A propòsit d'uns comentaris a l'entrada anterior

Molt bé, Anònim. Molt bé, Pura. D'acord amb les vostres precisions.

Jo també voldria precisar ara el meu pensament. Comence repetint el paràgraf final del darrer post:

"'Podemos' sols és, per ara, el catalitzador més conegut del renaixement popular. El poble és variat i divers, el poble no és uniforme, és ric en modalitats de ser, de sentir, de pensar, d'organitzar-se, de rebel·lar-se. Hi ha d'altres catalitzadors de la renaixença. 'Podemos' no és l'únic. N'hi ha i en sortiran més. Ara bé, sols si aquests catalitzadors diversos són capaços de coordinar-se sota el principi de la democràcia, de la llibertat, de la igualtat, del respecte i del diàleg, podran facilitar que el poble cree un nou món, a mesura de l'home, únic i divers, l'home renascut de les cendres neoliberals: la nova "au Fènix" de les classes populars".

Pense que el malestar que sent la ciutadania presenta una ocasió de canvi radical en el sistema polític-econòmic del país. Només fa falta que se li oferisquen les opcions adequades (la via bipartidista i les semblants de 'Ciudadanos' o 'UPyD' estan caducades).

Però, malgrat tot, és necessària una gran convergència popular per canviar de dalt a baix el sistema, com insisteix 'ATTAC'. No busquem un sol partit, sinó una convergència popular de diversos partits per derrotar el neoliberalisme. La internacionalitat, tan repetida i tan volguda pels comunistes i en general per l'esquerra, és necessària, però d'una altra manera. Em sembla correcte exigir una igualtat universal, però no una uniformitat universal. Pense en una igualtat de drets, com sembla que preconitzava la revolució francesa, quan exigia "liberté, egalité, fraternité", on l'egalité era la igualtat de drets, que ara seria: dret al treball, dret a decidir, dret a la sanitat pública dret a l'educació, dret a la llengua pròpia... Estic cansat de llegir comentaris en diaris digitals ('Público', 'Diario.es') comentaris de lectors (no tots, per fortuna), lectors que semblen esquerrans, a articles respectuosos amb Catalunya, comentaris en els quals es manifesten contra els soberanistes en nom d'Espanya, en nom de l'internacionalisme proletari (com si la igualtat de drets a ser de maneres diferents no pogués ser internacional). Aclarim-nos: igualtat, sí; uniformitat, no. Uns parlen castellà, i tenen dret; altres, català, i tenen dret. Uns són espanyols, i tenen dret a ser-ho; altres són catalans, i tenen dret a ser-ho. Uns parlen hebreu, altres àrab; uns tenen l'estat independent d'Israel, altres el dret a tenir un estat palestí independent. Uns, a parlar ucraïnès; altres, a parlar rus (en els respectius futurs (?) estats independents de l'antiga Ucraïna). Repetesc: igualtat, no uniformitat; igualtat de drets, no la igualtat dels ànecs petits que van darrere la mare ànec (tots dient el mateix: cuak, cuak, cuak). 

Per altra banda, cal remarcar que la varietat de nacions i llengües de la UE, es regeix per una sola economia: la neoliberal, els interessos del Deutsche Bank, imposats al 'BCE' i subordinats tots a 'Wall Street' (la uniformitat econòmica dels petits ànecs -cuak, cuak, cuak-). Necessitem igualtat de drets, no igualtat de sistema econòmic a l'estil d'un camp d'esclaus. Poc a poc va desapareixent la diversitat biològica, l'animal i la vegetal i possiblement també la diversitat de races humanes. Cal defensar la igualtat de drets, no la uniformitat dels petits ànecs.

Podemos? Sí. És un posible catalitzador, però ni ha d'altres i cal que en sorgisquen més, però hauran de coordinar-se tots per a una acció unitària contra el principal enemic d'ara: el neoliberalisme, que ens està robant el pa, la cultura, l'amor a la vida i la diversitat biològica (humana, animal i vegetal). I, si no li posem fre, acabarà amb la vida humana sobre la terra.

Caldria, a més a més, organitzar-nos en una democràcia directa, tot eliminant els polítics representants del poble, on sol situar-se la corrupció, per on el poder econòmic entra en la política i distorsiona la voluntat popular. Sembla, no sé massa del tema, que podem trobar democràcia directa en 'Guanyem' i en la 'CUP', com en el comunisme dels primers temps (de Lenin), basat en la democràcia directa dels soviets (assemblees d'obrers, soldats i pagesos). El filòsof italià, Gianni Vattimo, proposa per al nostre temps, contra el segrest de la democràcia practicat  pel neoliberalisme, la democràcia assembleària comunista (els esmentats soviets de Lenin)