divendres, 18 de novembre del 2016

Raphael Nagel: ‘La comunitat europea té previst de retirar els diners en efectiu l’any 2018”

Raphael Nagel: ‘La comunitat europea té previst de retirar els diners en efectiu l’any 2018”

Entrevista amb l'exbanquer, autor del llibre 'Turbo Capitalismo' (Kant Ediciones). Per Andreu Bernils

-A. Bernils ....................
-(Nagel) El president de l’Equador Rafael Correa va venir a l’estat espanyol i va dir en veu alta que és indecent que tanta gent perdi la casa i a sobre deguin els diners. Dels pocs polítics que vaig veure aixecar la veu pels seus.

Correa va dir una cosa de la qual n’estic convençut: la banca ha d’assumir els seus riscos. I Correa també va alliberar el deute de molta gent. A veure, si perds la casa, el banc no et pot reclamar, a sobre, més diners. És absurd. Com vols que la persona et pugui tornar diners, amb un deute que no li permetre finançar-se de nou?...


-A. Bernils ---------------

- (Nagel) Si haguéssim de viure de les multinacionals aniríem tots a la merda. I amb perdó. Hem de canviar la visió. Ho veiem als Estats Units: el 30% del finançament de les empreses prové de la banca. Això vol dir que el 70%, no. Hi ha sistemes alternatius

-A Bermils: Hi ha gent que diu que el liberalisme no és mai pràctic, sinó sàdic...

-Totalment d’acord. El proper llibre es dirà Esclaus del deute. És absurd i s’ha de canviar. Però Correa va fer una altra cosa: també va alliberar els deutors del deute amb l’estat, amb la Hisenda i la Seguretat Social. Aquí no es fa. Tot just, i amb prou feines, et pots alliberar del deute privat. Tardaràs cinc anys, i això és massa temps d’espera. A Anglaterra o França, és només d’un any. Per això allà les entitats van molt més en compte a qui donen crèdits. Es poden trobar que en només un any no el paguen, perquè no poden.

-A, Bernils: M’ho conec. Tinc familiars als EUA que han demanat el crèdit per estudiar no al banc, sinó a un senyor ric.


----------------------------------


1. Pensiones. Este es el asunto más inmediato. Durante los últimos cuatro años, el Gobierno del Partido Popular ha infravalorado el déficit del sistema de pensiones recurriendo al Fondo de Reserva, del que ha retirado más de 55.000 millones de euros. Pero el fondo se agota. De los 68. 815 millones con que contaba a finales de 2011 ya sólo quedan 24.207 millones. Apenas hay recursos para un año y medio. Es uno de los ejemplos más claros de huida hacia adelante, por no decir hacia el precipicio. Expertos, partidos, sindicatos y patronales ofrecen diversas propuestas. El Gobierno permanece inactivo y deja pasar el tiempo. 
...................
...La recuperación económica deja al margen a los jóvenes, con una tasa de paro del 46,5%, y a medio millón de trabajadores mayores de 55 años sin empleo. El recorte de las prestaciones por desempleo ha dejado a más de 2,6 millones de parados sin subsidio...

.................

Hay un indicador sintético que resume el deterioro de las condiciones de vida. Es el aumento incesante de la desigualdad que puntualmente nos recuerda Eurostat. En 2015 la relación entre el 20% de ciudadanos con mayores ingresos y el 20% que gana menos fue del 6,9. La desigualdad sigue creciendo pues en 2011 esta diferencia era del 6,3. En la UE fue del 5,2 en 2014.

..................

Los premios Nobel que visitan España, como Joseph Stiglitz o George Akerlof, están horrorizados por la tasa de paro del 20%. No cesan de recomendar planes de inversión y estímulo para crear empleo. Muchos ciudadanos no comprenden como los problemas más importantes del país han quedado eclipsados por la pugna por el mantenimiento del poder a cualquier precio (PP auxiliat pel PSOE?).

----------------------------------

A més a més, no recorde on he llegit que la Banca té projectes per a tombar-nos d'esquena, entre els quals em sembla que figura el d'eliminar els interessos pels depòsits bancaris dels clients i substituir-los per un interés a la inversa: (que el client pague al banc per guardar-li els diners).

El neoliberalisme, al servei del qual estan Trump (EUA, Anglaterra, França... (i no pare Ud. de contar) no ens deixarán ni un clot on caure morts. Mentres tant, les passarem negres (els i les que ja les passen i els i les que encara no).