 |
| La confusió de llengües de Babel fou un regal diví per tal d'evitar l'imperi planetari, transnacional i monolingüe |
La globalització fa suposar a alguns, als quals Zygmunt Bauman anomena "l'elit del coneixement" (els intel·lectuals d'abans), que el temps de les nacionalitats ha passat. El món seria cada vegada més transnacional, sotmès a una cultura cada dia més global i uniforme.
No penseu que va descaminat, no. La tal globalització i uniformitat subseqüent ja estem experimentant-la en la ràpida i progressiva extinció d'espècies animals i vegetals. L'extermini d'espècies animals per interessos econòmics i l'extermini d'espècies vegetals a mans d'espècies invasores i per la manipulació genètica, amb l'excusa de la prosperitat, està eliminant vertiginosament la diversitat vital del planeta.
No és estrany que això passe, també, amb l'ésser humà (extinció de nacionalitats, de cultures i de llengües) perquè la causa és la mateixa: l'emancipació, no de l'home o de la dona a què abans s'aspirava (ai dolor!), sinó "de l'activitat econòmica respecte a tot criteri que no siga el de la rendibilitat i a tot propòsit que no siga el de la multiplicació dels beneficis", diu Z. Bauman. I continua més avant dient que el resultat d'aquest canvi "va ser un augment sense precedents de la producció i acumulació de riquesa, però també una crua i violenta polarització dels nivells de vida i la ràpida expansió d'una gran massa de residus humans"(1).
Gran part dels intel·lectuals espanyols, l'elit del coneixement espanyola, s'ha apressat a donar savis consells sobre el perill i la inutilitat d'una possible independència de Catalunya. Asseguren que avui la independència és impossible. Però de minorar o anul·lar la distància cada vegada més gran entre una classe poderosa, rica, lliure, independent, corrupta, dominadora dels media, dominadora de la justícia i una classe de residus humans, cada vegada més pobra, menys lliure i més dependent, d'això no solen parlar. La uniformització mundial d'aquests residus humans espremuts (la mateixa llengua, la mateixa cultura, els mateixos iPads, els mateixos "trending topics", els mateixos valors, etc., etc.) sí, però, compte, les diferències abismals en les rendes de l'1%, amo del món, i del 99%, residus espremuts pel neoliberalisme, són intocables. L'imperi dels amos del món, sí. Però la independència de la pluralitat de nacions i de llengües, no. Voldrien una nova Babel sense el fracàs final. Tot siga per augmentar la riquesa dels privilegiats.
Gran part dels intel·lectuals espanyols, l'elit del coneixement espanyola, s'ha apressat a donar savis consells sobre el perill i la inutilitat d'una possible independència de Catalunya. Asseguren que avui la independència és impossible. Però de minorar o anul·lar la distància cada vegada més gran entre una classe poderosa, rica, lliure, independent, corrupta, dominadora dels media, dominadora de la justícia i una classe de residus humans, cada vegada més pobra, menys lliure i més dependent, d'això no solen parlar. La uniformització mundial d'aquests residus humans espremuts (la mateixa llengua, la mateixa cultura, els mateixos iPads, els mateixos "trending topics", els mateixos valors, etc., etc.) sí, però, compte, les diferències abismals en les rendes de l'1%, amo del món, i del 99%, residus espremuts pel neoliberalisme, són intocables. L'imperi dels amos del món, sí. Però la independència de la pluralitat de nacions i de llengües, no. Voldrien una nova Babel sense el fracàs final. Tot siga per augmentar la riquesa dels privilegiats.
El model vegetal d'extinció de la divergència és vàlid per a l'ésser humà en el projecte incorporat a la ideologia dominant. Hom pot trobar fàcilment exemples d'espècies humanes invasores o d'enginyeria genètico-cultural, per alterar els gens d'una cultura (el país valencià és un exemple dels dos procediments). No hi ha fusió o encreuament de cultures. Les nacions invadeixen i devoren; les cultures eliminen les vençudes com els herbicides sistèmics (que penetren en els òrgans de creixements i arriben a les arrels) i els herbicides preemergents (que maten i no deixen reemergir més herbes, com el cavall d'Àtila). La saviesa humana ha aplegat a la cimera creativa: la producció artificial de deserts humans. Sobre allò que resta s'aplica l'enginyeria genètica, també un gran descobriment. La invasió començà ja fa temps (quan el mal ve d'Almansa a tots alcança). Des d'aleshores, l'enginyeria genètica i els herbicides humans, sistèmics i preemergents, han estat actuant. El darrer intent per a allò poc que resta ve representat per l'infaust Wert.
De la fusió de les rendes multimilionàries que s'allotgen en les altures per damunt dels núvols amb la penúria dels residus humans que s'arrosseguen per terra, d'això, ni es parla: no encaixa en el món ideat per Javéh. Seria un daltabaix massa gran, tant, que pertorbaria el sagrat ordre de les coses. No seria rendible per als multimilionaris.
Per què es rendible la desaparició de cultures i nacions, però no la desaparició de la creixent distància entre les rendes de l'1% de la població i la del 99% de la mateixa població? Per què s'ha acabat el temps de les nacions i no s'ha acabat el temps de rics i pobres? Què tindran els pobres que, essent majoria aclaparadora, són servents dels rics, no els seus iguals, mentre que les nacions i les cultures fan més rics als rics quan són aniquilades?
De moment, Catalunya és Espanya, Espanya és Europa, i Europa és Alemanya. Per damunt de tot, de Catalunya, de'Espanya, d'Anglaterra, d'Alemanya, d'Europa, estan els mercats, l'elit econòmica que els unifica tots. Per sota, els residus humans catalans, els espanyols, els anglesos, els alemanys, els europeus. Tots unificats en la categoria de residus. Tanmateix, de la igualació entre mercats i residus no se'n parla. Per dalt, la UE de l'1%; per sota, la UE dels residus. Tots dos ben separadets dins de la gran unitat. That is the question.
De moment, Catalunya és Espanya, Espanya és Europa, i Europa és Alemanya. Per damunt de tot, de Catalunya, de'Espanya, d'Anglaterra, d'Alemanya, d'Europa, estan els mercats, l'elit econòmica que els unifica tots. Per sota, els residus humans catalans, els espanyols, els anglesos, els alemanys, els europeus. Tots unificats en la categoria de residus. Tanmateix, de la igualació entre mercats i residus no se'n parla. Per dalt, la UE de l'1%; per sota, la UE dels residus. Tots dos ben separadets dins de la gran unitat. That is the question.
 |
| Un dels residus supervivents, inconfusible amb la raça dels seus amos |
No farà mal a ningú escoltar el que aquí a sota diu el catedràtic de Ciència Política, Ramón Cotarelo:
----------------------------------
(1) Vide: Zigmunt Bauman: Vida líquida, Paidós, cap. 7
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada