He seleccionat quatre opinions contra la independència de Catalunya amb ocasió de la cadena humana catalana del dia 11, escrites per persones que es consideren d'esquerres. Les he extret de comentaris a articles del diari digital Público. Acabe amb dues cites d'última hora.
Un estima tant els catalans que no vol que se'n vagen: "...Estoy en contra de la independencia de cataluña por muchas cosas, pero la primera es la sentimental, me gusta Cataluña, me gustan los catalanes y no quiero que sean extranjeros, tampoco lo comprendo".
Si li agrada Catalunya com territori i també els catalans (no sé en qualitat de què), és lògic que vulga mantenir l'u i els altres a la seua disposició. Però no diga que aquests últims els estima com persones, perquè una persona, abans de tot, és lliure, lliure de decidir i elegir el seu futur.
... ... ...
Altre pensa que els catalans són rics i egoistes: "...las principales razones que dan [els independentistes] para buscar la independencia son esas: que no quieren ser solidarios y que aquí se produce y se tiene más que en el resto de España, que es un lastre para ellos.
Em dóna la impressió que aquesta persona vol mantenir Catalunya sotmesa a Espanya per beneficiar-se de la seua riquesa, com un conqueridor qualsevol. D'altra banda, em resulta difícil d'entendre com pot acusar els catalans d'insolidaris amb els espanyols quan en Espanya li basten i sobren rics insolidaris, explotadors i lladres. Que potser la banca estafadora és solidària i misericordiosa, la banca de las Preferentes, la banca que fot els pobres fora de les seues cases? Els espanyols són solidaris i per això votaren PP? No fem demagògia, que "En totes cases couen faves i en la meva a calderades". En Catalunya hi ha insolidaris, és clar, amb el poble català, però aquesta insolidartat no defineix el nacionalisme. Si el nacionalisme fos insolidari i egoista per naturalesa, tots aquells espanyols que temen una Espanya trencada, nacionalistes, doncs, serien insolidaris i egoistes. De tota manera, en Espanya, com arreu, hi ha més insolidaris i més egoistes dels que ells mateixa s'imaginen. Car el significat complet o profund del que un hom fa, del que un hom es proposa i del que un hom diu se'ns escapa sovint. Ja ens ho va dir Heràclit ("la naturalesa de les coses tendeix a romandre amagada") i, un munt de segles desprès, ho van ratificar Freud, Heidegger i tants altres.
... ... ...
Un tercer reflexiona i creu que propugnar la independència és una desviació interessada que perjudica les reivindicacions socials: "¿Has pensado que cuando se canalizan todas esas energías hacia la "independencia" se están quitando energías para las reivindicaciones sociales?"
Segurament, de la mateixa manera que les energies espanyoles esmerçades contra Catalunya són energies robades a les reivindicacions socials dels espanyols. El tractament que Catalunya rep d'Espanya és provocador d'independència. Joan Fuster deia que el separatisme dels Països Catalans s'originava en Madrid. I el mateix PP diu que tant de preguntar i debatre sobre Bárcenas dificulta la tasca de superar la crisi. És un procediment com altres per a escamotejar un problema que molesta. No oblidem, però, que el dret a la llibertat de decidir és també una reivindicació social.
... ... ...
... ... ...
Un quart"...cuando seáis por fin un estado independiente no esperéis ni un ápice de amistad de "los pueblos vecinos" jajajaja es que me da la impresión de que váis a seguir queriendo vivir en España y de los españoles. ... anda y comerciad con Francia... Además me parece asqueroso que desde ese país extranjero nos digáis a los españoles cómo tenemos que organizarnos"....
Heu aquí un cas típic de la famosa animadversió d'alguns espanyols a Catalunya. A mesura que es publiquen pensaments com aquests augmenta el nombre d'independentistes catalans.
... ... ...
Acabe d'oir a Rosa Díez en la televisió assegurant que la independència de Catalunya afectaria a tots els espanyols. Per tant, tots els espanyols tenen dret a decidir sobre aquesta independència.
No cap dubte que qualsevol cosa que faça socialment una persona repercuteix en tots els altres. I a vegades amb efectes desmesurats (pensem en l'efecte papallona). Tots estem vinculats i tot repercuteix en tot, però no de la mateixa manera. La derrota del 11 de setembre de 1714 va afectar de tal manera a tots els catalans que encara està afectant-los avui, així com també als espanyols. A aquests, però, positivament i a aquells, negativa. Els catalans pertanyen a la corona borbònica, perquè van ser vençuts per ella. Puix que va ser una derrota, els va afectar contra llur voluntat. Una bona reconciliació seria deixar-los decidir lliurement sobre una situació sociopolítica que se'ls va imposar a la força i es va repetir en el 39, amb la victòria de Franco, ratificada amb la Constitució que reprodueix allò de més essencial del franquisme. El nombre d'espanyols, superior al dels catalans, garanteix el triomf en unes eleccions o en un referèndum. Si, desprès de tres cents anys, els catalans volen la independència, es que se senten sotmesos. Deixem-los lliures. Potser aquesta llibertat ens afectarà positivament a tots.
Desprès llegisc que Javier Cercas ha dit: "La democracia consiste en decidir dentro de la ley". Ho diu perquè la llei espanyola prohibeix que les autonomies convoquen referèndums. No pot ser molt democràtica una llei que prohibeix saber el que pensa el poble (mentre no se sàpiga què vol el poble català, sempre podran acudir a "la mayoría silenciosa") o exercir la llibertat de decidir. On queda la tan aclamada transparencia? La democràcia consisteix a decidir dins de la llei, sí, però quan aquesta és "democràtica". I deixem-nos de romanços. La diferència entre democràcia i dictadura rau principalment en açò: que la democràcia elabora lleis que potencien la llibertat del poble.
 |
| Setge de Barcelona, 11 de setembre de 1714 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada