Qualsevol manifestació pública que no agrade al govern o a l'oligarquia a la qual serveix, serà castigada amb multes siderals i altres tipus de punicions amb l'excusa de mantenir l'ordre públic. Es curiós que s'anomene ordre públic al públic desordre de les injustícies causants de les protestes. Precisament les protestes pretenen acabar amb el desordre de la injustícia social establerta. Aquella frase atribuïda a Goethe, funcionari de la Cort de Weimar, quan, desprès d'ordenar disoldre la multitud que perseguia un lladre, no el va detenir tot dient: "Preferisc cometre una injustícia abans que suportar el desordre" ("Ich will lieber eine Ungerechtigkeit begehen als Unordnung ertragen"), ens podria servir per analitzar el fenomen. Considerava desordre obeir la voluntat del poble, si castigava el delicte com aquell volia. Així, l'ordre vendria del poder quan s'imposa, siga injust o no; el desordre, del poble. L'ordre vendria de dalt; el desordre, de baix.
Sabem, per contra, que, més aviat, és la injustícia el desordre, car dóna a uns allò que correspon a altres; és a dir, car dóna a uns allò que no mereixen tot arrabassant-lo a altres i privant-los del seu dret. Goethe, funcionari de la cort de Weimar, "un senyoret de merda" segons Joan Fuster (1), preferia exercir la injustícia contra els inferiors a suportar el desordre de tractar-los amb justícia. Aquesta frase ens fa pensar que la justícia social, o la protesta per les injustícies socials, és un desordre als ulls dels privilegiats, perquè deixarien de ser privi-legiats si es complira. Goethe preferia l'ordre social superior de la oligarquia, basat en la injustícia social exercida sobre el silenci del poble. És el que està fent el PP a les ordres de l'oligarquia europea.
Desprès d'haver empobrit les classes populars amb les reformes incansables que cauen sobre ella; desprès d'haver posat preu a les possibles reclamacions davant dels jutjats (llei de Gallardón), ara hom vol sancionar les reclamacions públiques (manifestacions i vagues). El PP prefereix cometre la injustícia d'empobrir el poble abans que suportar el desordre que suposarien les protestes i reclamacions d'aquest, així com la informació als conciutadans del que realment passa. El poder vol dues coses: injustícia i silenci. Els nostres governants, espanyols, europeus i mundials, primer provoquen la pobresa i desprès posen un preu prohibitiu a les vies de sortida d'aquesta. Ens emboteixen per un forat que ens esprem els nostres bens i desprès, si volem sortir, hem de pagar la sortida a un preu inassequible. És com si hom volguera tancar el poble en una espècie de camp lingüístic de concentració nazi sense cap sortida. Fan com aquell pare o aquella mare que, desprès de maltractar el seu nen, li pega perquè plora.
Aquesta obsessió de silenciar les veus crítiques, la paraula lliure, s'ha posat de relleu, a més del que estem dient, amb l'atac que aquests darrers dies ha sofert el bloc de Vicenç Navarro, catedràtic de Ciències polítiques i socials a la Universitat Pompeu Fabra i professor, a més, en la Universitat John Hopkins dels EUA, on dirigeix el Programa de Polítiques públiques i socials. Hom ha volgut silenciar aquest professor, una veu crítica àmpliament llegida, amb un atac cibernètic tan altament especialitzat, que ens fa pensar que hom pretenia destruir l'esmentat bloc. Sortosament aquest ha sigut recuperat amb l'ajuda d'experts informàtics amics (vide, sis plau, el bloc: Vicenç Navarro).
La injustícia es el veritable desordre, no la paraula lliure, no la crítica pública. El desordre del poder és el que s'hauria de castigar, no les protestes de carrers i places, no les manifestacions o les vagues. Goethe, malgrat la seua intel·ligència i genialitat literària (o potser per això), ha donat forma de principi a la repressió de la paraula crítica i lliure. Ha contribuït a mantenir el món a l'inrevès: els delinqüents, al poder, amos de la paraula, i les persones honorables, el poble, arrossegats pel fang i silenciats. Per això, Goethe és una taca en la història de la intel·ligència des del moment que formula el principi en el qual s'ha basat i es basa l'oligarquia de tots els temps, siga aquesta oligarquia imperial, monàrquica, burgesa liberal o simplement l'oligarquia neoliberal d'ara.
