Cristine Lagarde, directora general del FMI definint el sistema |
El problema gros no està en la corrupció que infringeix les lleis, sinó en la corrupció que no les infringeix, la corrupció legal, la corrupció del sistema (un polític espanyol ha dit recentment quelcom paregut a: el sistema neoliberal a nivell del món és un sistema criminal, perquè destrueix i mata persones). El mal està en el sistema, en el sistema que fa possible l'amenaça a Grècia apareguda en la premsa abans de les eleccions: "el Fons Monetari Internacional (FMI) va anunciar la suspensió del seu programa d'ajuda financera al país hel·lè", si guanyava Syriza ("El Periódico"). "El País" també recollia una perla com aquesta: "Alemania advierte a Grecia: no hay alternativa a los recortes". Si no retallen, cessen les ajudes. La condició per rebre les ajudes és que els els receptors patisquen i no surten de la misèria, per tal que els prestadors siguen feliços incrementant els ingressos. És clar que estem vivint sota una dictadura, en la qual la corrupció és el sistema.
Sobre les lleis científiques, diu un gran filòsof teòric de la ciència, Karl Popper (que, a més a més, a banda del que vaig a dir, ha estat la referència màxima de la lluita teòrica contra el comunisme soviètic per un altre llibre seu, "La societat oberta i els seus enemics"): que qualsevol teoria o enunciat solament pot considerar-se científica o cientific, si es possible refutar-la amb algun contra-exemple. Aquesta teoria es coneguda com "Falsacionisme". Ho diu en el seu llibre "La lógica de la investigación científica". Voleu més falsació del neoliberalisme, del descontrol i llibertat absoluta dels mercats, voleu més falsació que la crisi actual? La crisi és el contra-exemple que demostra com fals el sistema econòmic sota el que hem viscut al voltant d'una vintena d'anys. Voleu més falsació que, desprès de tants anys de neoliberalisme global, haja que dir-li a Grècia i a tants altres països (en Espanya també s'ha dit i s'està practicant): "No hay alternativa a los recortes"? És a dir: les lleis neoliberals que prometien riquesa, s'han demostrat científicament falses perquè han produït pobresa. El contra-exemple de la pobresa (és a dir, de les retallades necessàries, de l'atur, etc.) demostra, segons la teoria de Karl Popper, la falsedat de la doctrina neoliberal, econòmica i política. Estem regits per un sistema de lleis científicament fals, una gegantesca confabulació criminal.
Estem sota un règim feixista encobert sota el nom de neo-liberalisme. La "nova" llibertat és repressiva (mireu el nombre de pobres, el nombre d'aturats, el nombre de persones dependents sense auxili, el nombre de malalts sense atenció mèdica o sense medicaments, el nombre de famílies foragitades de sa casa...). Ja podem votar tot el que vulguem, ja podem reunir-nos, ja podem manifestar-nos fins l'esgotament, que la frase "no hay alternativa" és una repressió més eficaç que qualsevulla acció policial feixista, sense la parafernàlia corresponent. Al neo-liberalisme sota el que vivim li basten les habituals lleis considerades democràtiques per a reprimir la població.
Quan va caure el mur que separava Berlín occidental del Berlín oriental, al temps que s'esfondrava la República Popular Alemanya (DDR), s'inicià la construcció d'un altre mur de signe contrari: l'anomenat "Consens de Washington" (que adoptà les receptes neoliberals de l'Escola de Chicago per a Sudamèrica i desprès, per a casi tot el món). Heu aquí aquí algunes:
Una estricta disciplina pressupostària (evitant qualsevol dèficit en la despesa pública).
Liberalització financera.
Liberalització del comerç internacional.
Eliminació dels obstacles a les inversions directes estrangeres.
Privatització d'empreses públiques.
Desregularització dels mercats. L'Estat s'ha d'abstenir d'intervenir-hi.
Protecció de la propietat privada...
Va ser l'ou de la serp del neoliberalisme global. Hom derrocà un mur i hom aixecà un altre de signe contrari. Qui anaven mal aleshores eren els comunistes europeus i les classes populars iberoamericanes. Ara, amb el mur feixista-neoliberal, anem mal totes les classes populars del món.
