Quan les víctimes esdevenen botxins

Entrada anterior: La teoria del caos com estratègia imperial

Hom desclassificà, 45 anys desprès, i hom ha fet públiques recentment, les gravacions de converses que dos soldats jueus tingueren amb els seus correligionaris, també combatents, desprès de la guerra dels 7 dies, durant la qual, en juny de 1967, Israel s'anexionà la península del Sinaí, els alts del Golán, Jerusalem Est, la franja de Gaza y Cisjordània, derrotant els exèrcits d'Egipte, Jordània, Irak i Síria.

Amos Oz, un dels soldats (ara famós escriptor israelià que va figurar entre els soldats que ocuparen la part vella de Jerusalem, la ciutat de les tres religions) conta: “Descobrí que allò no eren solament pedres, que allí vivia gent, àrabs que tiràrem fora y humiliàrem”. 

Un altre soldat diu: "No érem criminals. En la guerra ens van convertir en assassins". Altres afegeixen: "Érem soldats contra civils". Un altre: “Ni una sola pedra de Jerusalem mereix una vida humana. El judaisme no santifica els llocs”. I un altre: "Em vaig veure fent quelcom no gaire distint del que ens van fer els nazis".

Les víctimes, els jueus, que en l'Alemanya nazi patiren persecució, tortures, fam, set, humiliacions, quasi l'extermini de la seua raça i van ser foragitats de casa, esdevingueren, al seu torn (ells o els seus familiars), botxins que perseguiren altres víctimes, les torturaren, les feren patir fam, set, humiliacions, les foragitaren de sa casa, de la seua terra, i n'exterminaren bona part. 

La maldat, que moltes vegades no és massa diferent del cretinisme, la portem tots dins del nostre cor, amagada. I quan les circumstàncies li són favorables, surt exterminadora, com una bèstia enrabiada i folla. I aquesta maldat reverteix sobre nosaltres quan, en democràcia, votem els nostres explotadors. Sembla que és la condició humana. Si mirem el conjunt de democràcies, ordinàriament hi figuren en el poder els partits que representen les minories benestants, que viuen de l'explotació de la majoria.

Per això, hem de reconèixer que la bèstia enrabiada i folla no sempre és l'elit explotadora actuant sobre víctimes innocents externes, sinó que també són les pròpies víctimes qui s'acarnissen contra si mateixes. Som nosaltres els nostres enemics, en gran mesura a causa de les manipulacions a que estem sotmesos diàriament, a causa de la nostra ignorància, a causa d'inconfessables cobdícies secretes i a causa del furor irrefrenable de la bèstia interior. Sovint prenem decisions perverses contra nosaltres mateixos. Decisions que equivalen a un suïcidi. Decisions de continuar votant el bipartit i la peça de recanvi per a que tot seguisca igual. 

Rajoy Blasma els "Adams" de la política y demana als votants que opten per la "serietat" que garanteix el PP y que aposten per "mantener el rumbo ya fijado" (http://www.lavanguardia.com). 

No hi ha cap partit espanyol que tinga una tradició, un afany, una experiència i una capacitat organitzativa de corrupció tan acreditada (un rumb, diguem-li), com el PP. I que siga tan seriós en la seua tasca corrupta.

"Crim i castic" no és solament la novel·la de Dostoyewsky on l'autor del crim, penedit, es castiga a sí mateix; és la realitat econòmica política actual, on les víctimes del crim son castigades pel crim del què són víctimes (i sovint còmplices). 

He llegit, no sé on, que el neoliberalisme ha instaurat el món al revés: govern de criminals i delinqüents i repressió de les persones treballadores i honrades. Jo hi tinc, però, els meus dubtes. Em pregunte: i si en realitat aquest món neoliberal no fos el món a l'inrevés sinó el món al dret, el de sempre, però agreujat? I si fóssem nosaltres els que, portats pel somni d'un món millor, envaïts per una espècia de deliri, on l'amor i la igualtat regiren les diferents societats, imaginàrem i creguérem ingènuament en un món al dret (que mai ha existit) i que, per contra, aquest món real en què vivim és el seu in-revés? Si aquest món de criminals al poder i gent senzilla reprimida el considerem un món del revés, caldria reconèixer que la Creació del món va ser l'inrevés del que imaginem, la creació d'un món del revés, perquè així, del revés, ha estat des del principi dels temps (uns que viuen d'altres). Aleshores, si volem canviar el món i que deixe de ser del revés, haurem de pensar que hem de canviar la Creació i, amb ella, tot allò que és tradicional. El canvi, si n'hi ha d'haver algun, no ha de ser un adob, una reparació, un pedaç (i menys, un recanvi), haurà de ser una nova Creació. I hem de ser nous Adams sense experiència de corrupció, de manipulacions i enganys, al contrari que el PP. Nous Adams que inicien una nova humanitat.

Entre tots i totes crearem un nou món