La matèria obscura

Reproducció virtual de la matèria obscura

El diumenge passat emprava Manuel Vicent en la seua columna de El País el concepte cosmològic de matèria obscura, per a explicar fenòmens sociopolítics. Segons els científics del ram, la matèria obscura és una massa la radiació electromagnètica de la qual no ha estat encara detectada (vista, diríem nosaltres) amb els mitjans tècnics a l’abast. És obscura, doncs, perquè no es veu. És matèria real, perquè sense ella és impossible explicar importants fenòmens tals com la rotació galàctica o determinades estructures cosmològiques.

Si el traslladem a un àmbit no cosmològic ni de física quàntica, el concepte pot assenyalar la invisibilitat i la realitat d’alguna cosa, que, tot i ésser invisible, produeix efectes visibles que racionalment no s’expliquen d’altra manera. Suposat que hi trobem fenòmens sociopolítics, econòmics i, fins i tot, psicològics, inexplicables per causes visibles o altres de les quals estiguem informats, podríem aleshores pensar que hi ha una matèria obscura, fosca, que ens els produeix tots.

Estic jo explicant-li tot açò al meu amic, Peret, contertulià del bar del cantó, quan aquest m’interromp per a dir-me: - “Oi que és el cas, per exemple, de l’ex honorable Camps i del seu acòlit, Costa? Vestien tratges cars que no els pagaven, però els pagaven; tenien un amic, els Mostatxos, que era amic però que no ho era del cos, però sí de l’ànima. Pertanyien i no pertanyien a la trama Gürtel, de la qual formaven i no formaven l’última branqueta. Per això varen afanar i no varen afanar tants milions. Per això els varen balafiar i no els varen balafiar en visites papals, en programes televisius de Canal 9, en Fórmules 1, en Ciutats de les ciències, Ciutats de la llum, aeroports, projectes començats i no acabats, acabats i mai ben començats, etc., etc. I, per tant, el tribunal popular els ha declarat innocents”.

Burlant-se de la justícia

- “Sí, podria ser un exemple”. Li responguí. “Ha d’haver-hi una matèria fosca i ben fosca que explique aquest fenomen. No creuràs que són les oracions dels devots seguidors, les espelmes, candeles i bugies enceses a l’altar de la mare de déu i d’altres sants i santes allò que els ha salvat?” – “Crec que sí, digué. Perquè Déu ha creat un món corrupte i cruel. I per algo serà”. 

No li fiu cas i vaig continuar: "Es tracta de la matèria fosca en la qual estem tots immergits com en una sopa negra. És aquesta sopa la que explica que en València hom córrega un atapeït vel damunt dels dubtosos negocis de la trama Gürtel i en Madrid hom encause maliciosament el jutge que havia de jutjar-la. És la mateixa sopa negra que ens tragarà a tots en el negre tsunami de la crisi".

"Aquesta és una hipòtesi tan probable com la cosmològica. Podem fàcilment trobar-hi molts indicis, si tenim l’actitud adequada. Tenim notícia dels mercats, dels paradisos fiscals, tenim notícia que als EUA, el país més ric del món, aproximadament l’u per cent de la població posseeix el quaranta per cent de la riquesa. Podem suposar, per tant, que arreu del món el tant per cent posseït per l’u per cent ha de ser força superior. No hi haurà una ma invisible que ho dirigisca?"

"És molt probable que les finances internacionals, obsessionades per l’imperatiu del lliure creixement del guany per damunt de tot, màxim valor ètic, social, polític, estètic i científic, estiguen enllaçades unes amb les altres formant una xarxa complexa de manera que cadascuna estiga relacionada amb totes les altres. Per exemple, el grup dels 20, el banc mundial, el fons monetari internacional. No l’ONU o la UNESCO, sinó els potentats de l’ONU i de la UNESCO. Aquesta complexa xarxa ha d’haver creat un complex conjunt d’organismes manipuladors. Sabem que hi ha think tanks neoliberals arreu del món, que hi ha una tendència progressivament accelerada a l’acumulació en poques mans dels mitjans de comunicació i estem assistint a l’intent obsessiu de controlar internet, de controlar l’educació, de controlar la política. Concretament pel que fa al món occidental, es nota una tendència molt clara a sotmetre la democràcia als interessos bancaris, que la política democràtica es convertisca en administració tècnica d’experts, que progressivament arraconen les ideologies (i sols quede la d’ells), que els polítics siguen substituïts pels administradors de l’economia dels bancs, dels grans inversors, del negoci lliure, gràcies al 99% d’esclaus voluntaris, una política dictatorial on el dictador estiga en el cap de cada ciutadà (dictador i súbdit al mateix temps)". 

"Ja no necessitaran un index de llibres prohibits: voluntàriament no en llegirem cap; serem incapaços no ja de llegir, sinó ni tan sols de seguir un raonament seriós de més de deu línies. Fugirem, com de la pesta, de pel·lícules, novel·les o poemes que ens revelen la realitat, viurem encisats contemplant simulacres, realitats virtuals, però no la realitat tal com és, de la qual fugirem, per tediosa".

"Aquesta és la matèria obscura, la sopa negra que ja està tragant-nos i que ens tragarà, si no ho remeiem".

Control de la ment

"Ja ho estem veient: desprès de 16 anys de disbauxa pepera, d’explotació, d’estafa que ens ha deixat pelats, Camps ha obtingut majoria absoluta i, desprès, encara més fotuts, un tribunal popular l’ha absolt de tots els milions robats o balafiats (és un espectacle estrany veure la xusma d’espoliats aplaudir i votar plens d’entusiasme els espoliadors)".

Els desemparats de la mare de déu dels desemparats

agraïnt-li la salvació de Camps

"La matèria obscura està en nosaltres, ens està rosegant el cervell i qualsevol dia no massa llunyà, eixirà el sol i no hi serem: ens haurem difuminat obscurament, sense cervell i sense sang". 

Ens varem acomiadar, Peret i jo. Una hora desprès em proporcionava les il·lustracions que he introduït en aquest post.