 |
| Un cervell reptilià enderrocat per tal que els altres continuen la labor |
En una entrada de l'any passat, vaig parlar del llibre de Karl Popper, "La societat oberta i els sus enemics". Sense voler replantejar les mateixes qüestions, voldria, tanmateix, fer una succinta reflexió sobre un factor important que influeix en la qualificació de la societat com més o menys oberta o més o menys tancada: el grau d'intervenció estatal en les qüestions econòmiques. A més control (diria Popper), més tancada seria una societat. I viceversa. En aquest sentit, una societat totalment neoliberal seria la màximament oberta.
Ara bé, en una tal societat oberta l'ensenyament, la salut, els mitjans de comunicació (televisió, premsa, films, transports, etc.)..., en mans privades, són negocis muntats per a fer diners. Pel que fa a l'ensenyament privat (no ho oblidem: es tracta d'una empresa econòmica muntada per a fer diners, com tots els negocis, o/i, si és el cas, per a augmentar el nombre de catòlics), l'objectiu primordial del benefici (econòmic i/o religiós) ens empeny a elegir el negoci per damunt de tot. I si no ho fem així, és perquè som uns neoliberals tebis, que qualsevol dia el neoliberalisme ortodox ens vomitarà.
Les televisions, la premsa, els films no tenen la preocupació de dir la veritat i reflectir la realitat. Segueixen les indicacions dels capitals invertits en aquestes empreses (augmentar els ingresos i el poder). Últimament el nombre de periodistes que han estat acomiadats és significatiu. La veritat, la realitat, són paraules que s'empren per significar mentida i ficció versemblants (des de temps antic sabem que la veritat d'Agamèmnon no és la del porquer).
El sector, o classe (o casta) de la societat que gaudeix de llibertat, d'autonomia, de privilegi, és la classe adinerada, presidida per la banca. La banca actua com un sistema mecànic o electrònic sempre cara als diners, al benefici. El seu cervell de computadora és d'allò més paregut a aquell cervell que alguna vegada he citat: el cervell rèptil (o reptilià). La seua funció és actuar en el sentit dels impulsos bàsics de la supervivència. És un tipus de conducta instintiva, programada, molt resistent al canvi. Hom el considera un cervell arcaic, la part més antiga del cervell. Així, doncs, la classe adinerada, presidida per la banca, organitzada com neoliberalisme, ha pegat un salt de segles cap endarrere en el procés evolutiu. La humanitat neoliberal està entrant en el carbonífer (dins de l'era Paleozoica), tres cents milions d'anys enrere (i em quede curt).
La conducta reptiliana és un tipus de conducta programada, com una computadora que sols decidira comportaments de supervivència. Ignora què són els sentiments, està mancada d'empatia. És, per exemple, allò que ha passat i està passant aquí en els desnonaments i en les retallades (pobresa, sofriments, malalties... Hem de pagar nosaltres els errors econòmics de la banca) o el que està passant entre el neoliberalisme bancari de la UE i Grècia. Els deutes s'han de pagar, encara que els deutors no siguen els deutors. No importa en quines condicions es van contraure, qui se'n va beneficiar (un dels actuals creditors, Mario Draghi, del BCE de la UE, per exemple. O Karamanlis, ex president grec de dretes), cap dels quals no es considerat deutor. Tampoc la rica dreta grega, per exemple). El citat Banc Central Europeu prestà als bancs grecs, espanyols, etc. els diners que aquests havien perdut per mala administració. Però aquests bancs compraren deute grec i espanyol (el famós rescat) amb els mateixos diners rebuts del BCE, exigint als grecs (i als espanyols), per contra, un interès desproporcionat. Als bancs, responsables, se'ls regalen milions. Als Estats, amb pobres moribunds, se'ls exigeix un interès desproporcionat.
No importa en quines condicions de vida es troben els grecs pobres, deutors que no són deutors (si es moren, si passen fam, si sofreixen malalties, si viuen en condicions de tortura), no importa la vida ni el sofriment. La computadora neoliberal ho sap tot sobre la pròpia supervivència en les condicions establertes. No està programada per sentir l'empatia. No sent el sofriment dels altres, no l'importa la veritat, ni la justícia, ni el que realment va passar. Ha establert la forma més immutable i destructiva de la societat tancada. És la dictadura més rígida i enterca que puga imaginar-se un ésser humà normal. Moriran tots els grecs, sofriran malalties i fam, però el cervell reptilià del neoliberalisme mundial seguirà el seu camí com un rèptil de fa tres cents milions d'anys. Això sí, tindrà el nom de societat oberta i lliure, amb una llibertat nova, la llibertat enterca que no s'adapta a res del que no té programat.
L'apertura, doncs, la neoliberal (la llibertat, la llibertat dels acreedors) és un tancament, una repressió del poble que ha caigut en les seues urpes, una dictadura. Allò que deien societat oberta ha esdevingut societat tancada.
És clar que la veritat d'Agamèmnon no és la del porquer. L'Estat no està al servei dels ciutadans, sinó del capital; els polítics no representen als electors, sinó al capital; els jutges no imparteixen justícia, sols ajuden als seus senyors; la sanitat no imparteix salut, etc., etc. No són més que uns aprofitats que busquen guanyar diners, guiats pel cervell reptilià en una societat de fa 300 milions d'anys, quan encara no hi havia éssers humans. Aquest és el progrés que ens ha portat el neoliberalisme.
Alabat siga déu!
