divendres, 3 d’octubre del 2014

L'homo sapiens no és savi ni humà (1ª part)

                                                                                                 Entrada anterior: Libres e iguales?






No sé per què els antropòlegs batejaren una espècie del gènere 'homo', l'espècie a la qual pertanyem nosaltres, amb la denominació reduplicativa de 'sapiens sapiens', que desprès es quedaria simplement en 'sapiens'. Un ser que, si fem cas del que significa el qualificatiu, traspuaria saviesa o sapiència per tots els costats. 

Dic açò, perquè la paraula llatina 'sapientia', d'on deriva el participi de present 'sapiens' no significa simplement "el que sap", com aquell que aprova una carrera universitària, o inventa un artefacte mecànic, o crea i fa créixer una empresa econòmica potent, o sap conduir un avió. Implica, a més d'un saber pregon, un altre saber relatiu a sí mateix i al comportament, un saber de tipus moral respecte a sí i als altres, la capacitat d'assolir una manera de ser especial pròxima a la perfecció, l'equilibri, la serenitat, la moderació, l'empatia, la solidaritat. Un saber-fer humà. Sembla, doncs, que l'homo sapiens no és savi ni humà, si ens atenim a les dades.

L'Homo sapiens sempre ha estat, i és, en general, un desgraciat. Més que sapiens haurien d'haver-lo denominat "neci" (recordem allò de: "stultorum infinitus est numerus"). Ha desenvolupat el seu saber per a destruir-se a sí mateix, destruir la societat, destruir el medi i destruir el planeta. No tenim prou amb el calfament global que està trastornant l'equilibri d'aquest: desgel polar, turmentes destructives, sequera que converteix en estèrils grans extensions de conreu agrícola, contaminació atmosfèrica amb les consequències insalubres que cada dia estem descobrint per les malalties que assolen la població? És aquesta la gran obra del sapiens? Doncs sembla que no del tot. Ara el sapiens ens regala una crisi econòmica i social que destrueix tot allò de bo que s'havia aconseguit. En l'Estat espanyol estem assistint al comportament d'uns governs pertanyents tots a l'espèc¡e "Homo sapiens", savis elegits pels espanyols, tan savis savis uns i altres, que han identificat saviesa i corrupció, saviesa i cleptomania, saviesa i estafa, saviesa i repressió; ens han ensorrat en la misèria. També han aconseguit, per altra banda, que Catalunya,  avorrida, humiliada, trepitjada, maleïda, menyspreada, vulga anar-se'n, malgrat que en Catalunya també hi ha bastants savis sapiens. Però els savis sapiens elegits en Espanya no els permeten la llibertat de decidir. Algú es preguntarà: "per què no?". I algú li respondrà: "Pel dret de conquesta". No és estranya una democràcia les lleis de la qual prohibeixen la consulta democràtica de l'opinió? És sàvia aquesta neciesa?


Els conqueridors de Barcelona en 1939 

L'esment del "dret de conquesta" em dona peu per parlar d'un altre aspecte de la saviesa sapiencial: les guerres, les victòries i els drets de conquesta. La humanitat que ara existeix al món està composta per supervivents o descendents de supervivents de guerres de conquesta. Alguns són, o foren, supervivents vencedors o descendents dels herois caiguts de l'exèrcit vencedor; altres són supervivents i/o descendents dels vençuts. Tots pertanyien i pertanyen a l'homo sapiens, amb una saviesa excepcional. No hi ha altre tipus de sapiens. Vencedors o descendents de vencedors i vençuts o descendents de vençuts. Aquesta podria ser una correcta definició dels humans que habiten ara al món, més que la incomprensible de "homo sapiens". En Espanya concretament no hi ha ciutadans: hi ha vencedors i vençuts. 

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Estic d'acord amb "el diagnostic de la malaltia", les seves conseqüencies. Fer un analisi social, politic i, sobretot, economic ens ajudaria, almenys, a entendre la malatia. De tota manera espere la teva segona part.
Salut.

Pura Peiró Bertomeu ha dit...

Sóc filla i néta de vençuts; doblement vençuda o també vençuda pels quatre costats. Eixa realitat no ha estat mai desmentida en els 40 anys de democràcia vigilada que hem viscut. Encara ara, el jutjat número 1 de Gandia, en l'arxiu del qual hi ha la llista dels saforencs detinguts pels fets de solidaritat amb la revolució d'Astúries del 34, no em permet comprovar si hi figura el nom del meu avi patern detingut per la Guàrdia Civil i empresonat a Gandia.
Quan de temps ha de passar perquè la història dels vençuts puga ser àmpliament documentada?
Al costat de les fosses oblidades, l'opacitat dels arxius pot considerar-se una nimietat però una nimietat que testimonia fins a quin punt la democràcia de la transició ha tractat d'ocultar que som fills i néts d'uns vencedors i d'uns vençuts.