Banalitat del mal o sadisme?

                                                                                                             Entrada anterior: La veritat

N'hi ha de més llests que els malefactors banals
(oli de Gabriel Alonso, exposat 
al Café Malvarrosa)

Són persones degenerades?

Persones que no tenen cor ni ànima, com animals que es mengen la presa sense compartir res amb ella, només el plaer de menjar-se-la? La presa i el seu sofriment són per a elles com la pedra que cau, l'aigua que corre, el núvol que tapa el sol i ens dóna frescor? Per ventura representen aquestes persones la banalitat del mal com un Adolf Eichmann qualsevol, segons Hannah Arendt? Són persones normals en alguns aspectes, com la majoria de la societat? Són, en altres aspectes, persones que han degenerat al nivell animal, que no pensen, que no jutgen el seu comportament o els principis en què es basa?

Sembla que si no pensen en el mal que fan, és perquè no tenen ni cor ni ànima. El mal produït pot ser monstruós, com ho va ser l'holocaust jueu perpetrat per Eichmann, o com la fam, les malalties i la mortaldat al tercer món, conseqüència del sistema econòmic de l'Occident cristià i de les seues guerres expansives. La monstruositat d'aquest mal requeriria de les persones responsables una crueltat i un sadisme també monstruosos, si hi pensaren i foren capaces de jutjar-se a sí mateixes tot desdoblant-se, per una banda, en "el jo que pensa i fa" i, per altra, en "el jo que jutja allò que pensa i que fa". Sobre tot, si foren capaces de reflexionar críticament sobre els principis que presideixen la seua acció. Si foren capaces de jutjar-se d'acord a l'imperatiu kantià: "Obra de tal manera que uses la humanitat, tant en la teua persona com en la de qualsevol altra, sempre com un fi i mai només com un mitjà" (no per a enriquir a uns exterminant el benestar dels altres).

Humans degenerats o monstres?
Què són, doncs, aquestes persones? Humans degenerats en animals inconscients? O monstres de crueltat i sadisme sense mesura?

Vosaltres mateixos em direu de quina d'aquestes dues classes són les persones que decideixen sobre nosaltres; és a dir, els amos de l'economia mundial (banquers i responsables de grans corporacions econòmiques). També interessaria classificar en alguna d'aquestes dues categories les persones que ens manen directament (governs al servei dels amos suara esmentats i les persones que ens manen indirectament a través dels governs; a saber: persones que defensen el sistema en idees i vots i persones que el toleren.

Algunes d'elles saben el que volen i volen el que saben. I el que volen, mogudes pels seus interessos de classe financera i empresarial, amb els mateixos sentiments que el gat caça el ratolí o el tigre ataca cérvols i gaseles, el que volen és canviar l’Europa social en l’Europa liberal (volen menjar-se el ratolí, volen multituts de persones desemparades, volen pàries de la terra sense bens ni drets, pàries que demanen gràcia i no justícia, que demanen treball com un favor i no com un dret, que accepten el salari agraïdes a la benevolència del noble senyor empresari). Per aconseguir-ho i vèncer les resistències populars, han creat, amb saviesa depredadora, una gran recessió tot imposant tals polítiques amb l’argument que no hi ha alternatives. 

Que no ens vinguen amb aquesta murga, per favor. És indecent pretendre que la pobresa de la majoria és necessària per a superar la crisi. Ben al contrari: la realitat és que la pobresa de la majoria solament és necessària per a mantenir o augmentar la riquesa de la minoria. Si no és així, que ens diguen per què perduren els paradisos fiscals on es guarden els diners que ens han robat i on van a parar els diners que ens roben i on aniran a parar els diners que ens robaran gràcies a l'esclavitud que ens estan preparant. Heu vist alguna vegada que els desfalcs fets pels banquers o els polítics hagen sigut mai tornats? Per què la Merkel necessita que els pobres innocents li tornen els préstecs que els seus capitalistes han fet a banquers i empresaris ineptes i delinqüents? Si no han sabut invertir, que s'aguanten. "Que cada palo aguante su vela", no?. És inadmissible que uns paguen per altres.

Volen que paguem amb la nostra carn

Altres els han seguit i segueixen per avidesa o ignorància com col·laboradors necessaris governant o votant els governants. Tots, depredadors i víctimes, van embarcats en la mateixa nau, uns manejant el governall i altres alimentant el foc de la caldera amb la combustió del benestar dels seus semblants, i el d'ells mateixos, a guisa de col·laboradors necessaris.

És difícil pensar en la banalitat del mal quan ens adonem que som nosaltres qui hem de pagar els deutes que han contret ells. Ells, als qui els surten falcats de bitllets per les orelles, el nas, les butxaques i altres forats corporals o indumentaris.

La reacció serà aquesta?

O serà aquesta altra?