Ací davall he posat unes paraules que intenten evocar la memòria de Carme el 25 de febrer, dia en què fa un any va morir.
Llegiu-les, si us plau:
Et recorde, Carme, plàcid el gest, acollidora la cara i uns ulls de tendror.
Et recorde, Carme, la veu reposada, la carn amorosa i tranquil l’esperit.
Et recorde, Carme, felicitat de vida, tristesa de mort.
Et recorde, Carme, junts en la vida, parlar i comprendre'ns, un dins de l’altre, obertura d’amor i acollida del món; la gent en nosaltres i nosaltres en ella.
Et recorde, Carme, les portes obertes, la cuina amorosa, la taula repleta, el caliu del menjar.
Et recorde, Carme, dolor de la mort.
I et recorde, Carme, perquè ja no hi ets.
Mes el temps que recorde ets Carme vivint.
Temps solidari, amics i família, tots érem un:
Tots érem un, ningú estava sol i jo estava en tu.
Defensar la justícia, deixar viure els altres; que tots som iguals.
Et recorde, Carme,
Dolor en el cor i el cor en un puny.
Et recorde, Carme,
El cor en un puny.
1 comentari:
Són paraules molt emotives, Miquel que han renovat en mi el record de Carme.
T'acompanye en el teu sentiment de pèrdua amb l'esperança de consolar-te'n ni que siga una micoteta.
Publica un comentari a l'entrada