Ara bé, en una tal societat oberta l'ensenyament, la salut, els mitjans de comunicació (televisió, premsa, films, transports, etc.)..., en mans privades, són negocis muntats per a fer diners. Pel que fa a l'ensenyament privat (no ho oblidem: es tracta d'una empresa econòmica muntada per a fer diners, com tots els negocis, o/i, si és el cas, per a augmentar el nombre de catòlics), l'objectiu primordial del benefici (econòmic i/o religiós) ens empeny a elegir el negoci per damunt de tot. I si no ho fem així, és perquè som uns neoliberals tebis, que qualsevol dia el neoliberalisme ortodox ens vomitarà.
Les televisions, la premsa, els films no tenen la preocupació de dir la veritat i reflectir la realitat. Segueixen les indicacions dels capitals invertits en aquestes empreses (augmentar els ingresos i el poder). Últimament el nombre de periodistes que han estat acomiadats és significatiu. La veritat, la realitat, són paraules que s'empren per significar mentida i ficció versemblants (des de temps antic sabem que la veritat d'Agamèmnon no és la del porquer).
El sector, o classe (o casta) de la societat que gaudeix de llibertat, d'autonomia, de privilegi, és la classe adinerada, presidida per la banca. La banca actua com un sistema mecànic o electrònic sempre cara als diners, al benefici. El seu cervell de computadora és d'allò més paregut a aquell cervell que alguna vegada he citat: el cervell rèptil (o reptilià). La seua funció és actuar en el sentit dels impulsos bàsics de la supervivència. És un tipus de conducta instintiva, programada, molt resistent al canvi. Hom el considera un cervell arcaic, la part més antiga del cervell. Així, doncs, la classe adinerada, presidida per la banca, organitzada com neoliberalisme, ha pegat un salt de segles cap endarrere en el procés evolutiu. La humanitat neoliberal està entrant en el carbonífer (dins de l'era Paleozoica), tres cents milions d'anys enrere (i em quede curt).
La conducta reptiliana és un tipus de conducta programada, com una computadora que sols decidira comportaments de supervivència. Ignora què són els sentiments, està mancada d'empatia. És, per exemple, allò que ha passat i està passant aquí en els desnonaments i en les retallades (pobresa, sofriments, malalties... Hem de pagar nosaltres els errors econòmics de la banca) o el que està passant entre el neoliberalisme bancari de la UE i Grècia. Els deutes s'han de pagar, encara que els deutors no siguen els deutors. No importa en quines condicions es van contraure, qui se'n va beneficiar (un dels actuals creditors, Mario Draghi, del BCE de la UE, per exemple. O Karamanlis, ex president grec de dretes), cap dels quals no es considerat deutor. Tampoc la rica dreta grega, per exemple). El citat Banc Central Europeu prestà als bancs grecs, espanyols, etc. els diners que aquests havien perdut per mala administració. Però aquests bancs compraren deute grec i espanyol (el famós rescat) amb els mateixos diners rebuts del BCE, exigint als grecs (i als espanyols), per contra, un interès desproporcionat. Als bancs, responsables, se'ls regalen milions. Als Estats, amb pobres moribunds, se'ls exigeix un interès desproporcionat.
No importa en quines condicions de vida es troben els grecs pobres, deutors que no són deutors (si es moren, si passen fam, si sofreixen malalties, si viuen en condicions de tortura), no importa la vida ni el sofriment. La computadora neoliberal ho sap tot sobre la pròpia supervivència en les condicions establertes. No està programada per sentir l'empatia. No sent el sofriment dels altres, no l'importa la veritat, ni la justícia, ni el que realment va passar. Ha establert la forma més immutable i destructiva de la societat tancada. És la dictadura més rígida i enterca que puga imaginar-se un ésser humà normal. Moriran tots els grecs, sofriran malalties i fam, però el cervell reptilià del neoliberalisme mundial seguirà el seu camí com un rèptil de fa tres cents milions d'anys. Això sí, tindrà el nom de societat oberta i lliure, amb una llibertat nova, la llibertat enterca que no s'adapta a res del que no té programat.
L'apertura, doncs, la neoliberal (la llibertat, la llibertat dels acreedors) és un tancament, una repressió del poble que ha caigut en les seues urpes, una dictadura. Allò que deien societat oberta ha esdevingut societat tancada.
És clar que la veritat d'Agamèmnon no és la del porquer. L'Estat no està al servei dels ciutadans, sinó del capital; els polítics no representen als electors, sinó al capital; els jutges no imparteixen justícia, sols ajuden als seus senyors; la sanitat no imparteix salut, etc., etc. No són més que uns aprofitats que busquen guanyar diners, guiats pel cervell reptilià en una societat de fa 300 milions d'anys, quan encara no hi havia éssers humans. Aquest és el progrés que ens ha portat el neoliberalisme.
Alabat siga déu!
 |
| Un neoliberal d'ara |
Un cop definitiu, que acabarà amb la voluntat popular, que acabarà amb la ciència ecològica, que acabarà amb les restes de democràcia i ens plantarà definitivament en el carbonífer, és allò que s'està forjant amb les negociacions entre USA i UE anomenades TTIP (Transatlantic Trade and Investment Partnership). Pel que sabem, el tractat vol posar, per damunt de la voluntat popular, els interessos econòmics internacionals de les empresses. Una vegada més, i aquesta potser la definitiva, el capital dirigint la democràcia. Una societat tancada i ben tancada. Més tancada que la de Stalin, la de Hitler, la de Franco. La nova era reptiliana: els rèptils al poder per sempre més! Rèptils que menyspreen l'ecologia i la voluntat popular ("eco... què? popu... què? Diga, diga".).
És l'evolució de Darwin a l'inrevés, contra natura. En lloc d'evolució, involució; en lloc de progrés, regrés.
És l'evolució de Darwin a l'inrevés, contra natura. En lloc d'evolució, involució; en lloc de progrés, regrés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada