Anirem al cel i menjarem coquetes en mel

                                                                                                      Entrada anterior: Les regles del joc

Coquetes amb mel

Les regles del joc neoliberal estan prenent posicions. En lloc de retrocedir atès que són la causa de la crisi, avancen, gràcies a la mateixa crisi (el mal com a remei del mal). Un d'aquests avanços és Eurovegas. 

On ens durà Eurovegas?

Ens durà al paradís terrenal?

Eurovegas és un projecte més del sistema. Si la desregulació mercantil i financera internacional ens ha portat on estem, què passarà amb un complex de casinos, incentius de disbauxa i zones ad hoc, sense llei i desregulats? El neoliberalisme en estat pur: llibertat absoluta per als rics i submissió per als pobres. Ja ens van dient que Eurovegas serà un lloc on algunes de les lleis dels espanyols no valdran i, si valen, no s'acompliran, gràcies a  l'ull gros que farà el polític corrupte del moment. Allí es podrà actuar amb impunitat, com actuen les finances internacionals. Un safareig o bugaderia industrial per a la neteja de diners negres, primera estació via paradisos fiscals. Si és que no s'ha pensat Eurovegas com un paradis en tots els sentits de la paraula, on tots anirem a menjar coquetes amb mel. No es vol acordar el pacte fiscal amb Catalunya, però se'n preveu un amb Eurovegas. Els salaris baixos seran el model dels salaris espanyols. El sindicalisme escapçat i esmicolat serà el model del sindicalisme espanyol, imposat pel poder polític, que serà subvencionat per l'Estat i dirigit pel capitalisme del senyor Sheldon Adelson, els seus adlàters i i els seus socis, com passa a Las Vegas en relació als estats circumdants (l'estat de Nevada, p. e.), on aquests senyors subvencionen el Tea Party, els polítics republicans i, fins i tot, alguns demòcrates. Encara una dada que cal afegir al repertori: el Deusche Bank, mosca collonera que, amagada darrere la Merkel, causa la persistència de la nostra crisi, és un gran inversor de Las Vegas. 

Déu li'n do! Eurovegas, l'amo del centre geogràfic i polític d'Espanya! El neoliberalisme en estat pur implantat al centre de la península! La corrupció legalitzada o ignorada! Llibertat per als rics i pobresa per als pobres! Quina sort, Eurovegas! Una sort de triple cara: 1) la sort per als que hi juguen i guanyen, 2) la sort per a Adelson, socis i subornats, i 3) la sort de tenir-la entre els braços, al centre de totes les comunicacions peninsulars. Per a una Espanya que es desmembra, que va perdre en 1640 Portugal, desprès Gibraltar, Amèrica a continuació, més Cuba, Filipinas i totes les possessions colonials que li quedaven; darrerament el protectorat marroquí i, de poc, l'altre dia, l'illa de Perejil, que va quedar només en un sobresalt, gràcies a la saviesa política del gran estratega Aznar; per a una Espanya que es desmembra, dic, ens ve, caigut del cel, Eurovegas, benedicció de déu, el qual evitarà la fugida imminent de Catalunya, maquinada amb perfídia i fellonia, i la futura fugida d'Euskadi.

Optimisme trampós

Pessimisme

De tota manera, si no s'aconsegueix impedir la fugida d'aquestes dues comunitats o nacions, és molt probable que les altres vulguen imitar-les i prompte es produïsca un èxode general, fins el punt que es quede sol el complex Eurovegas com únic reducte d'Espanya. Així, doncs, per la gràcia de déu, Eurovegas podria ser un dia la España eterna, grande i libre, que soñaba José Antonio, dedicada com sempre a viure de la sort i la rapinya. València, que li ofrena el fum de nuevas glorias cada dia, continuarà, potser, ofrenant-les, ella sola, a l'altar d'aquesta Neoespanya, convertida en Eurovegas eterna.

I Eurovegas, quan funcione.