L'Esperança d'Aguirre

                                                                    Entrada anterior: El risc és no saber en mans de qui estem

Aguirre ha dit: "Si 'Podemos' es primera fuerza, acaba la democracia como la que conocemos". No ho diu perquè estiga convençuda que ha de passar com ella pronostica, sinó per espantar la població a fi que aquesta seguisca fidel al PP. Es tracta d'una estratagema.

De tota manera, siga quina siga la raó per la qual pronuncià la frase, en el mateix instant que aquesta es va oir pels aires del món, tot seguit, l'eco d'una riallada, llarga i repetida, retrunyí pels cims de la "Vall dels Caiguts" (i dels alçats), pels abruptes vessants de les muntanyes i per les dependències del recinte:

Aleshores, Merkel va començar a plorar pensant que ja no podria retallar més, cosa que necessitava per la costura en què s'estava distraient.

Els monstres de la corrupció i de la crisi fugiren espantats, deixant Rajoy, que s'ocupava a matar-los les puces, sense feina i desficiós.

Alguns, que ja sabíem la maledicció amb qué Franco va enverinar la democràcia que vendria desprès ("Atado y bien atado"), recolzada pel capitalisme internacional, que ja anava transformant-se en el neoliberalisme d'ara, ens vam alegrar amb una certa prudència. 

Així doncs, pensàrem que el neoliberal home gros del vas que està aquí damunt, el que s'emporta i s'emportà els nostres diners, podria desaparèixer.

I confiàvem que la policia de la nova democràcia no buidaria ja mai més els ulls dels i les manifestants com va buidar el d'Ester Quintana el 14/11/12 en Barcelona.

Esperàvem que les ancianes indefenses ja no serien maltractades per la democràcia policial

Ens creà l'esperança (no la d'Aguirre) que la cultura prompte deixaria de ser temuda pel poble; ja no mai més combatuda i vençuda per la barbàrie.

No obstant açò, el dimoni socialisto de Felipe Gonzàlez (aquell de "Las alcantarillas del Estado" o de "Qué más da gato blaco que gato negro? Importa que cace ratones". I ara, col·laborador d'Aznar), es va enutjar pensant que se li acabaven les prebendes i les portes giratòries al servei del capitalisme internacionl. Per això possiblement, s'ha posat, com sempre, al  servei dels interessos d'USA i al costat d'Aznar, contra Venezuela, per la llibertat dels rics i l'esclavitud dels pobres, com fan Rajoy, Merkel i la UE contra Grècia.

Aguirre, per la seua banda, abans de formular la seua frase, quan encara creia en l'eternitat de la democràcia que tots hem conegut, bullia d'alegria rodejada o suportada per la colla de corruptes delinqüents, protegits per la seua capa protectora. Com si eixa vida no s'haguera d'acabar mai.

Desprès, ai!, la mateixa Aguirre, en pensar allò que havia dit, s'adonà que se li acabava la bicoca democràtica, la democràcia maleïda pel mateix Franco. Aleshores plorava i s'imaginava demanant almoina pel carrer amb tots el símbols dels seu poder anterior espargits per terra. 

........      ......      ......      ......

No creieu que paga la pena acabar amb la democràcia "que conocemos", la d'Aguirre, la de Gürtel, la de la casta, siga gràcies a Podemos, a la CUP (Cadidatura Unitat Popular) catalana, a la coalició Bildu basca, a Compromís, o... o a tots junts: un poble intel·ligent i honrat, que, unit per fi, votara per la vida, no per la mort, el contrari del que votà el criminal copilot de Lufthansa, el qual sabem que va elegir la pròpia mort i la de tots els passatgers per un narcisisme maligne?

Per favor, no imitem a criminals com aquest, elegim la vida i votem per una nova democràcia, la autèntica, creadora de vida, diferent de la que hem conegut fins ara ("dicen que es democràcia y yo sé que es mentira").