En Espanya, el país del qual desgraciadament som ciutadans, les coses van de mal en pitjor. I no per unes circumstàncies externes, o internes al marge de la nostra voluntat, no. La desgràcia la portem nosaltres damunt. Com és possible que hom vote i hom pense votar (segons les enquestes) un partit corrupte, mentider i lladre, encapçalat per un personatge, corrupte, mentider i lladre (conegut com "el sobresueldos", que cobra, entre unes coses i altres, per raons polítiques, més de 170.000 euros a l'any), lladre i trampós com el partit? De quina pasta están fets els espanyols? Serà un error la creença de que pertanyem al génere HOMO del qual es diu en la Bíblia que Déu el va fer a la seua imatge i semblança? Serán errònies les paraules que els bons catòlics hem oït tantes vegades a la parròquia, paraules del passatge bíblic on es pot llegir: "Y dijo Dios: Hagamos al hombre a nuestra imagen, conforme a nuestra semejanza; ... Y creó Dios al hombre a su imagen, a imagen de Dios lo creó; varón i hembra los creó" O déu no és com creiem que és o l'home (si més no, l'espanyol que vota al PP) no és imatge de déu ni li sembla gaire.
El personatge de què parlem porta al front del govern cinc anys (des del 2011), i, com recolector de sobresous, potser més encara. Fins i tot, malgrat no produir efectes visibles en la millora de l'home i la dona espanyols treballadors i/o necessitats, la majoria d'aquests homes i dones pensen votar-lo altra vegada per a president del govern. Podríem trobar-ne algú pitjor? Busquem-lo, que, si el trobem, pot ser elegit nou president d'Espanya.
"Españolito que vienes
al mundo te guarde Dios.
Una de las dos Españas...
(la que vota a Rajoy)...
ha de helarte el corazón"
I qué direm de Dª Rita Barberà? No sé, ja, ja, ja!
I de tants altres? Schist! Compte! Que poden ser lladres.
Per qué tan prudent?
No oblides que estem en la terra de Rinconete i Cortadillo. En aquest país, quan te n'adones, t'han netejat i estàs en conill. Perque qui mana, mana. I aquí pau i allà glòria.
En aquest país tots sabem que: "del rei abajo, ninguno" i "donde las dan las toman". Encara que "las toman más que las dan . En un país en el qual el "lladre és el rei" (o el President, tanto da). És a dir: el president democràtic, elegit per majoria (com diuen en llatí: "similis similem quaerit").
"Una de las dos Españas" deiem?. Compte, no ens fiem, perquè "por donde menos se piensa (o se espera) salta la liebre".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada