La raó instrumental

Entrada anterior: El caloret de Rita i la innocència de Rajoy

L'espècie humana és paradoxal. Entre els éssers humans es troba menys humanisme del que podria pensar-se. Ordinàriament es considera, p. e., l'amor i l'estima d'unes persones a altres senyal d'humanitat. Però tots sabem que hi ha, per desgràcia, massa casos d'amor criminal d'home contra dona. I què diríem de les guerres i del terrorisme (especialment d'aquelles accions i comportaments rarament citats que provoquen terrorisme)?

Per altra banda, un sistema, no fa gaire implantat en el món (la política econòmica neoliberal), aparent defensor de la llibertat i del progrés, ha sumit gran part d'aquest món en un retrocés profund i, per tant, en una monstruosa falta de llibertat, d'opcions vitals, d'esperances, d'estabilitat, de confiança en el progrés. De la mateixa manera que a la porta dels camps de concentració nazis hi havia escrit en lletres metàl·liques "Arbeit macht frei" ("el treball allibera"), quan les víctimes entraven per a ser esclaus i morir torturats, així mateix el sistema político-econòmic neoliberal ni fa lliures ni produeix cap progrés que no siga el progrés de la misèria i l'esclavitut de la pobresa. Tant és així que sobre la porta del camp de l'esclavitut neoliberal podria figurar aquest cartell: "La desregulació dels mercats us proporcionarà llibertat, llocs de treball i riquesa". I, "voilà", així estem.

Emilio Lledó cita en el seu llibre, "Los libros i la libertad", una frase bíblica (d'Isaïes, crec), que diu: "Nisi credideritis non intelligetis" ("si  no creieu no entendreu"). Aquesta frase és emprada per Ramon Llull com fonament del seu mètode: "Ars inventiva veritatis" ("l'Art de trobar la veritat"), que S. Agustí expressa d'una altra manera: "Credo ut intelligam"  ("Crec per entendre"). És la raó que raona sobre els articles de fe, però sense sortir d'ella, al servei de la fe i dins del límit que la fe estableix. Raó semblant a la que vuit segles desprès Max Horkheimer anomenaria "raó instrumental", referint-se a la raó dedicada a servir un progrés científic desviat cada dia més de l'objectiu inicial de la Il·lustració: realitzar la idea de l'home.

Contra la teologia de l'alliberament

A la raó servidora de la fe ("nisi credideritis non intelligetis") també li devem, com raó instrumental, la destrucció de la idea de l'home.

Per exemple, la raó al servei de la fe (raó instrumental) va crear la Inquisició, perseguí heretges i els cremà en les places públiques davant de les multituds per tal que, atemorides, aprengueren a posar la raó al servei de la fe. En la guerra dels 30 anys (Europa segle XVII), dues creences, la fe catòlica i la fe protestant, lluitaren una contra l'altra. Els creients, que eren cristians, es mataven entre sí dirigits per les dues confessions a través de la raó, les dues raons, instrumentals les dues ("nisi credideritis non intelligetis").

Un altre exemple: les croades (sanguinàries, cruels, criminals) contra l'Islam. Entre les croades, lamentablement  hem de remarcar el cop d'Estat franquista i la guerra, sacralitzada com croada, amb les morts, pobresa i tortures consegüents. A més a més, hem gaudit desprès de casi 40 anys sota la dictadura catòlica de Franco (raó instrumental al servei de la fe: "Nisi credideritis, non intelligetis". Les croades al servei de la fe).

Un altre: l'Esglèsia catòlica, dipositària de les claus de S. Pere (dogma, moral, objectius evangelitzadors...), s'està apoderant de nombrosos bens immobles (places públiques, ermites, terrenys, mesquites, etc...). Gràcies a la fe, el creient aplega a comprendre la creença que la riquesa eclesial és pobresa evangèlica ("Nisi credideritis non intelligetis"). S'obliden que els mercaders van ser foragitats del temple.

Gràcies a la fe, S. Joan Pau II, Woytila, va comprendre que havia de ser encobridor d'eclesiàstics pederastes i perseguidor de la Teologia de l'Alliberament, l'únic intent eclesiàstic d'ajudar a resoldre els problemes socio-polítics (és a dir, en lloc d'almoines, que no suprimeixen la dependència, calen drets, llibertats, igualtat...). Wojtyla és sant, potser perquè entenia el món gràcies a la fe.  "Nisi credideritis non intelligetis".

Però aquesta raó instrumental al servei de la fe no és exclusiva del cristianisme, catòlic o no. També la trobem a l'Islam. Pensem en les mil fuetejades a què ha sigut condemnat un blocaire d'Aràbia Saudita que proposava debatre raonablement sobre les diverses religions. Pensem en els castics mortals que reben els acusats i acusades d'apostasia a l'Estat Islàmic i en altres indrets islàmics; les normes que regulen el comportament de les dones, la manca de llibertat i l'excés d'humiliacions a què estan condemnades. Pensem en els degollaments o la crema dels presoners per tal de espaordir els enemics. No us recorden les cremacions públiques de la Inquisició? Tot són troballes irracionals d'una raó al servei de la fe islàmica". Nisi credideritis non intelligetis". 

Compte, però. La fe no és limita a ser fe de les religions. També hi ha fe econòmica, fe política, fanatismes de tot tipus. Tenim la fe nazi, la feixista, la fe neoliberal, al servei de les quals una raó instrumental es dedica a destruir allò que d'humà hi ha en l'home i la dona... També altres tipus de fanatismes que no cal citar, alguns dels quals ni tan sols imaginem, dedicats a la mateixa inhumana finalitat: la raó instrumental, la raó servent d'una fe fanàtica, la raó dedicada a destruir, destruir, p. e., el medi ambient, el medi que la humanitat necessita per a subsistir. Etc.

Jo posaria sobre la porta dels camps de concentració on  ens ha tancat la raó servil de la fe neoliberal, jo posaria, dic, el següent cartell, que resumeix les mentides que han caigut i cauen sobre els nostres caps: "La desregulació dels mercats us farà lliures, rics i feliços".

Si no dubtem de les convencions vigents, si no obrim les portes de la nostra raó i ens alliberem dels dogmes que el poder ens inculca; Sapere aude" ("arrisca't a saber", -Kant). si no ens atrevim a pensar i no utilitzem, doncs, la raó fora dels carrils de la fe dominant, si no debatim lliurement, no sabrem mai què és bo per a nosaltres i per la humanitat. "