El nou mur és: "No hay alternativa". Un mur que no podem travessar ni amb salconduit. És un nou tipus de policia que tapona la porta del mur: "No hay alternativa", "lasciate ogny sperança", estem tancats. És en realitat l'amenaça de l'esfondrament en una misèria més pregona.
Es tracta d'una dictadura implacable, amb una policia implacable i una corrupció patent. La corrupció garantix als corruptes l'accés a un nivell superior privilegiat i estable. Només hi ha una pega per a assolir açò, una dificultat, dificultat que durarà mentre dure la justícia independent i lliure anterior a la nova situació. Justícia que a poc a poc va essent eliminada: els jutges Garzón i Elpidio Silva, condemnats, culpables d'aplicar la justícia; el jutge Ruz, a punt de ser anulat amb regles que s'han tret de la mànega; un fiscal s'ha convertit en advocat defensor de l'infanta reial corrupta, tot insultant el jutge honest; recordem els 10 anys en què Fabra ha estat sense ésser jutjat (jutjes comprats? Jutges amenaçats?...), etc.
Si no se li pega la volta a la truita, açò sembla que va a més. Hem de sortir-nos del sistema, si volem alternatives, perquè dins, està clar (ens ho repeteixen constantment): no n'hi ha. Caldria que donareu, també, un cop d'ull a aquest enllaç: Piketty, "Reseña del importante libro de Thomas Piketty ["El capital en el siglo XXI"], quien augura para este siglo un regreso del capitalismo patrimonial: un futuro con crecimiento lento y desigualdades cada vez mayores, que solo podrían mitigarse mediante impuestos mundiales sobre el capital" (Eldiario.es, 2/2/14).
Liberalització del comerç internacional.
Eliminació dels obstacles a les inversions directes estrangeres.
Privatització d'empreses públiques.
Desregularització dels mercats. L'Estat s'ha d'abstenir d'intervenir-hi.
Protecció de la propietat privada...
Va ser l'ou de la serp del neoliberalisme global. Hom derrocà un mur i hom aixecà un altre de signe contrari. Qui anaven mal aleshores eren els comunistes europeus i les classes populars iberoamericanes. Ara, amb el mur feixista-neoliberal, anem mal totes les classes populars del món.
El nou mur és: "No hay alternativa". Un mur que no podem travessar ni amb salconduit. És un nou tipus de policia que tapona la porta del mur: "No hay alternativa", "lasciate ogny sperança", estem tancats. És en realitat l'amenaça de l'esfondrament en una misèria més pregona.
Es tracta d'una dictadura implacable, amb una policia implacable i una corrupció patent. La corrupció garantix als corruptes l'accés a un nivell superior privilegiat i estable. Només hi ha una pega per a assolir açò, una dificultat, dificultat que durarà mentre dure la justícia independent i lliure anterior a la nova situació. Justícia que a poc a poc va essent eliminada: els jutges Garzón i Elpidio Silva, condemnats, culpables d'aplicar la justícia; el jutge Ruz, a punt de ser anulat amb regles que s'han tret de la mànega; un fiscal s'ha convertit en advocat defensor de l'infanta reial corrupta, tot insultant el jutge honest; recordem els 10 anys en què Fabra ha estat sense ésser jutjat (jutjes comprats? Jutges amenaçats?...), etc.
Si no se li pega la volta a la truita, açò sembla que va a més. Hem de sortir-nos del sistema, si volem alternatives, perquè dins, està clar (ens ho repeteixen constantment): no n'hi ha. Caldria que donareu, també, un cop d'ull a aquest enllaç: Piketty, "Reseña del importante libro de Thomas Piketty ["El capital en el siglo XXI"], quien augura para este siglo un regreso del capitalismo patrimonial: un futuro con crecimiento lento y desigualdades cada vez mayores, que solo podrían mitigarse mediante impuestos mundiales sobre el capital" (Eldiario.es, 2/2/14).
1 comentari:
A propòsit d'impostos als molt rics, he trobat interessant el "mail obert" d'Andreu Barnils a Vilaweb.
En anglès, el link de la referència de Barnils als impostos dels EUA.
http://www.vilaweb.cat/mailobert/4226713/inutil.html
Publica un comentari a l'entrada