Un grup anomenat "Sociedad Civil Catalana" va fer, el 12/10/14, una manifestació-concentració a la Plaça de Catalunya en Barcelona (plaça que se li va quedar un tant massa ampla, segons digué la premsa), per tal de reafirmar l'espanyolitat de Catalunya i de Latinoamèrica.
Bosc, el seu president, va soltar algunes frases que m'han cridat l'atenció. Una: "Votar no es sinónimo de democracia. Lo relevante es para qué se vota". Deu ser per això que està prohibit el Referèndum, per allò del "para qué se vota". I per això també que no s'haja votat encara la reforma de la Constitució ("reformar nuestra Constitución? Caca. Lo relevante es para què se vota. I eso lo hemos de decir nosostros", hauran pensat "nuestros políticos").
Una altra joia del seu pensament: "El derecho a decidir intimida i coacciona. Hoy està en peligro la libertad". La llibertat de manifestar el pensament i la voluntat popular intimida al represor en la seua llibertat de reprimir? La llibertat (la democràcia) és una amenaça? L'autèntica llibertat és la repressió? Recorde un tal que, a més de perseguir "judeomarxistas y masones", distingia la llibertat (la seua) del "libertinaje" (la llibertat del poble). I "el libertinaje" era "caca"; havia que reprimir-lo.
Un diamant: "Y aquí alzamos nuestro voz para decir claro que los catalanes no pensamos renunciar a la España de todos, que es nuestra, y tampoco pensamos renunciar a Latinoamérica, con la que nos unen tantos lazos culturales". Aquest home no sap el que diu, o, si ho sap, no sap dir-ho. Perquè el problema no és si els catalans renuncien o no renuncien a Espanya, sinó si Espanya és capaç de renunciar a Catalunya. Imagine que a Catalunya li agradaria que Espanya renunciara a ella i la deixara lliure, que la deixara decidir. Catalunya no pot renunciar a Espanya, perquè Espanya no és propietat de Catalunya, sinó al revés: Catalunya és propietat d'Espanya per llei de conquesta, no per adhesió voluntària. L'única cosa que pot fer Catalunya al respecte, si Espanya no li permet la consulta, és fer-la pel seu compte (independitzan-se per poder saber si vol idependitzar-se) i actuar en conseqüència, segons siga el resultat, o renunciar a intentar fer-la. Per altra banda, què vol dir amb allò de no "renunciar a Latinoamèrica, con la que nos unen tantos lazos culturales? Els Estats d'Hispanoamèrica són independents. Voldrà reconquerir-los? Prou els va costar separar-se d'Espanya. A més, qui parla de renunciar als llaços culturals de qualsevol país, d'Amèrica o d'on siga? El que sembla que volen els catalans no és reconquerir Amèrica ni trencar llaços culturals, sinó, de primer antuvi, que Espanya els deixe la llibertat de votar en referèndum. Ja voldrien els catalans ser independents d'Espanya com els Hispanoamericans, si més no, per poder consultar als ciutadans catalans! Quina paradoxa més lamentable: necessiten ser independents per poder convocar un refrendum per tal de saber si volen ser independents!
Mal comença la "Sociedad Civil Catalana" amb un dirigent que no sap el que diu, i, si ho sap, no sap dir-ho.
... ... ... ...
Navegant per internet, he trobat aquest altre diamant:
El senyor Velencoso tampoc sap el que diu i si ho sap no sap dir-ho. Perquè si un espanyol pot ser ciutadà del món, vol dir que el ciutadà de qualsevol nació independent com Espanya, imaginem Catalunya en un futur pròxim, pot ser ciutadà del món. Què és el que té clar aquest senyor? Jo crec que està dient que un català ciutadà d'una possible Catalunya independent d'Espanya, podria ser, com ell, ciutadà del món. On està el problema? És això el que té clar?
Aquest senyor de la Societat Civil Catalana tampoc sap el que diu i, si ho sap, no sap dir-ho. Em dóna la impressió que les boires mentals obnubilen molts cervells d'aquesta Societat (i de la resta d'Espanya).
Mal comença la "Sociedad Civil Catalana" amb socis que no saben el que diuen, i, si ho saben, no saben dir-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada