Guerra de classes encoberta

                                                           Entrada anterior: Anticorrupció no vol que Rato entre en presó

Uns conten emocionats: "Gritábamos a la radio: '¡hay una persona viva, hay una persona viva!’. La emoción de lograr el milagro de salvar a alguien 10 horas después del hundimiento nos puso la adrenalina por las nubes..." 

“En el mar, entre los cuerpos, alguien agitaba desesperado los brazos”... Diez horas después del naufragio del pasado domingo en el Canal de Sicilia en el que perdieron la vida más de 800 personas, los ocho tripulantes del avión de vigilancia ATR-42 de la Guardia di Finanza italiana, la policía aduanera de ese país, tuvieron que tomar una decisión de vida o muerte. Literal. Descender a muy baja altura, abrir la puerta del avión en pleno vuelo y lanzar al mar una de las tres balsas inflables que llevan encima para esas contingencias.

(Manuel Altozano, Lampedusa, El País, 28, 04, 15).

Altres, en canvi (no sé si dir persones) protesten que en Grècia no s'imposen les "reformes estructurals" que reduiran encara més el nombre de persones vives, més del que s'han reduït fins ara per efecte de les draconianes condicions que ja se li havien imposat. Ho diuen caient-los la bava pensant quants diners poden arreplegar, si el naufragi vital, el dolor, les malalties i les morts augmenten en Grècia. Qui són aquests individus?: el ministre de finances alemany: Wolfgang Schäuble; el president del Banc Central Europeu: Mario Draghi; el president de l'Eurogrup: Jeroen Dijsselbloem; la directora del Fons Monetari Internacional: Christine Lagarde; el president de la Comissió Europea: Jean-Claude Juncker; els membres del govern espanyol començant per Rajoy; els partits de dretes i socialdemòcrates; en fi, la premsa corresponent. Anoteu-los en el vostre cervell. Són individus que, dirien alguns extremistes, maten per diners. Jo no gosaria dir-ho, perquè em fa horror pensar que puga haver-hi persones així. No, és impossible. Jo no acuse com Emile Zola. Jo sols imagine allò que podrien pensar altres. Però no em negareu que...

La bèstia amenaça Andròmeda

Mentre el govern de Syriza addueix el mandat popular (manifestat en les eleccions) de no reduir els ingressos dels pensionistes, d'anul·lar qualsevol llei que facilite l'acomiadament laboral, d'aturar els desnonaments que foragiten les persones de sa casa, etc., els representants dels organismes de la UE citats responen que ells també han estat elegits democràticament, també representen els seus electors. Tenen, doncs, l'autorització del seu sector per a menjar-se a Andròmeda. Uns electors contra altres electors.

Aquesta resposta em remet a pensar en una situació anterior pareguda: la guerra europea i la guerra civil espanyola on els contendents representaven sectors diferents de la mateixa societat. Pel que fa a la guerra europea, uns eren els nazi-feixistes (les potències de l'Eix); altres, els Aliats. Pel que fa a Espanya, uns eren els nazi-feixistes i l'Esglèsia; per altra, el govern democràtic de la República (cal remarcar que els Aliats ens abandonaren cínicament durant el cop d'Estat i la guerra civil, i recolzaren a Franco desprès de la victòria d'aquest). Així és que la persecució d'Andròmeda per la bèstia té un cor antic.

Aquests Aliats i els països del nazi-feixisme derrotat representen ara la classe rica, vencedora en la guerra contra la classe menesterosa de Grècia, Espanya i d'arreu del món. Ens estrenyen i estrenyen, atents que no surta ningú amb vida del naufragi econòmic en què ens han ficat. La UE representa ara els explotadors. Syriza representa els explotats (els grecs, nosaltres i els d'arreu del món). És la guerra de classes...

És la guerra de rics contra pobres que es desenvolupa, ara, en tota Europa i en tot el món. Contra Grècia, per cert, tenen lloc les primeres escaramusses de certa envergadura. Abans hem sofert tots la primera derrota: la crisi (sin comerlo ni beberlo, inesperadament). Ara està en joc la segona: la de Grècia. En seguiran altres. El que passa és que els de Warren Buffet, els potentats internacionals que estan darrere i dins de la UE, voldrien ja la victòria definitiva, cosa que seria una tragèdia per a tots nosaltres: els explotats, la gent senzilla.

Miliciano republicà espanyol (foto de Robert Capa)

Perseu i Andròmeda (Grabriel Alonso, 2005)

Esperem que els Perseus d'ara salvem a Andròmeda amb els vots de les properes eleccions.