De què ens serveixen la Unió Europea i l'Eurozona?

així en 1936 com en 2015

"La història es repeteix". Heu aquí una frase, repetida i repetida tant o més que la realitat significada. Marx escriu en "El 18 de Brumari de Lluis Bonaparte": “Hegel diu en alguna part que tots els grans fets i personatges de la història universal apareixen, per dir-ho així, dues vegades. S'oblidà, però, d'agregar: una vegada com a tragèdia i una altra, com a farsa". Es referia a Napoleó III, que volia repetir el Napoleó I, però que va resultar una farsa. 

Sincerament crec que, en realitat, la història no es repeteix, encara que a vegades ho semble. El que passa és que el nucli de la situació sociopolítica d'una etapa transitòria no passa: roman. En la història individual o col·lectiva no tot passa: quelcom queda (com en la calúmnia: "calumnia, que alguna cosa queda"). Hi ha quelcom permanent en la història canviant. No ho advertim, però hi és, més o menys amagat. Ho dic a propòsit del problema actual entre Europa i Grècia. Aquest problema em remet a la relació entre l'Europa i l'Espanya republicana sota l'agressió franquista: cop d'Estat i guerra subsegüent. L'Alemanya nazi i la Itàlia feixista participaren en la guerra amb armes i soldats contra nosaltres. La resta de països, els demòcrates, es desinteressaren aparentment del conflicte, però de fet contribuïren a la victòria del nazi-feixisme i a la derrota de la república democràtica espanyola. Llur  no implicació, llur neutralitat extrema, contribuïren a la victòria nazi-feixista. 

"Hay que cumplir las reglas"
Savis consells de Christine Lagarde i de Rajoy

La classe rica de l'Europa democràtica de 1936: l'elit, els empresaris, la noblesa i el poble (que aspirava a ser com ells), preferien l'autoritarisme dels rics (foren o no foren nazi-feixistes) a la democràcia dels pobres. És el que passa avui amb Grècia: la democràcia fa por a una Europa totalitària. En aquesta hom prefereix la pobresa dels altres, les dificultats dels altres, el sofriment de la població, abans que renunciar als habituals ingressos milionaris. És la lluita de classes. En el 36, contra l'Espanya republicana-democràtica, i en el 2015, contra la Grècia idem. En aquest sentit, els governs d'Europa eren, i són ara, totalitaris contra la redempció econòmica del poble necessitat. La història no es repeteix, és tracta de l'Europa elitista de sempre. Estem on estàvem. Han canviat moltes coses, han passat els anys, però el interessos són el mateixos. Els interessos, les obsessions, els complexos i la crueltat, sobre tot la crueltat basada en l'egoïsme. Per això es fa la guerra contra qui siga. No hi ha compassió, sentiments, ni hòsties consagrades. "Se han de cumplir las reglas" (Lagard o Rajoy dixit), caiga qui caiga, que solen ser els pobres i els seus defensors. Així, doncs, la història no es repeteix, la història continua immutable. Hi ha, però, una part variant i una part permanent.

La premsa ens diu que la desigualtat econòmica creix ràpidament en la majoria dels països. La riquesa mundial està dividida en dos: casi la meitat està en mans del 1% més ric de la població, y l'altra meitat es repartix entre el 99% restant. El Fòrum Econòmic Mundial considera que aquesta desigualtat suposa un greu risc per al progrés de la humanitat. La desigualtat econòmica extrema y el segrest dels processos democràtics per part de les elits són massa sovint interdependents.

"El número de millonarios se ha disparado en España en un 40 % desde el inicio de la crisis económica en 2008"..., segons un estudi de Capgemini y Royal Bank of Canadá.

De què ens serveix la Unió Europea, de què ens serveix l'Eurozona, si l'Alemanya nazi, que ens bombardejava en el passat, continua bombardejant-nos amb retallades, privatitzacions i reformes estructurals, a Grècia i a nosaltres? Què significa rescatar, si els rescats ens afonen cada vegada més? És tot qüestió de regles. 

L'avarícia dels nostres amos és inesgotable. Més prompte o més tard, si no ens espavilem, caurem definitivament en les urpes de la bèstia i serem estripats pels ullals de la seua boca, rossegats pels seus queixals, engolits per les seues gargamelles i digerits, per a convertir-nos en adobs dels seus milions.    

Ens volen fer creure que el mal de Grècia és haver votat. I, damunt, haver votat NO a la dictadura de la Troika. Els fan por els referendums, car no els poden controlar. Les eleccions, cada quatre anys, sí. Ja estan preparant aquí les properes eleccions generals. Ja comença la ficció d'una crisi superada, superada gràcies a Rajoy, 'que ha cumplido las reglas i ha practicado una polítca sensata'.