Grècia devastada per la usura europea

Entrada anterior: De què ens serveixen la Unió Europea i l'Eurozona?

En aquests dies, captiu i desarmat el poble grec, les tropes de la usurera troika europea han assolit els seus últims objectius neoliberals. La guerra s'ha acabat i el poble grec, possiblement, també. És el principi de la destrucció final, de Grècia i del món. En pocs anys solament restarà l'actual elit de l'1%, Alemanya, potser, i els robots al seu servei en un món recalentat, habitable solament per a ells, els robots.

Entre el neoliberalisme i la globalització, hom ha construït un món en el qual les lluites i les guerres econòmiques les fem nosaltres contra nosaltres mateixos. En el cas de Grècia és evident: ha sortit derrotada, però la derrota figura com si se la haguera infligit ella mateixa. El neoliberalisme ens ha organitzat un món tal que l'elit econòmica guanya sempre, perquè les víctimes, o se sotmeten o les sotmeten. Per tant, en ell la victòria de les víctimes (com és el cas del referèndum grec) és la pròpia derrota. Si Syriza es rebel·la contra les condicions que li posen la Troika i l'Eurogrup, és derrotada, perquè el deute és tan gran que tots els inversors del món, en assabentar-s'hi, fugiran de Grècia. Si accepta eixes condicions, accepta una derrota menys greu, però derrota. Ho prens u ho deixes. En els dos casos, és un mal. El neoliberalisme no ens deixa cap sortida. Aquesta és la gravetat del sistema neoliberal. 

Allò que diuen rescat és un segrest, un segrest sobre un previ segrest (la crisi). Exànimes per la desfeta econòmica, conseqüència de la crisi, el rescat que ens ofereix aquest sistema és un parany. És la repetició modificada de "El Mercader de Venècia" (Shakespeare). La usura neoliberal de la nostra UE. O paguem  el deute  o ens extirpen no una  sinó dues lliures de carn a la vora del cor. Efectivament: les mesures d'austeritat en la Grècia de 2011 (llegesc a "Le Monde diplomatic en español") originaren un increment del 35% en la taxa de suïcidis. En això va consistir el rescat, una lliura de carn prèvia com paga i senyal (el 35% de suïcidis), que desprès ha de pagar íntegra: l'acord que ha firmat Tsipras. El rescat va ser una carnisseria. Desprès, damunt, ho ha de saldar al complet. Li lleven carn (reformes estructurals, privatitzacions, retallades en sous i pensions, retardament de les jubilacions, increment de l'atur, augment de l'IVA, etc., que provoquen suïcidis) i com això no és suficient, li augmenten la ració de carn: més carn del propi cos, més suïcidis encara. Es tracta de deutes que no es poden satisfer sota les condicions econòmiques en què vivim. Precisament a causa d'eixes condicions econòmiques neoliberals, han necessitat contreure els esmentats deutes. Deutes que maten. És "la pescadilla que se muerde la cola". Com no poden satisfer el deute amb euros, l'han de satisfer amb el seu-nostre cos i la seua-nostra ànima (més lliures de carn encara, quilos, arroves, més pobresa, més suïcidis). Han-hem llançat a fer guitzes la llibertat, els drets, la democràcia, la vida... Per molt de temps.

L'usurer de Shakespeare.
No sabíem que seria
el model de la usura neoliberal

L'única solució és lliurar-nos d'aquest cep i fabricar-nos un món a la nostra mesura, un món que oferisca alternatives, un món a la mesura humana. Cal sortir de la UE, de l'Eurogrup. Cal sortir del neoliberalisme globalitzat. Però això ens costarà dolors i sacrificis, aliances amb altres societats conscients del problema. Ara bé, sols podrem sortir-nos-en i fabricar-nos un altre món a la nostra mesura, a la mesura humana, si no oblidem mai qui són els nostres enemics, com ha dit fa poc Anguita (“A ver si nos enteramos de quién es el enemigo y actuamos en consecuencia”). No oblidem que Ulisses va trigar anys per arribar a Ítaca, freqüentment entretingut, seduït o desviat per entrebancs diversos, aliens a l'objectiu del seu viatge.

La nostra Ítaca és l'ésser humà en la seua plenitud i un món habitable. L'amenaça la tenim en la UE, la TROIKA, L'Eurogrup i el neoliberalisme global (no oblidem el TTIP, que està avançant secretament a marxes forçades. Aquest serà la sinistra flor que coronarà el pastís de l'elit econòmica, gràcies a la nostra UE). El terrorisme gihadista és un mal menor. En Grècia, com he citat abans, la crisi i el rescat ha matat més gent i ha fet sofrir a molta més que aquest terrorisme en tota Europa. Hem d'assabentar-nos de qui és el nostre enemic principal i actuar en conseqüència.