Dia Escolar de la No-violència i la Pau

                                                                                          Entrada anterior: "La llibertat d'expressió"

Durant molt temps, l'ensenyament de la història es limitava sovint a la història de les batalles, de les guerres i de les victòries. Els personatges importants eren els vencedors: països, generals, herois, i polítics implicats. A més dels programes escolars, teníem les novel·les, les pel·lícules, els còmics. Per exemple, el còmic, "Azañas bélicas" dels anys 50 i que s'ha reeditat en una col·lecció de Planeta Agustini. En l'escola, en els films, en les novel·les i en els còmics, les gestes guerreres han estat sempre presents.

Alea jacta est

Sempre s'ha promocionat la importància de la guerra, del guerrer, de l'heroi, de tal manera que la joventut ha sigut educada en l'ideal de fer-se un nom matant enemics. La "Bíblia", en les batalles de la qual apareix implicat Javèh, la "Ilíada" d'Homer, els llibres "De Bello Gallico" i "De Bello Civile", de Julio Caesar, etc. Frases: "Si vis pacem, para bellum" (Sant Agusti), "Alea jacta est" (Caesar), "Deus vult" (en les croades), "Fortes fortuna adjuvat", "Veni, vidi, vici" (Caesar), "Nobiscum deus" ("Gott mit us"), "Nunc Minerva, postea, Pallas", (primer, la sabiduria, desprès la guerra)...

Tots sabem que vivim millor en la pau que en la guerra, que la vida ha continuat i continua en el món per les persones que han sobreviscut a  la guerra i han viscut en la pau, gràcies a aquells que han mort en llur defensa. La vida, el millor regal que tenim, necessita pau per a desenvolupar-se.

Ordinàriament, el significat del mot pau és redueix a l'absència de guerra entre nacions. Però em sembla que el significat del mot va una mica més enllà. Sense la guerra d'un país contra un altre pot haver-hi conflictes, tensions, baralles més o menys violentes, internes a les societats per causa d'injustícies, de violències, d'explotació, etc. 

La pau, un bé tan preciós, paga la pena conrear-lo i treballar per assolir-lo, si no es té. Per això, les autoritats educatives del món acordaren dedicar-hi un dia de l'any, al voltant del 30 de gener. Aquest dia s'anomena Dia Escolar de la No-violència i la Pau. Se celebra recordant la mort de Mahatma Gandi, l'nternacionalment conegut com l'heroi de la no-violència i la pau.

L'actitud, disposició o tarannà pacifista i no violent està lluny de significar derrota, submissió a un maltractament o a un poder injust. Tenim l'exemple de l'esmentat Gandhi, que podem prendre com model. Sense fer mal a ningú, ni voler fer-lo, va triomfar pacíficament en les seues campanyes contra la injustícia, bé fos en les protestes contra la discriminació i maltractament dels treballadors indis en Sud-Africa (on ell treballava quan era un jove indi emigrant), com en la consecució de la independència del seu país, l'India.

Una de les batalles 
no violentes de Gandhi

Cal remarcar que la no violència dista molt de ser submissió al repressor (individual o col·lectiu), igualment l'autèntica rebel·lió contra la injustícia dista molt també de ser violenta i guerrera. La rebel·lia no-violenta i pacífica és necessària avui per lluitar contra les injustícies i la corrupció que ens roben allò que és nostre i ens condemnen a la pobresa. La victòria guerrera sol enriquir el bàndol vencedor i empobrir el derrotat. Però la guerra no sempre es fa a canonades, bombes i avions. La crisi econòmica és una gran derrota, per la qual les classes populars ens arrosseguem, pobres i degradades, sota la desdenyosa explotació de la victoriosa, insensible i freda elit econòmica. Ens és, doncs, urgent, contraatacar amb una batalla o batalles no violentes, com les de Gandhi.

Gandhi no es va sotmetre mai a la injustícia: es va rebel·lar pacíficament contra ella. Al final va triomfar, sense danyar ningú, predicant, educant, persuadint, organitzant grans moviments de masses pacífiques que desobeïen, es manifestaven i exigien justícia. Avui ens és necessari lluitar aferrissadament en pau i sense violència (però lluitar amb tot el significat de la paraula) contra l'explotació, el robatori, el pillatge, el saqueig, el frau... a què ens ha sotmès la violència econòmica. Es tracta, per exemple, de la violència d'aquells que augmenten fabulosament les seues riqueses empobrint les classes populars. És necessari lluitar contra la violència dels complexos militars que s'enriquixen amb negocis armamentístics i amb la guerra, o la por a ella ("si vis pacem, para bellum"); lluitar contra la violència de l'elit econòmica que s'ocupa de fotre'ns la vida; de lluitar contra la violència d'aquells i aquelles que volen desviar la llibertat d'expressió cap un altre objectiu; que aquesta llibertat d'expressió, tan esbombada, repetida i remarcada, esdevinga racista i recaiga contra l'Islam, no contra ells i elles, els culpables, com si l'islam fos el nostre opressor, el nostre explotador, el que diàriament ens sotmet a la pobresa. 

Si descarreguem la nostra ira contra l'islam, podríem generar en el futur un estat de guerra permanent, gràcies al qual veuríem els nostres explotadors, causa de les nostres desgràcies, com els nostres salvadors o alliberadors sense remeiar aquestes desgràcies (ens explotarien alliberant-nos o ens alliberarien explotant-nos. Recordem la guerra contra Irak i les falses "armes de destrucció massiva").  No ho oblidem: aquesta llibertat d'expressió que insulta i provoca l'Islam significa riquesa per als nostres amos, explotació per a nosaltres i amenaça terrorista permanent. Contra aquesta llibertat d'expressió tramposa, que "tira pilotes fora", caldria una veritable llibertat d'expressió: la denúncia de la violència a què diàriament ens sotmeten els nostres amos. 

El moviment no violent de Gandhi va ser inspiració d'altres líders, que, amb el seu pacifisme, assoliren la victòria. Citem, per exemple, el Moviment de Drets Civils encapçalat per Martin Luther King, Jr., i la lluita contra l'Apartheid en Sudáfrica dirigida per Nelson Mandela. Desobediència civil, manifestacions multitudinàries, votacions democràtiques. La nostra lluita contra l'opressió econòmica del gran capital també podría figurar en la llista de victòries pacífiques no-violentes.

No ho oblidem: les guerres i les situacions pre-bèl·liques sols beneficien a les classes adinerades. I no sempre. La nostra esperança, en canvi, rau en la no-violència i la pau.