Fernando Enrique Cardoso, expresident de Brasil (El País, 2/12/14) diu: "...El PT [el partit dels treballadors, el de Lula] es una organización burocrática que necesita dinero. Y hay mucha gente que obtenía dinero de corruptelas para el partido. Era una especie de visión política, un resabio de otras épocas, por así decir, revolucionarias: de aquello de que todo vale porque es para la revolución...".
Aquest és un pensament que d'alguna manera m'ha il·lumitat el cervell. "El todo vale porque es para... " es pot aplicar a moltes circumstàncies de la política, de la religió, de l'economia, de la vida. No sols als partits revolucionaris. El neoliberalisme, del qual ell, Cardoso, és practicant, com socialdemòcrata que sembla ser, justifica moltes situacions de pobresa per la necessitat del creixement indefinit de les empreses privades ("reformas estructurales", diuen en la UE). El "fi justifica els mitjans" ("el todo vale porque...") està vigent en molts aspectes de les organitzacions humanes i en els individus. Com, si no, podem explicar la impetuosa allau de corrupció en el cor de les nostres societats? En els polítics, en els empressaris, en el poble pla, en les religions. L'Islam mata i roba per Alà, el catolicisme ha matat i roba per l'església, pel dogma, per Déu. Un exemple, Cotino, en la visita del Papa (clica i veuràs: "Pude haber metido la mano, pero nunca la pata".). Els democràtics USA, no solament maten per salvar la seua civilització i les seues creences religioses, sinó que també provoquen crisis econòmiques i pobresa en l'interior del seu país, on, juntament amb Espanya, més puja la desigualtat per causa de l'atur. Clica, sis plau: USA i Espanya, els que més.
El fi justifica els mitjans amb la promesa d'assolir un benestar universal. Un benestar que, un cop albirat, se'ns l'escamoteja ("vist i no vist"): el fi de la revolució neoliberal justifica la misèria de la població.
Rodrigo Rato falsejà els comptes de Bankia, car "todo vale, porque es para...".
El PP ha aprovat una nova llei processal retallant (paraula sagrada, oi?) el nombre de mesos per la duració dels processos judicials, en lloc d'augmentar els mitjans a la justícia. "Todo vale porque es para..." alliberar els corruptes del càstic merescut.
El jutge Ruz està sentenciat, car "todo vale, porque es para...". Ja aplicaren a Garzón el principi de Cardoso. Ara li toca a Ruz. El PP està infectat de justícia, car "todo vale porque es para...", com diu Cardoso (i també Maquivel).
2 comentaris:
El sistema necessita fer-se trampes. El "todo vale" de Juncker amb els impostos de les multinacionals a favor de Luxemburg, n'és l'exemple més proper. I amb premi: la presidència de la Comissió Europea. Quasi res porta el diari!
Publica un comentari a l'entrada