Joan Subirats, al final d'un article publicat en la revista: "La Maleta de Portbou" (setembre-octubre 2016), titulat: "Todo sigue igual, pero ya nada será lo mismo", proposa que "Podemos i sus aliados en las diversas partes d'España deben saber combinar (los) distintos movimientos [que han sorgit i que estan sorgint], buscando alternativas más arraigadas localmente, más respetuosas con la diversidad social, territorial i de género, i más innovadoras en la búsqueda de salidas no estrictamente estatalistas, frente a la deriva actual del capitalismo financiero. I eso probablemente sólo se puede hacer desde lo local i plurinacional frente al capitalismo financiero ("neoliberal"?). I eso probablemente sólo se puede hacer desde lo local y plurinacional en España i des de el espacio europeo de manera simultánea.
Està clar que, amb les alternatives propostes, Subirats busca aproximar-se a la realitat concreta, real, de l'ésser humà, en allò que és local i no general o abstracte; en allò divers, particular, íntim, peculiar de l'ésser humà, l'ésser humà divers en el seu ésser, en el seu sentir, el seu pensar, en el seu manifestar-se. És a dir, tot fugint de la unitat abstracta no viscuda, tot fugint d'universalitats estatals, més o menys forçades, no sentides ni arrelades en la pròpia singularitat, real i concreta. Les derives estatalistes i/o imperialistes, moltes voltes forçades, responen a interessos capitalistes, a interessos financers neoliberals, que sols beneficien a grupúsculs explotadors que s'amaguen darrere de grans paraules, que apel·len a vastes universalitats mastodòntiques per tal d'engreixar de manera tramposa singularitats privilegiades, reduïdes en número: els amos del capitalisme financer. El neoliberalisme és una de les plagues més nocives de l'actualitat econòmica.
La riquesa, si no és de totes i de cada persona singular i concreta, és una trampa. La riquesa, si no és de totes i cada entitat col·lectiva particular (província o comunitat autònoma), és una trampa. No caiguem, doncs, en una de les trampes neoliberals més perilloses.
Hem d'estar atents a no caure empresonats sota la perversa màgia de grans paraules i difuminar-nos en grans concentracions humanes, estatals, imperials o universals dins de les quals els individus, les comarques, les províncies, les comunitats autònomes, les regions, les nacions, els continents, els imperis, ... etc. malvisquen sota l'explotació d'un reduït nombre de potentats neoliberals, amos del món.
La riquesa és la riquesa de tots i de cadascú, no la riquesa de grans entitats plena de persones pobres al servei d'uns pocs espavilats rics i mafiosos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada