L'homo sapiens no és ni savi ni humà (2ª part), amb un apèndix

                                                           Entrada anterior: "L'homo sapiens no és ni savi ni humà (1ª part)"

En aquesta segona part continue repassant les dades que poden servir per aportar proves sobre la hipòtesis de la primera part: que l'Homo Sapiens no és savi ni té allò que s'entén per sensibilitat humana, és mes aviat neci i inhumà. El sofriment, en lloc de disminuir en el món, gràcies a la saviesa de l'Homo Sapiens, creix i s'intensifica. Aclaparats per les guerres passades i les que encara reviscolen al món, ofegats i moribunds, explotadors uns i explotats altres, atacats per pestes i malalties producte de la saviesa i de les seues invencions, afeixugats pel canvi climàtic que ens està complicant la vida, qui podria pensar altra cosa? És especialment significatiu ara, que ens amenaça l'ébola, producte del nostre meynspreu, racista i explotador, del tercer món. Tots som humans i desgraciadament l'ébola del tercer món ens ho està demostrant.

La brutalitat nazi l'hem tornada a veure fa unes setmanes reencarnada en els supervivents de les seues víctimes, les de l'holocaust, quan bombardejaven palestins (nens i nenes incloses) en Gaza, obsessionats per l'espai vital (Lebensraum) i la super vivència de la raça (que ara no és ària, sinó hebrea, protegida pel Javéh de la Bíblia, per quant aquest els va prometre la terra que actualment és palestina: la "terra promesa"). Ai l'Homo Sapiens...!

L'EI (l'Estat Islàmic), amb califa i tot, amenaça provocar una nova guerra més o menys mundial. Està en joc el petroli pel qual els EUA i aliats fan les guerres que consideren necessàries.  Però aquest EI no és més que una conseqüència de la guerra d'Occident contra les inexistents armes de destrucció massiva de Sadam Hussein, sunnita, i contra els talibans d'Afganistan. Vencé Occident i, amb ells, els xiïtes d'Irak. Ara els sunnites d'aquest país i els gihadistes de tot el món lluiten, de moment, contra els xiïtes, siguen d'on siguen, i contra Occident. Pensen reconquerir tot el que perderen en els segles passats, Al Andalus inclòs. Està posant-se de moda el retorn al passat, reconquerir els territoris perduts (tornaran els Romans, els Vàndals, els Alans, els Visigots... seguint l'exemple dels jueus en Palestina?). Però els EUA, tan sapiens, estan darrere, amagats. Pretenen apoderar-se de tota Euràsia, així com assegurar-se la submissió de l'antiga URSS. Ja estan bombardejant amb drons zones de l'Orient mitjà, on nens i civils pacífics cauen fulminats. Han apostat l'OTAN a l'aguait en Ucraïna i frontera russa, disposats a llançar-se sobre la desitjada presa. No necessiten colonitzar com abans. Els basta (com aquell qui no fa) determinar qui governa (com han fet en Egipte) i controlar l'economia.

La península ibèrica va anar configurant-se políticament segons les guerres i matances que anaven produint-se al llarg dels anys i dels segles: ibers, celtes, celtibers, romans, vàndals, alans, visigots, musulmans, cristians i... nacionals de Franco (els guerrers de déu: la croada). Més o menys, com ha passat arreu del món. No hi ha país que no siga el resultat de guerres i matances. L'Espanya actual és el sediment de tantes guerres, matances i sofriments...! L'última és el cop d'estat anomenat guerra civil, l'esmentada croada, que de civil no tenia res, i de croada potser molt, per salvar la humanitat de "comunistas i masones": va ser selvàtica i bestial, pròpia d'un homo sapiens, més animal que tots els animals salvatges junts. Aquesta guerra ha produït l'Espanya actual, UNA, Grande i Libre, Constitució i Concordat inclosos: l'Espanya sapiens. Aquesta Espanya és la que ens ha enfonsat en la misèria econòmico-democràtica i no deixa exercir la llibertat de votar a Catalunya. 

Si l'Homo 'Sapiens' continua amb la seua particular 'sapientia', ja podem imaginar el calamitós futur que espera als supervivents. I segurament seguirà, si estava encertat un homo sapiens anomenat Ovidi, quan digué: "Video meliora proboque, deteriora sequor" ("Veig i aprove les coses millors, però seguisc el pitjor"), que va repetir desprès Pau de Tars i, més tard, Petrarca. És una condició funesta de l'Homo Sapiens. Sobre tot, d'aquells sapiens que es mouen en les rodalies del poder, siga polític, religiós o econòmic: fer tot el mal que siga necessari per manar i enriquir-se, i a sovint sense mala consciència, perquè el porten en la sang, com els de les targetes negres de Caja Madrid, per exemple.

Millora la figura, però no la saviesa

                                          ---   ---   ---   ---   ---       

Apèndix

En l'entrada anterior, hi ha un comentari anònim, que em planteja qüestions, i que, com tots, m'il·lustra i m'ajuda a pensar. El que he pensat ara és açò que segueix aquí dessota:

Hi ha éssers humans que no veuen més enllà dels seus nassos; altres, que no veuen ni els propis nassos. Hi ha, en fi, altres, la vista dels quals no solament aplega als seus nassos, sinó que abasta més enllà. Els primers sols veuen la realitat del seu ego: els seus interessos. Els segons no veuen res de la realitat, només veuen la ideologia en la qual creuen o/i la fe religiosa. Ambdues funcionen com una fe. I la fe, sabem que és "creer en lo que no se ve". No veuen la realitat: veuen allò que creuen, allò que els dicta la fe. Els primers i els segons són dues manifestacions de la nècia sapientia. El tercer tipus, el d'aquells que veuen més enllà dels nassos, es subdividix en dos classes: a) la dels que en el nas i en el més enllà del nas no veuen més que els seus interessos egoistes (els presents i els futurs), potenciats per la fe de què es tracte en cada cas; b) la dels que veuen la realitat pròpia en funció de la totalitat dels éssers humans. Aquests últims són solidaris; en el seu cor hi ha amor als altres; senten l'alegria i el dolor dels éssers vius; gaudeixen d'empatia i saben que ni els altres poden prescindir d'ells, ni ells, dels altres; que tots som iguals i interdependents. Aquests són savis en l'autèntic sentit de la paraula, casi tal com afirma Einstein: "Solament una vida viscuda a favor dels altres és una vida que val la pena viure". Però desgraciadament són pocs i poques repartits pel món. Per això el món està com està. Potser, les religions monoteistes i les ideologies semblants són les causants de gran part del mal. En lloc de prohibir els escrits dels nostres adversaris, o d'estudiar-los per combatre'ls millor, hauríem d'estudiar-los buscant en ells algun altre aspecte de la realitat que no havíem vist. No hi a cosa pitjor que el dogma, el pensament únic, la ceguesa intel·lectual alimentada per ideologies, religions, interessos egoistes, econòmics, de poder, de classe o de raça.

De moment, el meu cap no dóna per a més. Espere resposta. 

Avui, 9 d'octubre, Pura Peiró Bertomeu ha posat un comentari en l'entrada anterior que convé llegir.