Alemanya, motor de l'economia europea

                                                                                                         Entrada anterior: Kal-Inar i el conflicte de les religions

Christofer Patten, vell polític conservador britànic, entrevistat per Ana Carbajosa a El País Semanal, 9/6/2013 diu com un elogi: "Alemanya va reduir enormement el cost laboral en l'any 2000 i això li va costar el càrrec al canceller Gerhard Schröder, però va convertir Alemanya en l'actual motor de l'economia. Fins aleshores Alemanya era considerada la malalta d'Europa" (la traducció és meua).

Per contra, el francès Jean-Luc Mélenchon, al seu bloc, reproduït pel Viejo Topo d'aquest mes de juny de 2013, ens descobreix el revés de la trama: "El dilluns 12 de desembre de 2011, el govern de Merkel va haver de reconèixer que ... l''esperança de vida dels alemanys més pobres pasà de 77,5 anys el 2001 a 75,5 anys el 2010 ... i la situació és encara pitjor en l'antiga Alemanya de l'Est. Allí l'esperança de vida dels més pobres va retrocedir de 77,9 anys el 2001 a 74,1 el 2010, 3,8 anys menys en un decenni" (també és meua la traducció). És evident que "l'actual motor de l'economia", construït sobre un munt de morts, que s'alimenta de cadàvers i d'aturats, està resultant molt car per a uns i molt beneficiós per a d'altres. En un decenni ha costat dos anys de vida a moltíssimes persones i casi quatre per a moltes altres. La sostracció d'aquests dos i quatre anys de vida és un crim per cada vida retallada, car matar és llevar anys de vida. Una tal acció sol estar prohibida per la llei, de manera que al responsable se'l considera assassí (supose que tots coincidim en açò). Matar o assassinar és llevar anys de vida a una persona. Qui els lleva assassina, siga Hitler, Schröder, Merkel o Rajoy. No creieu que ja és hora d'emprar les paraules per a dir la realitat i deixar d'usar-les per a encobrir-la?

Aquests anys de vida exterminats responen a determinades circumstàncies que cal assenyalar. Així sabrem com es perpetren els crims en aquesta recessió i quines són les armes utilitzades. 

La major facilitat d'acomiadament augmenta l'atur. Aquest, més la rebaixa dels salaris i els minijobs (treball a temps parcial i salari reduït), augmenta la pobresa. La pobresa és causa d'una alimentació insuficient, de cases fredes, d'organismes debilitats i malaltissos. Si afegim l'allargament de la vida laboral, que, gràcies a l'endèmic atur, equival a una jubilació sense ingressos (a mesura que augmenta l'edat de la persona aturada disminueixen les possibilitats de contracte), comprendrem que el treballador alemany, si per ventura  aplega a la jubilació legal retardada, aplega malalt i amb recursos força limitats, perquè els salaris disminuïts i el llarg atur han determinat una pensió ridícula. Així, qui no mor per la pobresa de l'atur o el minijob (el retardament de la jubilació es converteix en perllongament de l'atur o el minijob), el mata la pobresa de la pensió. Hom allarga la vida laboral (la vida en què si no es treballa no es cobra) i hom acurta la vida biològica. 

És, doncs, en certa manera coherent emprar la imatge metafòrica segons la qual el motor de l'economia europea seria una màquina de vapor que funciona a base de cremar persones, persones que no solament són alemanyes, sinó que, gràcies al poder que la Merkel exerceix sobre la UE, són i seran persones europees. 

Per què em vindran ara a la memòria els crematoris nazis? Mira per on, aquest record me'n desperta un altre: el dels processos de Nüremberg.

Vaja! És curiós on poden portar-nos les tortuositats de la ment humana!

El somni de la raó pot produir
motors de l'ec0nomia europea