Fidels per sempre més

                                                 Entrada anterior: Globalització i nacions

On puc trobar el passat que no he viscut?

Josep Fabra, en un poema de "Les hores vives", premi de poesia Ciutat d'Alcoi 2012, editorial Denes, diu: 

“Escric lluny dels miralls. La meva cara 

ja no em recorda res del que he sigut.
On puc trobar el passat que no he viscut?”.

Llegisc aquests versos i pense en el passat que no he viscut sota la dictadura i en el futur que no viuré vivint el que encara m'espera a l'exili on sóc.

És per això, potser, que
la mar ja no em mira com abans,
sols gemega adolorida

----------------------------------------

En el poema "Espill antic", que  Enric Sòria inclou al llibre "Arqueologia", premi València de poesia 2012, Bromera, podem llegir aquests versos:

"Ignores d'on 

sorgeix aquesta música
que t'arravata.

Tampoc les canyes saben,
i dansen en el vent."

Els quals em recorden que sorgim de quelcom que som i no som nosaltres, que ve de lluny i que ens perdura dintre, igual que aquella música que ens apassiona: un estrany més íntim que la més íntima intimitat. Els arbres també tenen arrels que no es veuen i per on s'omplin del vigor de la terra.

Si ja no sona la música que portem dins, qui ens la tocarà? Sam ja se n'ha anat perseguit per la Merkel i els seus patrons. Ni Rajoy, ni de Cospedal, ni de Guindos, ni Montoro, ni Arenas, ni Rubalcaba, ni la Merkel, sobre tot la Merkel, poden tocar-la, perquè la ignoren. Com podrien, si viuen en la putrefacció contra natura? Potser la música s'ha perdut perquè el poble l'ha oblidat davall els munts de fem abocats pels corruptes.

Depurem, doncs, el fem i alliberem el poble, per poder viure el futur que voldríem recordar. Podria ser el principi d'una gran amistat. Tan de bo que, retrobada la música, desvelat el veritable nom de cada cosa, ens hi mantinguérem fidels per sempre més.

---------------------------------------

“El capitalismo ha colonizado el mar, la tierra y el aire. Aún así, todavía le quedaba el mundo intangible por conquistar. Se han deshelado los polos, se ha contaminado la atmósfera, se ha esterilizado el suelo. El mundo de los negocios ha llegado incluso a cambiar de sitio los glaciares. Ha reventado el subsuelo terrestre con cientos de pruebas nucleares. Ha agujereado la capa de ozono en la estratosfera. Ha desquiciado genéticamente las semillas. ¿Por qué iba a dejar en su sitio el mundo de las exigencias de la razón? ¿Por qué iba a respetar la Verdad o la Justicia sin intentar sacarles partido económico?”, escrit per Carlos Fernández Liria en "¿Para qué sirven los filósofos?", "Libros La Catarata".

No és l'asteroide. És la "Nit d'estels"
de Van Gogh.
Amenaçadora premonició.