Esperanza Aguirre digué en Valencia, (Levante, 11/11/16): "Trump es popular y populachero, pero no populista como Podemos". "Porque no quiere derribar el sistema". "Podemos (en canvi,) és un partido que... ha venido a derribar el sistema". Esperanza, declara (de sí mateixa) que ha tornat a la política per a desafiar als de Podemos. I considera un beneït error de Pablo Iglesias la coalició amb Izquierda Unida (¿?), car "ha puesto de manifiesto que el líder de Podemos es un marxista, más radical si cabe que los primeros" (horror i Pavor!).
Esperanza ha tornat a la política perquè Podemos (ai!, horror!), Podemos és populista marxista i vol enderrocar el sistema, el sistema de rics (en la mesura que ho són perque exploten a altres fent-los pobres). Aquest és el sistema d'Aguirre, el que ella considera millor. Per a ella la igualació progressiva de les classes socials (pense) seria un horror. Una societat sense privilegiats (o amb privilegis disminuits) i sense desgraciats (o amb desgràcies suavitzades) seria per a ella una societat inhumana, perquè segurament sols considera humana la societat desigual, en la que una part està al servei de l'altra. Uns han de ser senyors i rics, que dominen sobre els altres, pobres i servents; uns han d'estar dalt: cavallers cavalcant; altres, baix, a llur servei, a la cura dels cavalls en els estables; a la cura dels cotxes com mecànics o com chòffers dels senyors. Uns, dominant i manant; altres, dominats i obeint. Uns, cavallers; altres, escuders. Uns Quixots; altres Sanchos Panza. Aquesta sembla la societat normal per a la senyora Aguirre, senyora que disposa de criats i de criades al seu servei. Per a ella, una petita igualació seria horrorosa. Si Podemos vol igualar, "Delendum est Podemos", perquè vendria la "barbarie", en la qual la senyora Aguirre seria igual que els altres i les altres, llevat del seu saber, la seua educació (el que tinga i la que tinga), el seu rendiment laboral i/o la seua utilitat social. Una societat en la qual el saber, l'educació, la utilitat social, la responsabilitat, l'amor als ciutadans, la disponibilitat de servei al poble, la defensa de la igualtat, l'exclusió de la pobresa i de la desigualtat etc. foren el valors suprems seria una societat populista que Esperanza Aguirre vol combatre lluitant contra Podemos, el gran perill, el gran destructor (¿?).
--------
En fí, he de confessar que,
per a mí, l'actitud i el pensamdent
de Esperanza Aguirre està més
prop del feixisme que la
poder-submissió (feixisme?).
En
canvi, la igualació econòmica potencia la democràcia,
car iguala el poder. Per qué, doncs, tanta por?
poder-submissió (feixisme?).
En canvi, la igualació econòmica potencia la democràcia, car iguala el poder. Per qué, doncs, tanta por?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada