Els esclaus batejats donen més rendiment

                                                               Entrada anterior: La destrucció de la realitat, II


Segons Berkeley

George Berkeley

George Berkeley (segle XVIII), bisbe anglicà i filòsof,  quan encara només era sacerdot, es va desplaçar, amb la idea de fundar una escola en les illes Bermudes, a Newport (Rhode Island), on comprà una plantació. Com sacerdot, predicava habitualment als seus feligresos (segons Wiquipedia, la enciclopedia libre) el que segueix: “els sermons de Berkeley explicaven als colonitzadors que el cristianisme recolzava l’esclavitud, i que, en conseqüència, els esclaus havien de ser batejats", perquè "seria un avantatge per als seus negocis [dels patrons] tenir esclaus que hagen d’obeir en tot els seus patrons des de les entranyes, no només quan els observen, sinó de tot cor, temorosos de Déu". Afegia que "la llibertat de l'evangeli concorda amb la servitud temporal, i que tots els seus esclaus només serien millors esclaus sent cristians". Algun temps desprès de tornar a Londres va ser designat bisbe de Cloyne.

Què bé per als empresaris, amos, caps, dirigents, banquers, gestors, consellers de la banca, inversors, etc., si ara es poguera evangelitzar així els treballadors, obrers, empleats, funcionaris i tots els que treballen per enriquir-los!

El temor de déu, tan comú als cristians, feia que la llibertat dels uns fóra servir als altres des de les entranyes, on se suposava que estava déu o que, si més no, déu escrutava. Rieu-vos del Gran Germà de la novel·la 1984 de George Orwell.

Aquí tenim un testimoni, entre molts, de la predominant motivació cristiana per evangelitzar nadius americans i altres mercaderies humanes de color importades d’Àfrica. 

Comentaris actuals a la predicació de Berkeley

El cristianisme esclavista predicat per Berkeley, que seria comú entre els cristians de  l'època, l'he resumit en els sis punts següents, que pose en relació amb l'actualitat:

1) Recolzava l'esclavatge.

-Encara trobem dirigents cristians (el PP és catòlic i Merkel és filla de pastor protestant) que, tot i no ser esclavistes, fan una política que recolza la divisió de la societat entre rics i pobres, amos i criats; entre,  d'una banda, propietaris, empresaris, banquers, consellers, gerents i, de l'altra banda, classe subordinada d'empleats, obrers, funcionaris, etc.-.

2) L'evangelització dels esclaus era un avantatge per al negoci dels amos.

-Sembla que ara també, pel que fa a les classes populars-

3) Era un negoci, car els cristians, moguts pel temor de déu, l'obeïen. I als amos, per déu.

4) En fer-se cristians, els esclaus exercien millor el seu esclavatge.

-Ara els bons cristians no són gaire revolucionaris, més aviat obedients i submisos, respectuosos de les jerarquies socials i votants dels partits de dretes-.

5) La llibertat de l'evangeli concordava plenament amb l'esclavatge o servitud el temps que durava una vida.

-Concordarà avui, també, l'esmentada llibertat de l'evangeli amb l'atur indefinit, o amb la submissió del treballador i de la dona? És a dir: és un salt a la llibertat evangèlica foragitar els drets laborals i altres drets socials, com el de la dona a disposar lliurement del seu cos? 

Gose recordar que no fa gaires anys l'església catòlica va condemnar la teologia de l'alliberament, alliberament dels treballadors, de les dones, de les classes populars. Treballadors, dones, classes populars que veuen cada dia més retallades les seues llibertats i els seus drets.

Estem entrant en una dialèctica amo-criat, en la qual l'amo té tots els drets i el criat no en té cap. Al criat no li queda més que el temor de déu i, en tot cas, el temor de l'atur. Pot comptar, per xamba, amb la misericòdia de l'amo. Així, doncs, la dialèctica esmentada es redueix a deures del criat i precària misericòrdia de l'amo. És una relació en la qual l'inferior ha d'estar sempre agraït a l'amo (i a déu) com un llepaire, perquè el treball, el sou, les vacances són concessions misericordioses a qui no en mereix cap. Hi ha qui tem aquest futur (va davant de les tronades); hi ha qui l'espera amb ànsia (els patrons); també hi ha qui espera que prompte tot s'arregle (els temorosos de déu, els ignorants, els cínics desvergonyits o... qui sap qui?)-.

La llibertat de l'evangeli concordava 
amb l'esclavatge