El present dels éssers, siguen minerals, vegetals, animal o humans, és present perquè porta en sí el passat. Si no tinguera passat, si no hagués esdevingut, no existiria. Però existeix. Existeix com resultat del transcurs i del canvi. Però un transcurs i canvi, un passar que no passa del ser al no-ser o del no-ser a ser. És tracta del pas a un nou ser que porta en sí l'anterior com una gepa condicionant. La cendra és la llenya cremada; el nadó porta en sí els gens dels pares; el jove és tal nen que ha crescut; aquesta muntanya és el cataclisme de l'era arcaica esdevingut aquí. Eixe passat és present com passat. No un altre. Si cremem llenya, la cendra és de llenya; si cremem roba, la cendra és de roba.
Cadascú i cadascuna de nosaltres portem els gens dels nostres pares, gens que han determinat el que som. La llengua que parlem és la llengua amb la qual ens han parlat des del principi. Si en parlem una altra o altres és perquè abans les hem assimilades, fetes nostres. Les idees, les creences, les hem assimilades o ens les han imposades, són efecte del passat, llevat d'aquelles que estem adquirint, les quals en el futur seran efecte present del passat. Tot allò que hi ha en el present no seria present si no portara en sí quelcom del passat. Tots portem, d'alguna manera, la gepa del passat en el nostre present.
Aquestes consideracions les faig a propòsit d'aclarir una miqueta el fenomen de la transició política del franquisme a la democràcia, de la qual últimament es parla bastant en els media. Jo no vull tercejar aquí sobre la disputa de si la transició va ser bona o dolenta, modèlica o immodèlica. Allò que m'interessa ara i aquí és la presència actual de la passada transició, allò que en el present polític d'aquest país hi ha del passat. De la guerra ve la dictadura franquista; la guerra està present en la dictadura; de la dictadura ve la transició. Així, doncs, en la transició, d'alguna manera està present la dictadura i altres forces anteriors més o menys febles. Així, el franquisme, present en la transició com part de la seua gepa, que el tenim present en la nostra democràcia, és, també, part de la nostra gepa. No és qüestió de dir ara qui en té la culpa. Només preguntar-nos si volem la gepa tal com està o volem anul·lar-la.
Volem la democràcia tal com la tenim, amb el corpus legislatiu que la regeix, o volem una altra democràcia i un altre corpus legislatiu feta una i fet l'altre a la mesura de les actuals necessitats? Estem a gust amb l'actual Constitució, pràcticament intacta des de la gepa inicial franquista de la transició? Per què un país, constituït per gent nova en un món nou no ha de tenir una Constitució nova adequada a les seues noves necessitats? Constitució nova i noves lleis és allò que correspon a una realitat nova. Alguns parlen, en termes informàtics, de reiniciar la democràcia i legislació espanyola. És necessari, per tal de ser realistes, d'organitzar un nou país.
El país que tenim, siga efecte de la gepa o no, és un país corrupte de cap a peus, que vol silenciar les protestes, les disconformitats, les denúncies d'immoralitats i/o d'errors amb lleis mordasses, amb sancions milionàries a pobres sense mitjans que protesten, amb dificultats d'accés a la justícia. On els fiscals són més defensors que els advocats defensors dels delinqüents; on la justícia no és una garantia d'objectivitat. Un país en el qual tenim amenaçada la jubilació, on ens han suprimit els drets laborals, on la cultura és perseguida en els estudis primaris, mitjans i universitaris (perquè la ignorància del poble és més fàcil de enganyar i dominar que la cultura). Un país on encara no se sap en quina cuneta estan soterrades les víctimes del franquisme. Un país on no es pot impartir justícia a criminals feixistes de la guerra i la dictadura. Sabem que tot açò, i més, respon a un franquisme rediviu que vol deixar de ser gepa i fer-se totalment present. Sabem tot açò i més encara. Per tal motiu caldria reiniciar el sistema, començar de nou: nova democràcia (aquesta, ja real), nou corpus legislatiu, nova constitució. No volem partits privilegiats que reben ordres dels mercats, de l'USA, d'Alemanya, de la Troika. Tenim la gepa del desencís i en volem una d'optimisme amb una legislació positiva que responga a les necessitats democràtiques reals de les noves generacions.
El país que tenim, siga efecte de la gepa o no, és un país corrupte de cap a peus, que vol silenciar les protestes, les disconformitats, les denúncies d'immoralitats i/o d'errors amb lleis mordasses, amb sancions milionàries a pobres sense mitjans que protesten, amb dificultats d'accés a la justícia. On els fiscals són més defensors que els advocats defensors dels delinqüents; on la justícia no és una garantia d'objectivitat. Un país en el qual tenim amenaçada la jubilació, on ens han suprimit els drets laborals, on la cultura és perseguida en els estudis primaris, mitjans i universitaris (perquè la ignorància del poble és més fàcil de enganyar i dominar que la cultura). Un país on encara no se sap en quina cuneta estan soterrades les víctimes del franquisme. Un país on no es pot impartir justícia a criminals feixistes de la guerra i la dictadura. Sabem que tot açò, i més, respon a un franquisme rediviu que vol deixar de ser gepa i fer-se totalment present. Sabem tot açò i més encara. Per tal motiu caldria reiniciar el sistema, començar de nou: nova democràcia (aquesta, ja real), nou corpus legislatiu, nova constitució. No volem partits privilegiats que reben ordres dels mercats, de l'USA, d'Alemanya, de la Troika. Tenim la gepa del desencís i en volem una d'optimisme amb una legislació positiva que responga a les necessitats democràtiques reals de les noves generacions.
 |
| Manel Fontdevila (el diario.es) |
Alguns parlen despectivament d'aqueste projecte de reiniciar, com d'una actitud adàmica. No pot ser una actitud adàmica, perquè té darrere tota l'experiència del passat, un passat rebutjat, repel·lit, pel mal que ens ha fet i ens està fent. Una gepa feta d'experiència negativa, que ens llança a crear un nou cos legislatiu humà que puga resoldre els problemes nous d'una gent nova, viva, que viu en un temps nou. Volem el que volem, no el que ens obliguen a voler. Som persones plenes de vida. En el present, no en el passat. Tan difícil i perillós és que la democràcia siga democràcia?
Si no reiniciem, estem perduts. Fontdevila i Chirico ens ho diuen. Fem-los cas. No es tracta de disputar sobre la transició. Es tracta de reiniciar el present al nostre gust, que, per alguna raó, vivim en una democràcia. O no?
 |
| Chirico Soledat. Fora del temps temps. Desaparegut l'ésser humà, sols resten algunes ombres. I les cases buides |
Si no reiniciem, estem perduts. Fontdevila i Chirico ens ho diuen. Fem-los cas. No es tracta de disputar sobre la transició. Es tracta de reiniciar el present al nostre gust, que, per alguna raó, vivim en una democràcia. O no?