"Preferisc cometre injustícia abans que haver de suportar el desordre". Heu aquí la gran paradoxa: un gran escriptor (la contradicció feta home), befa i escarni de la paraula lliure!
Tanta és la befa i escarni, que el Govern Valencià, govern de la Delinquència(2) (que no Generalitat) Valenciana, està cometent a hores d'ara la suprema injustícia de deixar sense paraula i sense informació verídica el poble valencià. Avui, a les 11,55h del 29 de novembre de 2013, Fabra i la injusta justícia estan intentant tancar definitivament RTVV. Així donen compliment a la frase de Goethe. Cometen injustícies, perquè no volen sofrir el desordre que hom faça justícia i hom publique la veritat.
-------------
(1) Podeu consultar-ho al llibre: "Un ofici del segle", de Joan Garí.
Sabem, per contra, que, més aviat, és la injustícia el desordre, car dóna a uns allò que correspon a altres; és a dir, car dóna a uns allò que no mereixen tot arrabassant-lo a altres i privant-los del seu dret. Goethe, funcionari de la cort de Weimar, "un senyoret de merda" segons Joan Fuster (1), preferia exercir la injustícia contra els inferiors a suportar el desordre de tractar-los amb justícia. Aquesta frase ens fa pensar que la justícia social, o la protesta per les injustícies socials, és un desordre als ulls dels privilegiats, perquè deixarien de ser privi-legiats si es complira. Goethe preferia l'ordre social superior de la oligarquia, basat en la injustícia social exercida sobre el silenci del poble. És el que està fent el PP a les ordres de l'oligarquia europea.
Desprès d'haver empobrit les classes populars amb les reformes incansables que cauen sobre ella; desprès d'haver posat preu a les possibles reclamacions davant dels jutjats (llei de Gallardón), ara hom vol sancionar les reclamacions públiques (manifestacions i vagues). El PP prefereix cometre la injustícia d'empobrir el poble abans que suportar el desordre que suposarien les protestes i reclamacions d'aquest, així com la informació als conciutadans del que realment passa. El poder vol dues coses: injustícia i silenci. Els nostres governants, espanyols, europeus i mundials, primer provoquen la pobresa i desprès posen un preu prohibitiu a les vies de sortida d'aquesta. Ens emboteixen per un forat que ens esprem els nostres bens i desprès, si volem sortir, hem de pagar la sortida a un preu inassequible. És com si hom volguera tancar el poble en una espècie de camp lingüístic de concentració nazi sense cap sortida. Fan com aquell pare o aquella mare que, desprès de maltractar el seu nen, li pega perquè plora.
 |
| Preferixen la injustícia al desordre |
La injustícia es el veritable desordre, no la paraula lliure, no la crítica pública. El desordre del poder és el que s'hauria de castigar, no les protestes de carrers i places, no les manifestacions o les vagues. Goethe, malgrat la seua intel·ligència i genialitat literària (o potser per això), ha donat forma de principi a la repressió de la paraula crítica i lliure. Ha contribuït a mantenir el món a l'inrevès: els delinqüents, al poder, amos de la paraula, i les persones honorables, el poble, arrossegats pel fang i silenciats. Per això, Goethe és una taca en la història de la intel·ligència des del moment que formula el principi en el qual s'ha basat i es basa l'oligarquia de tots els temps, siga aquesta oligarquia imperial, monàrquica, burgesa liberal o simplement l'oligarquia neoliberal d'ara.
"Preferisc cometre injustícia abans que haver de suportar el desordre". Heu aquí la gran paradoxa: un gran escriptor (la contradicció feta home), befa i escarni de la paraula lliure!
 |
| Estarà Mefistòfil darrere de l'afecció de Goethe a les injustícies? |
Tanta és la befa i escarni, que el Govern Valencià, govern de la Delinquència(2) (que no Generalitat) Valenciana, està cometent a hores d'ara la suprema injustícia de deixar sense paraula i sense informació verídica el poble valencià. Avui, a les 11,55h del 29 de novembre de 2013, Fabra i la injusta justícia estan intentant tancar definitivament RTVV. Així donen compliment a la frase de Goethe. Cometen injustícies, perquè no volen sofrir el desordre que hom faça justícia i hom publique la veritat.
 |
| Utensilis de la Delinqüència(2) Valenciana barrant el pas a Canal 9 |
-------------
(1) Podeu consultar-ho al llibre: "Un ofici del segle", de Joan Garí.
(2) Presumpta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada