causa del sistema de producció capitalista (creixement indefinit, guany com única meta i mercat lliure i desregulat). Respecte al comunista no necessite dir res perquè els mitjans de comunicació, pràcticament tots en mans capitalistes, ens ho han dit tot per activa i per passiva.
En quant a la manipulació, seria massa feixuc, a més d’innecessari. Només vull fer una pregunta: creieu que uns mitjans de comunicació, experts en propaganda, que ara es diu publicitat, tots en mans de grans empreses capitalistes amb interessos molt diversificats van a deixar d’intentar convèncer a la població que el seu sistema és el millor? Si fan publicitat sobre qualsevol producte que volen vendre, per què no en farien sobre el producte base de tots? Si, fins i tot, fan guerres per a augmentar els beneficis.
Un forat és una crisi, gran o menuda, en un sistema tancat. L’obertura de qualsevol sistema és la disponibilitat, la recerca permanent de millorar l’adaptació a les noves realitats. No es tracta de la innovació permanent de les empreses per augmentar el rendiment i els beneficis. Això està portant-nos al canvi climàtic. Per tant, dubtar d’aquest tipus d’innovació és obertura; defendre-la és tancament, el tancament de no voler dubtar del sistema. Pense que està tot per fer i que negar aquesta avinentesa és tancament en nom d’un benefici immediat privat.
Intentarem sortir d'aquest sistema cada dia més corrupte?
Vegeu: http://www.avui.cat/cat/notices/2009/09/la_llavor_de_la_corrupcio_72938.php
Publica un comentari a l'entrada